La botiga més antiga de València.

En aquesta època en què vivim, en què la gentrificació i les tendes franquícia s’alien per consolidar la seua presència, substituint la vida tradicional dels antics centres històrics de les ciutats, antany plens de vida amb famílies que comptaven amb diverses generacions vivint inalterablement en ells, amb carrers farcits de botigues de barri, moltes d’elles lligades a les activitats gremials centenàries que allà es desenvolupaven, cada volta resulta més difícil trobar comerços tradicionals que hi puguen haver subsistit, ni tan sols unes poques dècades.

Per això, parlar d’una botiga que ha superat amb escreix els dos segles d’existència, ens pot parèixer una cosa quasi tan surrealista com impossible. No obstant això, en ple segle XXI, encara és possible trobar-la a la ciutat de València.

Si passegem pel carrer dels Drets, en passar pel seu numero 4, a tocar de la plaça Redona, ho farem per la Tienda de las Ollas de Hierro, un nom que no té res a veure amb el negoci que es regenta, però sí amb l’activitat comercial que tenia quan es va obrir l’any 1793, ara fa quasi dos-cents trenta anys.

Fotografies de la façana de la Tienda de las Ollas de hierro (fotografies pròpies).

La Revolució francesa de 1789 s’ens apareix, sorprenentment, en l’origen d’aquesta botiga. Perquè els seus fundadors van ser possiblement una família d’exiliats francesos que hagueren de fugir d’aquella revolució, triant la ciutat de València per establir-s’hi.

Es seu emplaçament actual data de mitjans del segle XIX, ja que des de la seua fundació en 1793 fins a aquesta època el negoci es va situar previament en altres dos indrets, el primer a la ja desapareguda plaça de la Pilota i posteriorment al carrer Moratín.

La botiga va obrir com un negoci de magatzenament i distribució d’olles de ferro que la familia fundadora importava de la ciutat francesa de Marsella. Posteriorment es reconvertiria en merceria i botiga de venda de productes religiosos i d’ornament per a vestits de valenciana, tal com la coneixem a hores d’ara.

El seu mobiliari actual correspon al que tenia quan va obrir al carrer dels Drets en el segle XIX. Visitar el seu interior és com fer un viatge al passat quasi dos centúries, ja que ens ofereix una imatge de com eren aquelles xicotetes botigues de la València vuitcentista. El seu objecte més preuat és una fornícula amb una talla de Sant Vicent Ferrer datada en el segle XVIII, que presideix l’interior de la botiga.

Fotografíes de l’interior de la Tienda de las Ollas de Hierro (font: Pàg. web Tienda de los Ollas de hierro).

L’emblema de la botiga consisteix en dos lleons rampants alats que sostenen entre les seues potes dues olles representatives del gènere original que va donar nom a la casa. El seu nom va ser registrat com a marca per un dels seus propietaris, Manuel Reig Bonell, l’any 1916.

Emblema de la Tienda de las Ollas de Hierro (font: Pàg. web Tienda de los Ollas de hierro).

El propietari actual, Jesus Almenara Marqués, és descendent dels germans Virgilio i Mariano Pérez Martínez, que van adquirir el negoci l’any 1944.

La botiga és un referència a València en articles d’imatgeria religiosa, peces de pessebres, guarniments d’indumentària valenciana, vestuari de les confraries, paqueteria, merceria, bijuteria i abaloris. Vos aconsellem la seua visita, no vos decepcionara.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?