“GAS LEBON” EN EL RECORD: EL PRIMER ENLLUMENAT PÚBLIC DE VALÈNCIA.

0
614
Acadèmia Valenciana de la Llengua  

Quantes vegades passejant per València ens haurem trobat amb les velles, i a sovint rovellades, portetes de ferro incrustades a les parets, en les que podem llegir la inscripció de “GAS LEBON”? Probablement en moltes ocasions.

Potser molts dels passejants i lectors d’aquesta pàgina, sobretot els més joves, desconeixen que aquestes portetes que podem encara observar en alguns carrers de València, protegien les aixetes de gas de les primeres conduccions que van donar llum a moltes llars i a l’enllumenat públic de València a partir del segle XIX.

Fent una mica d’història, cal dir que fins a mitjans del segle XVIII València no tenia enllumenat públic. Les úniques llums que es podien veure pels carrers i places de la ciutat provenien de les llums dels retaules religiosos que es ficaven en alguns carrers.
Era costum que, per poder eixir per la nit, la gent havia d’endur-se’n els seus propis fanals. A la fi d’aquell segle es van començar a col·locar als carrers fanals d’oli que només s’encenien quan no hi havia lluna.

La història de la Companyia de Gas Lebón arranca l’any 1801, quan l’enginyer francès Philippe Lebon va demostrar en un habitatge de París que aquest gas es podia usar per escalfar i per il·luminar, i que es podia conduir de la fàbrica als consumidors mitjançant conduccions encastades a les parets dels edificis. Però en aquell temps els seus experiments van despertar poc d’entusiasme entre els seus compatriotes, i dissortadament van acabar quan aquest enginyer va ser assassinat als Camps Elisis l’any 1804.
Però la seua idea no va caure en sac trencat.

Perquè un descendent seu, Charles Lebón, va aconseguir el 1843 el primer contracte d’enllumenat públic de gas en Espanya amb l’Ajuntament de Barcelona. Allà van construir la primera fàbrica de gas a la Barceloneta, i juntament amb altres accionistes catalans van fundar la “Sociedad Catalana para el alumbrado por gas”.
A València va ser l’any següent, concretament el 9 d’octubre de 1844, quan a la Glorieta i a l’Albereda es va inaugurar a la ciutat el servei de gas per a l’enllumenat subministrat des d’una fàbrica pròxima situada al Pla del Remei, propietat de José Campo.
El servei es va anar estenent arreu de la ciutat des de la companyia “Sociedad General del Gas Peninsular” (que tenia la concessió també en altres ciutats espanyoles), qui havia comprat la concessió municipal de l’Ajuntament de València als seus propietaris de l’esmentada “Sociedad Catalana para el alumbrado por gas”.

Amb el nom de “Sociedad Valenciana para el alumbrado por gas”. va anar estenent la seua activitat per enllumenar tota la ciutat, i en 1893, i ja com a Gas Lebon, va contractar la primera pòlissa per a usos domèstics amb “El Círculo valenciano”.
Amb el projecte d’i.l.luminació de l’Eixample durant la primera dècada del segle XX, Gas Lebón va abandonar les seues instal·lacions properes al carrer de Colom per instal·lar-se al Camí Vell del Grau, a on estarien fins als anys 1980.

L’enllumenat elèctric va acabar definitivament amb l’enllumenat per gas Lebón. Les velles portetes de ferro que contenien les aixetes de les conduccions de gas van passar definitivament a formar part de la història de l’enllumenat de la ciutat.

Adjunte a l’apunt la fotografia d’una d’aquestes portetes de GAS LEBON, per a què sobretot els més joves puguen reconèixer-les si les troben per la ciutat. L’espiter era la figura que tenia la Companyia del gas per anar activant cada dia el subministrament de gas urbà:

 

Quan s’acostaven els nadals era normal rebre les seues felicitacions amb una targeta nadalenca, a l’igual que altres oficis públics com els agraners, els fematers, els serenos, els afiladors, etc…, que també les repartien per les cases per rebre les estrenes:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here