Han aparegut els murs del desaparegut Convent de la Mercé, en les obres de l’Avinguda Maria Cristina?

0
2638

Fa una setmana publicava en aquesta pàgina un article en què parlava de l’aparició de restes de carrers i construccions antigues, a més de les vies de l’antic tramvia, arran de l’obertura d’una rasa a l’Av. de Maria Cristina, amb motiu de les obres per a la instal·lació d’una nova canonada per renovar les canalitzacions d’aigua potable a la zona de la plaça del Mercat.

Ací teniu l’enllaç a aquell apunt:

Les obres han seguit avançant aquests darrers dies en direcció cap a la plaça de Mercat, precisament cap a on es trobava situat un dels convents històrics de la ciutat de valència: el Convent de la Mercè.

El Reial Convent de Nostra Senyora de la Mercè, que era el seu nom sencer, ocupava les illes de cases que hi ha entre l’actual plaça de la Mercé i la plaça del Mercat. Quedava emmarcat, aproximadament, al nord pel carrer de Ramallets, al sud per la de Flassaders, a l’est per la plaça del Mercat i a l’oest per la plaça de la Mercè, antigament anomenada dels Alls. L’actual carrer Liñan, obert al març de 1848, es va traçar sobre les ruïnes del propi convent.

En el plànol del pare Tosca de l’any 1704, podem observar com era aquell convent. S’hi pot veure que tenia un ampli claustre central porticat, i la façana que donava a la plaça del Mercat era també porticada. L’església, amb la seua torre campanar, hi quedava al costat sud, donant al carrer Flassaders. El portal del convent s’obria a la plaça de la Mercè.

L’antic Convent de la Mercé, al plànol del Pare Tosca.
Representació del Convent de la Mercé, basada en la del plànol del parte Tosca, amb la situació dels carrers actuals (font: “Datos para la historia de la Albeyteria Valenciana”, de V. Dualde Pérez).

El convent de la Mercé es va fundar l’any 1238, poc després de la presa de València als musulmans per part de les tropes cristianes del Rei Jaume I, qui va regalar aquests terrenys a Pedro Nolasco, fundador de l’Ordre dels Mercedaris.

Amb motiu de Reial Decret de Desamortització de béns de l’església, signat l’any 1836, el convent i l’església de la Mercè van ser expropiats i es va decretar el seu enderrocament per donar eixida des de la plaça del Mercat al que seria en el futur el nou centre neuràlgic de la ciutat, l’antiga plaça de Sant Francesc, actualment de l’Ajuntament.

L’operació d’enderrocament la va realitzar sobre els anys 1840-1 el comerciant i aprovisionador de l’exèrcit Mariano Carsi, qui va adquirir l’edifici per uns 500.000 reals de l’època, amb el compromís de deixar traçat el carrer que donara fàcil eixida a la plaça del Mercat.

La seua demolició i la posterior creació de l’actual plaça de la Mercè va significar, a més, una de les actuacions urbanístiques d’intramurs més importants de la València del segle XIX.

Cal ressenyar que a aquest convent pertanyia el pare Joan Gilabert Jofré, i d’ell va eixir camí de la Catedral un 24 de febrer de 1409, quan es va trobar amb uns xics maltractant un pobre dement abandonat als carrers de València. El pare Jofré va auxiliar al dement i el va portar al propi convent per oferir-li refugi aquell dia. Uns dies més tard, va pronunciar en la mateixa Catedral un sermó en el qual demanava a les famílies benestants de la ciutat que financiaren la creació d’un hospital-refugi en què pogueren ser recollits i tractats mèdicament aquests malalts, en el que va ser el germen del primer hospital psiquiàtric que es va obrir a Europa, i possiblement el primer o dels primers del món.

Aquest mateix matí, en passar per l’Av. de Maria Cristina, molt a prop de la confluència amb la plaça de Mercat, he sigut testimoni de com en la rasa oberta han anat apareixent i han estat extrets diversos carreus de pedra d’una mida considerable, que només podrien pertànyer als murs d’un antic palau nobiliari o al d’algun edifici destacat.

Carreus trobats a la rasa de l’Av. Maria Cristina, a l’indret on s’ubicava el desaparegut Convent de la Mercé (fotografies pròpies).

L’indret exacte en què han aparegut aquests carreus, es correpon plenament amb el que ocupava l’antic convent de la Mercè, tal com es pot comprovar en el mapa del pare Tosca i en la seua traslació al mapa de la València actual:

Enquadrat en roig, l’indret aproximat on s’han trobat hui els carreus grans a la rasa de l’Av. Maria Cristina. Just coincidint amb la posició d’una de les façanes de l’antic Convent de la Mercé.
Assenyalat en groc l’espai aproximat que degué d’ocupar el desaparegut Convent de la Mercé. Encerclat en roig, l’indret on hui s’ha fer la troballa dels carreus, suposadament pertanyents a aquest convent.

A falta de rebre la confirmació definitiva dels arqueòlegs de l’empresa que s’està ocupant d’aquestes obres, SEMAR Arqueologia SL, i de la mateixa Secció d’Arqueologia Municipal (SIAM) que supervirà la troballa, tot pareix indicar que ens trobem davant de l’aparició d’algun dels murs de façana de l’històric Convent de la Mercè, fundat el mateix any de la conquesta de València per Jaume I.

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here