LA CATEDRAL DE VALÈNCIA, PORTA D’ENTRADA DEL RENAIXEMENT A LA PENÍNSULA

0
696

La Catedral de València constitueix un meravellós monument eclèctic que se’ns mostra a tots com un llibre obert que relata la història de la vida de la ciutat al llarg dels seus més de dos mil anys d’existència.
Visitant-la podem gaudir de les seues restes romanes i musulmanes trobades en els seus fonaments durant l’ampliació del museu catedralici, anteriors a l’alçament de la pròpia catedral cristiana.
Però en ella podem trobar també els principals estils arquitectònics sorgits a Europa i al Regne durant el cristianisme, com ara el romànic, el gòtic, el renaixentista, el neoclassicista o el barroc. Potser ens trobem davant d’un cas únic entre totes les grans catedrals d’occident.

Però per si no fora poc tot açò que acabe d’explicar, la Catedral de València ens reserva una altra sorpresa que la fa absolutament única. Perquè les seues pintures de l’absis de la Capella major constitueixen la primera representació artística del Renaixement a la península, de les quals ja vaig parlar en alguns apunts anteriors: dotze angeles músics ricament vestits, amb unes ales esteses i exuberants, tocant diversos instruments musicals a la Verge Maria que es trobava a la clau de la volta gòtica.

En 1472, el Cardenal Roderic de Borja, arquebisbe de València, va ser enviat com a llegat del Papa Sixt IV als regnes peninsulars per obtindre la seua col·laboració en la croada contra el turc i per resoldre els defectes de forma que hi havia al matrimoni de Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. En el seguici que acompanyava el futur pontífex valencià Alexandre VI, es trobaven dos dels més reconeguts pintors italians d’aquella època: Paolo di San Leocadio i Francesco Pagano. I no per casualitat…

El 28 de juliol de 1472, el cardenal, el cabildo i els esmentats pintors van estipular un contracte per valor de 3.000 ducats per a la decoració de la Capella major de la Catedral.
El contracte especificava, entre altres coses, com havia de ser la tècnica d’execució, les condicions i els materials a emprar. Roderic de Borja era un enamorat del nou art renaixentista que s’havia desenvolupat a Itàlia des de finals del segle XIV. Pagano i Sant Leocadio eren la seua aposta personal per implementar el nou art i les noves tècniques pictòriques que s’estaven desenvolupant a Itàlia en la cúpula de la Capella major, què s’havia calat foc uns anys abans durant una representació de l’Esperit Sant en Pentecosta. Roderic va imposar aquests pintors al Cabildo.

Les pintures van tardar quasi vuit anys en finalitzar-se, degut en part als nombrosos plets i problemes sorgits de diferent índole durant la la seua realització.
Quan aquestes pintures van estar finalitzades, València i la seua catedral van poder presumir de tindre la primera manifestació artística del Renaixement a la península ibèrica, sense cap dubte una de les millors fetes fora d’Italia.

Adjunte a l’apunt sengles fotografies d’aquesta meravellosa pintura renaixentista.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here