Passejar pels jardins de Vivers de València és sempre un exercici plaent alhora que interessant. És plaent pel fet de poder fer-ho entre arbres i plantes d’un jardí històric com és el del Real. Però també interessant, sobretot per a aquells que són aficionats a la història i a la arqueologia, ja que són no poques les restes històriques i arqueològiques que, per poc que ens ho proposem “passejant amb ulls curiosos“, de segur hi trobarem dispersos per ací i per enllà.
Carreus solts, portals solitaris, fustes i capitells de columnes aïllats i diverses coses més procedents d’enderrocaments d’antigues cases i palaus històrics de la ciutat, principalment ocorreguts durant la segona meitat de segle passat.
Però no tot el que podem trobar allà té pedigree d’element antic o històric, encara que la majoria de les restes arquitectòniques sí que en tinguen. Si passegem a prop d’on es troba el Museu de Ciències Naturals, trobarem uns jardins al centre dels quals podem veure una font circular situada enmig d’un gran roser conegut com “Rosaleda del Doctor López Rosat”. Cal dir que aquesta font guarda un xicotet secret que uneix la seua història amb una de les grans places actuals de la ciutat: la plaça de la Reina.
La plaça de la Reina, inexistent fins a l’any 1868, va anar creixent de mida i canviant de forma al llarg de successives dècades, sent objecte de diversos projectes de construcció i remodelació. L’any 1963 es van realitzar els darrers enderrocaments de cases, concretament les existents tot just davant de la façana de la Catedral, després dels quals la plaça quedà ja conformada amb la mida i forma amb la que la coneixem actualment.
Pocs anys abans d’aquella data, el març de 1959, davant de la confluència amb el carrer de Sant Vicent, s’hi havia inaugurat una font lluminosa que en aquell moment va produir admiració general entre la ciutadania per les seues característiques i dimensions, més grans que les de qualsevol altra font existent a la ciutat.
La seua vida, però, fou efimera, ja que les autoritats municipals d’aleshores tenien reservats altres projectes per a la plaça. En concret el de la construcció d’un gran pàrking subterrani que donaria servei a les necessitats d’aparcament creixents que tenia el centre de la ciutat, davant l’imparable creixement del seu parc automobilístic.
La entrada i eixida del dit aparcament es van concebre precisament per a ser ubicats al mateix lloc en què s’ubicava la font, per la qual cosa calgué planejar-se el seu trasllat a un altre indret de la ciutat. La seua considerable grandària va fer impossible fer-ho a qualsevol altra plaça o carrer de la ciutat, sense tindre que acometre prèviament reformes d’adaptació, tal com s’havia fet, per exemple, amb la font que adornava l’antic Mercat de les flors de la plaça de l’Ajuntament, dissenyat per Javier Goerlich, la qual era molt més menuda i accessible per poder ser ubicada a qualsevol “racó” de la ciutat, tal com es va fer.
Podeu conèixer aquesta història en aquest article que vaig escriure fa un temps, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:
La destinació final elegida per a la font lluminosa de la plaça de la Reina va ser, és clar, els jardins de Vivers, lloc d’exposició de nombrosos elements arquitectònics salvats o desplaçats d’altres indrets de la ciutat, tal com he explicat al principi aquest apunt.
La font va ser desmuntada de la plaça de la Reina l’any 1969, quan amb prou feines havia complert deu anys d’antiguitat, i reconstruïda al centre del roserar de Vivers cinc anys més tard, el 1974. Des de llavors, podem contemplar-la allà.
