Unes curioses biguetes metàl.liques rovellades a la paret del riu Túria.

Si passegem pels jardins del vell llit del Túria, entre els ponts de la Trinitat i del Reial, pel costat de l’ampit que dóna al centre històric de la ciutat, podrem observar, segurament sorpresos si ho fem “amb ulls curiosos”, uns estranys apèndixs metàl·lics a uns 3 metres d’alçada, similars a biguetes retallades corbades cap amunt, disposades de manera regular aproximadament cada 2 metres, que es mantenen al llarg d’uns cent metres de longitud.


El seu aspecte rovellat ens fa deduir que es tracta d’alguna instal·lació que es va ancorar a la històrica paret de l’ampit del riu fa ja algun temps, encara que lògicament en temps relativament recents, en tractar-se de biguetes metàl·liques industrials.

Ací podeu veure-les en un parell de fotografies:

Però, què són aquestes biguetes?
Cal dir que el seu origen es remunta a l’any 1923, fa ja quasi un segle, quan en aquesta parcel·la del llit del riu es va construir un camp de futbol amb pistes d’atletisme i una graderia amb capacitat per a unes 5.000 espectadors.

Un estadi que es va batejar amb el nom de “Stadium valencià”, realitzat per iniciativa de l’empresari navilier i polític valencià Vicent Ferrer Peset.

En l’escrit de concessió de l’ajuntament es deia que es volia “establir en el llit del riu un ampli camp d’esports que tinguera la magnitud dels més importants d’Europa i Amèrica“. Vicent Ferrer, un dels fundadors de la companyia Transmediterranea, va arribar a ampliar al projecte de l’estadi, concebent un parc d’esbargiment annex. Fins i tot arribà a projectar fer navegable el Túria fins al Pont de l’Exposició, coses que mai es van dur a terme.


En aquell camp jugava a la lliga regional de futbol el Reial Gimnastic FC, fundat l’any 1909.
Atès que l’estadi estava dins del llit del riu, aquest fet permetia a la gent poder veure els partits sense tindre que passar per taquilla des de dalt de l’ampit, a l’altura del carrer.
La solució que va haver de posar l’empresa concessionària (que volia recuperar la seua inversió en els propers trenta anys de concessió, més un esperat benefici) per evitar això, va ser posar unes grans cartel·les de fusta que s’estenien al llarg de la longitud del camp, per tal que taparen la visió del terreny de joc des del carrer.


La fixació de les cartel·les es va fer sobre biguetes de ferro, que van ser encastades a la paret de l’ampit. Però al gener de 1924 l’ajuntament va exigir a la concessionària que procedíra a traure les cartel.les, pel dany patrimonial que suposava per als ampits.


El novembre de 1925 el R.Gimnastic abandonava l’Stadium i començava a jugar en el seu camp de Vallejo. Anys més tard, el 1939, en fusionar-se amb el Llevant FC acabada la Guerra civil, es va constituir l’actual Llevant Unió Esportiva, heretant el nom de “granota” que tenia el Gimnastic, què li venia per la gran quantitat de granotes que hi havia al riu quan disputaven allà els seus partits.


El 1929 les cartel.les ja havien estat llevades, i la seua fusta arrencada i aprofitada com a llenya per part de molts ciutadans. Els danys que havien provocat en els ampits també havien segut reparats, sent visibles actualment només aquests xicotets trossos de bigueta corba annexats a la paret del riu, fet que ens recorda aquells esdeveniments ja oblidats per bona part de la ciutadania valenciana.
Anys més tard una riuada del Túria va inundar completament l’Stadium i va demostrar la inviabilitat de la seua localització, fins que es va procedir a la seua completa demolició.


En la fotografia de capçalera d’aquest apunt es pot veure aquest Stadium. Hi adjunte també a continuació una altra fotografia del camp (agraïment a Vicente Claramunt), en què hi he assenyalat la filera de cartel.les esmentada:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?