Finestres amb velles reixes de fusta a la ciutat de València.

Segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, una de les accepcions del mot “reixa” la defineix com “Conjunt de barrots metàl·lics o de fusta, de diverses formes i figures i convenientment enllaçades, que es posen a les finestres i altres obertures en els murs per seguretat o adorn…“. Com veiem, la definició inclou també la fusta com un dels seus materials constitutius, encara que l’ús d’aquest material siga en l’actualitat pràcticament inexistent. Però no va ser així fa diversos segles.

En un article que vaig publicar fa un temps en aquesta web, assenyalava l’existència d’una extraordinària reixa de fusta en un dels edificis més singulars i antics del centre històric de València: les cavallerises del Palau de Boïl-Escrivà.

Podeu llegir-ho en aquest enllaç:

La seua datació és incerta. Tal com assenyalava en aquell article, podria datar-se des d’època medieval (ja que és a partir del segle XVI quan comença a generalitzar-se l’ús de reixes de ferro forjat, principalment en cases i edificis nobles) fins al segle XVIII, temps en què l’abaratiment del ferro va fer que quedaren definitivament en desús les reixes fetes en fusta.

Reixa de fusta existent a les cavallerises del Palau de Boïl-Escrivà (fotografia pròpia).

No és aquesta, però, l’única reixa de fusta antiga que podem trobar a València. El llibre “Centro histórico de Valencia. Ocho siglos de arquitectura residencial” de Camila Mileto i Fernando Vegas recull l’existència d’altres finestres amb reixes de fusta a la ciutat. Prenent com a base les informacions d’aquest llibre, he pogut constatar al menys l’existència a Ciutat vella d’altres cinc finestres d’antics edificis amb reixes de fusta.

Al barri de la Seu podem trobar dos d’elles. Concretament a la plaça de l’Almoina, en l’edifici modernista conegut com a Punt de Ganxo, construït l’any 1906 per Manuel Peris Ferrando.

En la seua planta baixa se situa la coneguda com a Capella de Sant Valer, construïda en el segle XVIII per encàrrec del canonge Jaime Servera. El seu portal és de llinda d’estil barroc, amb sengles pilastres d’origen toscà. Sobre ell apareix un òcul i una fornícula amb la imatge de Sant Valer. En el seu portal existeixen dues finestres menudes en les quals podem veure sengles barrots tornejats de fusta en cadascuna d’elles. Tot just darrere dels barrots es van col·locar sengles enreixats melàl.lics molt més densos en la seua estructura, possiblement per a garantir una major seguretat o per a evitar que es pogueren llançar objectes des del carrer a l’interior de la capella.

Finestres amb reixes de fusta a la Capella de Sant Valer, a la plaça de l’Almoina (fotografies pròpies).

En la llinda de la porta apareix una inscripció amb l’any en què va ser construïda: “AÑO 1719”, per la qual cosa podem suposar que aquests barrots de fusta seran d’aqueixa època.

Una altra d’aquestes finestres podem trobar-la en un antic edifici residencial del barri del Carme, situat en el número 4 del carrer Salines. Es tracta d’una finestra de forma ovalada oberta en el primer pis sobre la gruixuda façana de l’edifici, que presenta una original reixa de fusta, la forma de la qual és la d’un oval central, semblant en forma a la de la pròpia finestra, de la qual ixen vuit barrots de manera simètrica del seu perìmetre que s’incrusten a la paret de la finestra.

Reixa de fusta situada en un antic habitatge del carrer Salines (fotografies pròpies).

La datació de l’edifici podria ser del segle XVIII, per la qual cosa podem suposar una datació semblant per a la reixa.

Una altra reixa de fusta a València la podem trobar en un antic edifici residencial del barri del Mercat, situat al carrer Sagrari de la Companyia, numero 4. En una xicoteta finestra oberta en el primer pis podem veure una senzilla reixa de fusta en forma de creu grega, la datació de la qual, incerta, podriem també fer-la en el segle XVIII, a l’igual que les anteriors que hem vist.

Reixa de fusta situada al carrer Sagrari del Rosari, al barri del Mercat (fotografies pròpies).

L’última reixa de fusta que he pogut trobar a València, he pogut localitzar-la al Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi, també conegut com del Patriarca, anomenat així perquè va ser fundat pel patriarca Juan de Ribera l’any 1583, amb la missió de formar sacerdots segons l’esperit i les disposicions emanades del Concili de Trent. L’edifici fou acabat l’any 1615.

A l’antic celler de l’edifici es conserva una robusta i antiquíssima reixa de fusta, la meitat inferior de la qual ha desaparegut en haver sigut trencada. En aquest cas no es tracta d’una reixa que done a l’exterior de l’edifici, com les altres que hem vist, sinó que és interior. Molt probablement, la seua datació podria donar-se a l’època fundacional del Col·legi, a principis del segle XVII.

Des d’aquestes línies vull agrair a Daniel Benito Goerlich, director del Museu del Patriarca, la seua deferència a mostrar-me l’esmentada reixa, de la qual podeu veure unes fotografies a continuació:

Fotografies de la reixa de fusta situada en una finestra interior del celler del Col.legi del Patriarca (fotografies pròpies)

L’existència d’una altra possible reixa de fusta a l’església de Sant Joan de l’Hospital, recollida en l’esmentat llibre de Mileto i Vegas, sembla descartada. Per a poder esbrinar-ho, em vaig posar en contacte tant amb la Gestora cultural del conjunt, Elena Salvador, com amb el propi rector Carlos Cremades, els quals varen negar l’existència de reixa alguna de fusta en el conjunt. Vull aprofitar aquestes línies per a agrair-los la seua amable col·laboració en aquest assumpte.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions rel·lacionades

Una retolació de carrer feta manualment pels seus propis veïns

Una curiositat més de la retolació de carrers a València...

La plaça de bous de València, inspirada en un amfiteatre romà.

Quina relació pot tindre la plaça de bous de València amb un amfiteatre romà ubicat en una ciutat francesa?...

Els serens de València, els més antics del món.

El cos de serens de València fou el primer en crear-se arreu del món...

La “font islàmica” de la plaça de Nàpols i Sicília.

Un testimoni del passat islàmic de la ciutat...

Els altres dracs del Patriarca.

El drac del Patriarca és un element ben conegut a la seua església. Però no és l'únic drac que podem trobar en aquest històric Seminari...

Un vell testimoni de l’antic municipi independent de Benimaclet.

Una retolaciö esdevinguda testimoni viu d'un passat històric com a municipi independent...