LA DESAPARICIÓ DE CASA YLARIO, U DELS MILLORS EXEMPLES DE NEOMUDÈJAR A VALÈNCIA.

0
1199

València ha patit històricament la desaparició d’una part important del seu patrimoni històric i arquitectònic. Les dècades dels anys 1960-1970 van resultar particularment nefastes en aquest sentit per a la ciutat.

Durant aquests anys, desenes de palaus, cases nobiliàries i edificis arquitectònicament ressenyables patiren la fúria immobiliària d’unes autoritats municipals o estatals que, en nom d’una falsa “modernitat”, van tirar avall “el vell” per substituir-lo per edificis “moderns”, en la majoria de casos completament impersonals, d’una estètica abominable i completament desubicats en el seu entorn històric. Una substitució arquitectònica que, moltes voltes, va reportar alhora unes plusvàlues molts importants als propietaris i als diferents agents immobiliaris, i també a les arques municipals o estatals. 

U dels molts exemples d’això que acabe d’esmentar va ser la desaparició per enderrocament de Casa Ylario l’any 1973, un singular edifici de l’any 1888 situat al passeig de l’Albereda.

Casa Ylario fou construïda per u dels arquitectes valencians més destacats de la arquitectura eclèctica d’aquella època, Lucas Garcia Cardona. Aquell edifici era u dels més bells exemples del neomudèjar que tenia la ciutat.

En les fotografies que hi adjunte a continuació (gentilesa de valenciadesaparecida.blogspot), podem veure l’”abans” i el “després” de la seua desaparició. Van ser preses des d’un mateix indret.

El resultat d’aquest “bescanvi” d’edificis, com en tants altres casos que ha patit València, ha esdevingut un empobriment molt important del patrimoni arquitectònic del Cap i Casal.

La comparativa de fotografies parla per si mateixa:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here