Quan passegem pel centre històric de València, per Ciutat Vella, prou a sovint trobarem alguns palaus o cases nobiliàries que tenen cantonades fetes amb carreus de pedra, però amb una curiosa geometria i forma arrodonida.
Antonio de Orellana, erudit i jurista valencià nascut al segle XVIII, assenyalava en alguna de les seues obres que a finals del segle XVI per València ja circulaven carruatges tirats per cavalls, i que a principis del XVII el seu ús estava ja generalitzat entre la noblesa i l’aristocràcia del Cap i Casal.
L’any 1731 el Consell de la ciutat va promulgar les primeres normes referents a la geometria que calia donar a les cantonades dels edificis de nova construcció, sobre tot en aquells carrers que tenien molt de trànsit de carruatges, en les quals s’instava que les cantonades foren rebaixades i arrodonides.
El motiu d’aquesta normativa no va ser un altre més que el de facilitar els girs dels abundants carruatges que circulaven ja per València en carrers estrets i transitats, per tal d’evitar també els cops dels eixos de les rodes contra els cantons, fet que de produir-se solia provocar el seu trencament. Aquestes peces eren cares de substituir.
Per tant, ja sabem que quan ens trobem amb aquest tipus de cantonades en habitatges antics, molt probablement estarem parlant de construccions datades en el segle XVIII.
Hi adjunte un parell de fotografies d’aquestes curioses cantonades rebaixades que podem trobar al centre de la ciutat. Aquestes dues les podeu trobar als barris del Carme i de Velluters:
