Segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, una de les accepcions del mot “reixa” la defineix com “Conjunt de barrots metàl·lics o de fusta, de diverses formes i figures i convenientment enllaçades, que es posen a les finestres i altres obertures en els murs per seguretat o adorn…“. Com veiem, la definició inclou també la fusta com un dels seus materials constitutius, encara que l’ús d’aquest material siga en l’actualitat pràcticament inexistent. Però no va ser així fa diversos segles.
En un article que vaig publicar fa un temps en aquesta web, assenyalava l’existència d’una extraordinària reixa de fusta en un dels edificis més singulars i antics del centre històric de València: les cavallerises del Palau de Boïl-Escrivà.
Podeu llegir-ho en aquest enllaç:
La seua datació és incerta. Tal com assenyalava en aquell article, podria datar-se des d’època medieval (ja que és a partir del segle XVI quan comença a generalitzar-se l’ús de reixes de ferro forjat, principalment en cases i edificis nobles) fins al segle XVIII, temps en què l’abaratiment del ferro va fer que quedaren definitivament en desús les reixes fetes en fusta.
No és aquesta, però, l’única reixa de fusta antiga que podem trobar a València. El llibre “Centro histórico de Valencia. Ocho siglos de arquitectura residencial” de Camila Mileto i Fernando Vegas recull l’existència d’altres finestres amb reixes de fusta a la ciutat. Prenent com a base les informacions d’aquest llibre, he pogut constatar al menys l’existència a Ciutat vella d’altres tres finestres d’antics edificis amb reixes de fusta.
Una d’elles podem trobar-la en un antic edifici residencial del barri del Carme, situat en el número 4 del carrer Salines. Es tracta d’una finestra de forma ovalada oberta en el primer pis sobre la gruixuda façana de l’edifici, que presenta una original reixa de fusta, la forma de la qual és la d’un oval central, semblant en forma a la de la pròpia finestra, de la qual ixen vuit barrots de manera simètrica del seu perìmetre que s’incrusten a la paret de la finestra.
La datació de l’edifici podria ser del segle XVIII, per la qual cosa podem suposar una datació semblant per a la reixa.
Una altra reixa de fusta a València la podem trobar en un altre antic edifici residencial del barri del Mercat, situat al carrer Sagrari de la Companyia, numero 4. En una xicoteta finestra oberta en el primer pis podem veure una senzilla reixa de fusta en forma de creu grega, la datació de la qual, incerta, podriem també fer-la en el segle XVIII.
L’última reixa de fusta que he pogut trobar a València, la he localitzat al Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi, també conegut com del Patriarca, anomenat així perquè va ser fundat pel patriarca Juan de Ribera l’any 1583, amb la missió de formar sacerdots segons l’esperit i les disposicions emanades del Concili de Trent. L’edifici fou acabat l’any 1615.
A l’antic celler de l’edifici es conserva una robusta i antiquíssima reixa de fusta, la meitat inferior de la qual ha desaparegut en haver sigut trencada. En aquest cas no es tracta d’una reixa que done a l’exterior de l’edifici, com les altres tres que hem vist abans, sinó que és interior. Probablement la seua datació podria fer-se a l’època fundacional del Col·legi, a principis del segle XVII.
Des d’aquestes línies vull agrair a Daniel Benito Goerlich, director del Museu del Patriarca, la seua deferència per mostrar-me l’esmentada reixa, de la qual podeu veure unes fotografies a continuació:
L’existència d’una altra possible reixa de fusta a l’església de Sant Joan de l’Hospital, recollida en l’esmentat llibre de Mileto i Vegas, sembla descartada. Per a poder esbrinar-ho, em vaig posar en contacte tant amb la Gestora cultural del conjunt, Elena Salvador, com amb el propi rector Carlos Cremades, els quals varen negar l’existència de reixa alguna de fusta en el conjunt. Vull aprofitar aquestes línies per a agrair-los la seua amable col·laboració en aquest assumpte.
