La Bosseria, un carrer sobre l’antic fossat de la muralla islàmica de València.

0
2615

La ciutat de València ha tingut des de l’època romana una important infraestructura hidràulica, què tingué un extraordinari desenvolupament durant els segles de presència islàmica a la ciutat.

Quan els cristians van conquerir-la en el segle XIII, va ser el propi rei en Jaume I qui va ordenar conservar-la, fent-hi cessió al Consell de la ciutat del seu manteniment.
L’element més important d’aquella infraestructura hidràulica era l’anomenat “Vall vell”, què era el fossat que envoltava la muralla musulmana de la ciutat.

Aquell fossat, una volta va perdre la seua utilitat defensiva arran de la construcció de la muralla cristiana en el segle XIV, va passar a ser el gran col·lector al qual s’abocaven els desaigües i les clavegueres de València.
Però les olors desagradables dels residus que s’hi abocaven van provocar ben aviat les queixes dels veïns que hi vivien a prop, de manera que el Consell de la ciutat va optar pel seu cobriment mitjançant una volta de canó d’obra feta sobre un arc de mig punt, per garantir el pas de l’aigua.

Quan aquesta obra es va finalitzar, el Vall vell va passar a ser conegut amb el nom de Vall cobert.

A continuació podem veure unes fotografies d’aquest Vall cobert, on s’hi aprecía la seua construcció en volta de canó sobre arcs de mig punt.

Vista del “Vall cobert”, al barri de la Xerea de València (Fotografia del SIAM).
Vista d’un arc de mig punt del “Vall cobert”, al barri de la Xerea (Fotografia del SIAM).

A la fotografia de capçalera de l’apunt, podem veure un altre arc de mig punt del Vall cobert, en aquest cas ubicat a la Galeria del Tossal.

El cobriment del Vall vell va permetre a l’ajuntament guanyar terreny edificable, molt necessari ja a finals del segle XIV i principis del XV, en un entorn urbà que s’anava densificant cada vegada més.
Com a conseqüència d’això, el Consell va començar a alienar parcel·les de terreny sobre el propi fossat, ja cobert.

És poc conegut el fet que, a hores d’ara, encara podem observar l’empremta “fòssil” d’aquella decisió. Hi és palesa, per exemple, en la disposició urbanística dels habitatges que romanen a mà esquerra del carrer de la Bosseria, mirant-lo des de la plaça del Tossal.

Traçat de la muralla islàmica sobre un plànol de la ciutat actual. Enquadrat en groc, l’àrea del carrer de la Bosseria. En traç gros taronja s’hi observa el Vall covert, sobre el que es van fer noves edificacions.

Els immobles que s’hi van edificar ho van fer sobre parcel.les estretes i allargades, paral·leles entre elles, de dimensions uniformes i perpendiculars al carrer. Tots van ser construïdes sobre la volta de canó de maó que cobria el fossat d’època àrab, tal com s’ha pogut constatar en diverses intervencions arqueològiques fets a la zona.

Hi adjunte a continuació una vista aèria del carrer de la Bosseria, on es pot apreciar, a la part dreta de la fotografia, el parcel.lari regular dels edificis construïts en aquella època, esdevingut actualment testimoni mut d’aquell Vall vell o fossat de l’antiga muralla de la València musulmana.

Carrer de la Bosseria. Vista del parcelari regular de les edificacions, esdevingut com a conseqüència de la construcció del Vall cobert en el segle XV.
Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here