Fa cent anys els carrers de València lluïen un característic color rogenc, procedent de les llambordes de pedra rogenca que s’extreien de les properes pedreres de la serra Calderona, com ara la de Mont Picaio o de la del Puig de Santa Maria.
La forçosa adaptació de la ciutat a les noves necessitats del transport, amb cada volta més trànsit rodat, va fer que aquell antic empedrat donara pas a superfícies asfaltades que han soterrat sota molts centímetres d’asfalt aquelles velles llambordes rogenques.
En un apunt que vaig publicar anteriorment, assenyalava que un carrer del centre històric de la ciutat havia conservat, podem dir-ne que de manera quasi miraculosa, aquell antic empedrat. Podeu llegir-ho en aquest enllaç de a continuació:
El motiu pel qual l’esmentat carrer, concretament el d’En Pina, havia pogut conservar-lo, estaria relacionat probablement amb el seu escàs trànsit rodat, degut a la seua estretor i al fet de tindre molt pròxim altres carrers més amples que discorrien en paral·lel a ell, com ara el d’Estamenyeria Vella i la Purísima, què absorbirien en bona part el trànsit potencial que poguera discórrer per ell.
Complementant aquest antic empedrat, vaig comentar en aquella publicació que també s’havien pogut conservar alhora les antigues trapes de clavegueram de l’any 1926, segurament les més antigues que es poden trobar al centre històric de València.
Però no ha sigut només el carrer d’En Pina l’únic què ha pogut conservar el seu antic empedrat. Perquè hi ha un altre xicotet carrer, també a Ciutat vella, amb unes característiques semblants d’estretor i escàs trànsit al d’En Pina, que conserva les antigues llambordes rogenques, i també les trapes de clavegueram de l’any 1926. Em referisc al carrer Sagrari del Salvador, situat als mateixos peus de la torre campanar de l’antiga església d’El Salvador.
Paral·lel al traçat del carrer del Salvador, antiga Via Augusta de la ciutat romana, aquest carrer seria el que absorberia quasi tot el trànsit, quedant l’esmentat carrer només per donar servei d’accés a les seues cases. L’escassetat de trànsit rodat que circularia per ell seria, per tant, de nou la raó per la qual aquest carrer, junt al d’En Pina, siguen els dos únics carrers del centre històric de la ciutat que han conservat l’antic empedrat rogenc i les antigues trapes del clavegueram.
