Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, junt a la Mare de Déu del Desemparats, són els dos patrons actuals que tenen la ciutat de València i el seu antic Regne, respectivament. De segur que molts de vosaltres sabeu que ambdós personatges tenen sengles estàtues rellevants en els carrers del Cap i casal.
La de Sant Vicent Màrtir la trobarem sobre un pedestal en la plaça d’Espanya, en un xicotet jardí existent prop de la cantonada amb el carrer precisament de Sant Vicent. La seua proximitat a la parròquia de Sant Vicent Màrtir, què indica l’indret on la tradició diu que va ser abandonat el cos del sant desprès de morir torturat pels romans, i al Monestir de la Roqueta, lloc on van estar les seues restes i on van ser venerades durant segles, va ser la raó per què va ser ubicada en aquest lloc.
Sobre el seu pedestal, una inscripció ens diu: “VALENCIA AGRADECIDA / A SV PATRONO / SAN VICENTE MARTIR / EN LA PESTE DE / MDCLXXVII / RESTAURADA E INSTALADA / DE NVEVO EN / MCMLX.”.
I la de l’altre sant, la del dominic Vicent Ferrer, podem trobar-la sobre un altre pedestal en la Plaça de Tetuan, just enfront de l’actual edifici de Bancaixa.
Sobre aquest pedestal hi ha una inscripció que diu: “Valencia agradecida a la protección dispensada a la ciudad por San Vicente Ferrer en el año MDCLXXXVII. Emplazamiento y restauración en MCMLX”.
La seua ubicació en aquest lloc obeeix al fet que en les rodalies es troba la seua casa natal (al carrer del Pouet de Sant Vicent) i el Convent de Sant Domènech, del què va ser prior el sant.
Hi adjunte les fotografies d’ambdues estàtues. La primera és la de Vicent Màrtir, i la de baix la de Vicent Ferrer, amb les seues iconografies característiques:
Però ací no acaben les coincidències entre ambdues estàtues, ni molt menys. N’hi ha algunes més, i ben curioses.
Perquè les dos van ser realitzades pel mateix escultor, José Cloostermans, acadèmic de mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. I a més van ser fetes alhora i acabades en el mateix any: el 1835.
I si ara es troben distants una de l’altra, en diferents punts de la ciutat, durant bastants anys van romandre una junt a l’altra, compartint espai sobre l’antic Portal de Sant Vicent de la muralla cristiana de València, enderrocat l’any 1865, a l’igual que la resta de la muralla i de les seues dotze portes, a excepció de les de Quart i Serrans.
Aquest portal es trobava situat en l’actual plaça de Sant Agustí, donant eixida de la ciutat precisament al carrer de Sant Vicent Màrtir, antiga Vía Augusta romana.
Una altra curiositat es que l’estàtua de Sant Vicent Ferrer, com a patró de l’antic Regne, es trobava col.locada en el portal mirant cap a fora de les muralles (cap al Regne del qual era patró). I la de Sant Vicent Màrtir, com a patró de la ciutat, mirava cap a dins de les muralles (cap a la ciutat de la qual era patró).
Sortosament les estàtues van ser retirades just abans de fer-se la demolició del portal, per la qual cosa no van desaparèixer. En aquell moment van ser portades als magatzems municipals, per a després ser ubicades en un lloc més digne com era el desamortitzat Convent del Carme, en el pati on llavors es trobava el Museu i Escola de Belles Arts de Sant Carles.
L’any 1960 van ser restaurades i reubicades en els seus actuals llocs d’emplaçament, com indiquen les seues respectives plaques.
Una curiosa història de la que segur vos en recordareu quan tornem a passejar pel costat d’alguna d’elles.
Adjunte a l’apunt una secció del plànol del pare Tosca de l’any 1704, on hi he assenyalat el Portal de Sant Vicent on es trobaven aquestes estàtues, i on es pot apreciar el traçat del carrer de Sant Vicent cap al centre de la ciutat, que coincideix plenament amb l’actual:
