ELS LLEONS DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS, EN EL JARDÍ DE MONFORT DE VALÈNCIA.

0
876

En l’apunt anterior havia parlat del jardí de Monfort, en explicar que el seu mur exterior es correspon amb el que tenia el derruït Palau de Ripalda, situat fins a la seua desaparició just al seu costat.
Però no és l’única sorprenent història que ens proporciona aquest original jardí neoclàssic, com vaig a relatar a continuació.

La majoria de nosaltres estem familiaritzats amb la imatge dels lleons de bronze que es troben a l’entrada del Congrés dels Diputats a Madrid. Uns lleons que, originalment, no estaven en el disseny original d’aqueix edifici, ja que s’havia previst col·locar uns fanals en el seu lloc.

Però els fanals, un cop van ser col.locats, no van resultar ser del grat dels Diputats d’aquella època (mitjans del segle XIX), perquè no donaven la imatge de “solemnitat” que requeria l’indret.

Així que es va pensar a col·locar en el seu lloc uns lleons, animals que sí complien amb la imatge que era requerida per a l’entrada del Congres espanyol.

La realització dels lleons es van encarregar a l’escultor Ponziano Ponzano, que els va fer d’algeps amb pintura de bronze. Com que aquest material no era el més òptim per a romandre a cel obert, va ocórrer que al cap d’un any aproximadament els lleons presentaven un estat de conservació deplorable, degut a la seua exposició continuada a les inclemències meteorològiques. Les conseqüents queixes dels Diputats i dels ciutadans van obligar a retirar-los.

Per això, s’hi va fer un segon encàrrec.

La segona parella de lleons s’encarregaren a un altre escultor, Jose Bellver, procedent d’una familia d’escultors valencians, ja que Ponzano demanava molts diners. Bellver dissenyà dos lleons de pedra, amb una pota col.locada sobre una bola i amb el cap girat a dreta o esquerra. Però la seua alçada era prou menor que l’anterior.

Quan es van col.locar una altra volta a la porta del Congrés, va resultar que la seua mida i al seu aspecte no van ser tampoc del grat dels senyors Diputats. D’ells van dir que la seua aparença recordava més a uns “gossos rabiosos” que a uns “lleons felins”, per la qual cosa, novament, els lleons s’hi van retirar.

Per tant, va ser necessari fer-ne un tercer encàrrec.

La tercera parella de lleons fou encarregada de nou a Ponzano, que utilitzant el bronze fos d’uns canons capturats a l’enemic en la Guerra d’Àfrica l’any 1860, realitzà els lleons que, ara sí, a hores d’ara podem veure a l’entrada de les Corts Espanyoles.

Però alguna cosa calia fer amb el lleons que havian estat descartats per la seua aparença de “gossos rabiosos”.

Joan Baptista Romero, marquès de Sant Joan, era l’amo d’un hort situat en el Pla del Reial de València. Aquell hort esdevingué finalment l’actual jardí de Monfort. El marquès va invertir molts diners en fer-se una finca d’esbarjo, amb estanys, galeries, arbres exòtics i conjunts escultòrics mitològics que embellien els jardins.

Joan Baptista va ser diputat del Partit Moderat a Madrid en l’època de les anades i vingudes dels lleons del Congrés. Per tant, va ser testimoni privilegiat d’aquells esdeveniments.

Quan la segona parella de lleons del Congrés va ser retirada, el marquès aprofità l’avinentesa, ni més ni menys, que per a comprar-los i portar-se’ls al seu hort de València, al Jardí de Monfort.

Corria l’any 1866. I tot just allà els va col·locar, i ahi els podem veure actualment en una de les seues entrades.

Adjunte a continuació una fotografia de la parella de lleons actuals del Congrés dels Diputats, i també de la parella a la qual va substituir, actualment ubicada al jardí de Monfort de València:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here