LA CASA ON ES VA IMPRIMIR EL PRIMER LLIBRE DE LA PENÍNSULA IBÈRICA.

0
2013

En l’apunt anterior vos havia parlat del Portal de la Valldigna, un bell portal de la València medieval que servia per travessar l’antiga muralla musulmana en direcció cap a la Moreria, situada molt a prop.
Si passegem pel carrer que alberga aquest preciós portal, el carrer del Portal de Valldigna, a pocs metres d’ell, en direcció al carrer de Baix, ens trobarem una casa on tingué lloc un gran esdeveniment històric i cultural per a la nostra ciutat.

En aqueixa casa, la que actualment es troba al número 15, es va imprimir el 25 de març de 1474 el primer llibre de caràcter literari del què es té constància a la Península Ibèrica: “Obres e trobes en lahors de la Verge Maria”. Un llibre de 45 poesies, 40 d’elles escrites en valencià, corresponents a un certamen literari celebrat a la nostra ciutat en febrer d’aquell any.

 

Aquell concurs literari havia sigut convocat pel llavors Virrei de València Lluís Despuig, per lloar a la Verge Maria. L’encarregat de la seua organització fou l’eclesiàstic i poeta valencià Bernat Fenollar. Els poemes havien de constar de cinc estrofes, amb dedicatòria i tornada. Hi van participar escriptors com Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Francesc de Castellví, el metge xativí Lluís Alcanyís (anys desprès cremat en la foguera de l’Inquisició espanyola), Miquel Péreç i fins i tot el mateix Bernat Fenollar.

 

Una placa commemorativa de l’any 1874, incrustada a la façana d’aquesta casa, a una alçada que la fa difícilment visible per als vianants, ens recorda aquell important fet. Aquell any es complia el quart centenari d’aquella edició.

Ací podeu veure-la, i on es troba per a què pugau localitzar-la fàcilment:


Encara que sembla provat que la primera impremta que va funcionar a la Península va ser a la ciutat de Segòvia l’any 1472, la de l’impressor Juan Párix procedent de Heilderberg (Alemanya), de la qual va eixir el primer incunable anomenat “Sinodal de Aguilafuente” escrit en llengua castellana, aquesta publicació no era una obra literària pròpiament dita, ja que es tractava de 48 fulls impresos que arreplegaven les actes d’un sínode que la diòcesi de Segòvia havia celebrat el juny d’aquell any.

L’obra impressa al carrer del portal de la Valldigna va eixir de la impremta de l’argenter Alfonso Fernández de Còrdova i de Lambert Palmart, impressor alemany nascut a Colònia que vingué a València per a fer-se càrrec de l’impremta del comerciant també alemany Jacobo Vitzlan, que representava a la poderosa Companyia comercial dels Ravensburg en la ciutat de València.

En aquells anys els impressors, carregats amb la seua premsa, viatjaven per diferents ciutats europees cercant feina. Eren autèntics professionals ambulants, el principal client dels quals era l’Església.

 

La gran notorietat que havia arribat a tindre la ciutat de València arreu d’Europa durant el segle XV, com a focus intel·lectual, artístic i econòmic de primera magnitud al mediterrani, va cridar l’atenció de Lambert Palmart. A més a més, en aquells anys a la propera ciutat de Xàtiva ja es produïa un paper d’impressió d’alta qualitat, ideal per als impressors, ben conegut per tot arreu del continent.

Documentalment se sap que en aquell terç final del segle XV els negocis d’impressió, edició i venda de llibres a València eren molt habituals.
La producció valenciana de llibres era constant i considerable, mentre que la de la resta dels regnes peninsulars presentava amb prou feines uns pocs títols dispersos i irregulars, produïts majoritàriament des d’impremtes mòbils, no estables. Per tant, es pot afirmar que l’origen de la impremta peninsular (i subsidiàriament americana, ja que els primers impressors en aquell continent procedien de València) és valencià. Fins a ben entrat el segle XVI l’impremta valenciana es va considerar sinònim d’impremta espanyola.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here