El portal de Quart va ser un dels anomenats “portals grans” de la muralla tardomedieval de València.
Va ser construït entre els anys 1441 i 1469. La seua construcció substituïa a un modest portell que formava part de la muralla inicial manada construir pel rei Pere el Cerimoniós a mitjans del segle XIV.
Amb els seus 34 metres d’alçada, era el més alt que tenia la ciutat, superant en un metre a la de l’altre gran portal de muralla, el dels Serrans.
La seua orientació oest, mirant en direcció al Regne de Castella (en els moments de la seua construcció una potència militar amb la qual rivalitzava la Corona d’Aragó en la Peninsula ibèrica), va fer que es realitzara amb una construcció especialment robusta que poguera aguantar atacs d’artilleria pesada. Els seus murs van ser realitzats amb formigó de calç, amb un gruix de tres metres i mig.
El seu disseny en front corb facilitava el rebot dels projectils llançats contra ell. A més, el seu material constructiu es comportava com un matalaf que absorvia la cinemàtica dels impactes, la qual cosa el feia molt resistent i, a més, fàcil de reparar.
La necessitat dels canvis tècnics introduïts, per exemple, respecte a la construcció del portal dels Serrans, construït tot just mig segle abans, era una resposta a l’aparició a principis de segle XV d’armes de foc molt més efectives en els setges a les ciutats.
L’any 2007 les torres de Quart van ser rehabilitades, degut a l’estat de gran deteriorament en què es trobaven. Les raons cal cercar-les en el fet d’haver estat condicionades com a presó durant diversos sigles, però també en els atacs d’artilleria enemiga patits al llarg de la seua història, que havian danyat la seua façana d’una manera molt evident i visible.
Durant aquesta rehabilitació es va constatar que la seua façana havia sofert 329 impactes d’artilleria de gran calibre.
La creença popular diu que tots aquests impactes van ser produïts durant el setge a què les tropes napoleòniques comandades pel mariscal Moncey van sotmetre a la ciutat al juny de 1808, durant la guerra del francès.
Aquest fet és cert, però no del tot, ja que el portal de Quart conserva també nombrosos impactes d’artilleria d’un altre setge posterior a què va ser sotmesa la ciutat, en aquesta ocasió per les tropes espanyoles del general Martinez Campos, durant la rebel·lió cantonal produïda a València al juliol de 1873.
En aquesta segona ocasió, la ciutat i el portal van ser bombardejats repetidament pels canons de gran calibre instal·lats a Mislata i Xirivella, causant també nombrosos forats que a hores d’ara podem també observar a la seua façana.
Aquest fet pot ser fàcilment constatat si comparem visualment l’estat de la façana de les torres, en fotografies antigues preses abans i després d’aquella rebel·lió cantonal. En elles es fácil endevinar més impactes d’artilleria en les fotografies preses desprès de 1873, que en les anteriors a aquell any, tal com podem veure a continuació:
