La ciutat de València va ser fundada pel cònsol romà Dècim Juni Brutus l’any 138 a.C, amb el nom de Valentia Edetenarum, en terres dels ibers Edetans. Així ho explica el famós historiador romà Titus Livi, i així sembla confirmar-ho tota l’evidència arqueològica trobada en el solar romà de València.
Aquella ciutat, que prompte es convertiria en una colònia romana en sòl d’Hispània, va ser fundada ex-novo, és a dir, sense haver de ser construïda i adaptada urbanísticament sobre cap altra ja preexistent.
La ciutat va ser construïda, per tant, segons els canons romans clàssics, amb la seua muralla i les seues portes mirant als quatre punts cardinals, amb el seus Cardus i Decumanus com artèries principals i amb el característic traçat reticular en forma de “damero“, segons el concepte que havia introduït tres segles abans d’aquella data el primer urbanista reconegut en la història com a tal, el grec Hipòdam de Milet.
Poques dades existeixen sobre la muralla romana de Valentia. No obstant això, gràcies a l’arqueologia de les darreres dècades, el seu recorregut ha pogut ser traçat sencer de manera prou fiable, tot i la profunditat i antiguitat de les seues restes. Les peculiaritats geogràfiques d’aquella primera València van condicionar aquell traçat.
El recorregut acceptat actualment per l’arqueologia per la ciutat actual, susceptible que poguera ser modificat de manera puntual com a conseqüència de noves troballes, seria el següent:
Començant per la cantonada de la plaça de la Reina amb el carrer Cabillers, el determinat per la pròpia plaça entre Cabillers i Corretgeria (seguint la línia de l’antic carrer de la Punyaleria, desaparegut en obrir-se la plaça de la Reina), seguiria pel carrer Corretgeria fins arribar al carrer del Bany dels Pavessos. Des d’aquest punt traçaria una línia recta fins arribar a l’angle que hi ha entre els carrers Serrans i Samaniego, travessant el carrer Cavallers i la plaça de Manises. Des d’ací aniria paral·lel al carrer Serrans fins arribar a la plaça dels Furs. Des d’ahi seguiria de forma paral·lela al carrer Sabaters. Des d’aquest punt aniria fins a la cruïlla dels carrers Llibertat i Salvador, seguint cap al carrer Comte d’Olocau i la plaça de Sant Lluis Bertran. A continuació seguiria en direcció sud paral·lela al carrers dels Venerables i d’Edeta. Després seguiria cap al sud fins a trobar el carrer Avellanes, continuant paralel fins arribar al carrer Cabillers. Ací la muralla viraría fins a enllaçar de nou amb la plaça de la Reina.
La muralla degué de ser construïda poc temps després de ser fundada la ciutat l’any 138 a.C. Sabem per l’historiador romà Sal·lusti que durant la decisiva batalla que es va lliurar l’any 75 a.C pel control de la ciutat entre les tropes de Pompeio i les de Sertori i Herenni, en el curs de la guerra civil Sertoriana, la muralla ja estava construïda. A ella fa referència Salustio quan diu que la ferotge batalla es va lliurar “… entre les muralles a l’esquerra, i el riu Túria a la dreta, que discorre a prop de València …“
Aquests dies, arran d’encetar-se la remodelació de la plaça de la Reina per convertir-la en un espai per a vianants, s’estan obrint rases per col·locar diverses conduccions.
Divendres passat vaig ser testimoni de com en una d’aquestes rases havia aparegut i s’estava treballant sobre una espècie de mur soterrat, que pel seu aspecte i duresa (el martell hidràulic que s’estava emprant sobre ell amb prou feines hi feia algun efecte), clarament diferia del material excavat a la resta de la rasa. Aquesta espècie de mur es trobava a la cruïlla amb el carrer Corretgeria, exactament on caldria esperar trobar la muralla romana republicana.
A continuació podeu veure el traçat de la muralla romana sobre la València actual, a on he marcat amb una fletxa roja l’indret on s’ha trobat la suposada muralla:
La seua amplada la vaig estimar aproximadament en poc més d’un metre, dada que coincideix amb les observacions realitzades per Nicolau Primitiu, en el seu llibre “Excavacions de València”, quan descriu que en una rasa que es va obrir al carrer de Cavallers, des de la plaça de la Mare de Déu fins a la de Sant Jaume, al costat del Palau de la Generalitat, van aparèixer “un murs de calicant d’un metre a 1,70 de gruix” que ell relaciona amb la muralla romana, i que a hores d’ara sabem que el seu traçat passava per aqueix indret.
Durant la realització de les obres de l’aparcament subterrani de la plaça de la Reina, en els anys 1970, se sap que la muralla romana va ser localitzada. Malauradament la manca de supervisió arqueològica que existia en les obres que es feien en el centre històric en aquella època (supervisió obligada en l’actualitat), va resultar en que la muralla va ser destruïda per no entorpir les obres, sense que tampoc es poguera documentar el seu traçat ni les seues caracteristiques per part dels arqueòlegs municipals.
L’ajuntament ha confirmat que en la remodelada plaça de la Reina es marcarà de manera distintiva el traçat de la muralla romana en el seu paviment, per a informació de la ciutadania.
Esperem que aquesta suposada troballa siga confirmada per part dels arqueòlegs municipals.
Postdata: Amb posterioritat a la publicació d’aquest apunt, ha contactat amb “Passejant València amb ulls curiosos” la responsable de l’empresa SEMAR Arqueología S.L., responsable de la supervisió arqueològica de les obres de la plaça de la Reina, qui m’ha comunicat que el mur trobat correspon realment al perimetral de l’aparcament subterrani de la plaça, que es va construïr en el anys 1970. Ha comentat també que està previst fer algunes cates arqueològiques a la plaça, per tal de determinar amb precsisió el traçat de la muralla romana republicana de l’antiga Valentia.