La plaça d’Amèrica, com a part de l’eixample de la ciutat que es va desenvolupar arran de la desaparició de la seua muralla baixmedieval, va començar a adquirir la seua configuració urbanística actual enfrontada a l’històric pont de la Mar, a principis del segle XX.
Aquest espai havia estat tradicionalment molt transitat, en ser lloc d’obligat trànsit cap al Grau, i viceversa, de les gents que anaven cap a la ciutat procedents dels poblats maritims.
No és fins a la dècada dels 1900 quan s’edifica el primer edifici de la plaça: la Casa dels Galindo, un bonic edifici d’estil eclèctic historicista, rematat per dues cúpules de teulada verda que li donaven un cert aspecte de “chateau” francès.
Posteriorment, l’edifici de Teodor Llorente de l’arquitecte Joaquin Rieta, amb les seues característiques torres de planta triangular, i l’edifici de Jiménez de La Iglesia, projectat per Javier Goerlich, completarien la triada d’edificis enfrontada al port de la Mar.
La peculiaritat d’aquest conjunt arquitectònic era que els tres edificis, construïts en diferents èpoques amb estils arquitectònics diferents, presentaven una característica en comú: tots tres estaven rematats per sengles torres colocades als dos costats de la part superior de les seues estructures, donant-li un cert aspecte monumental a la plaça quan era contemplada des del pont.
En aquesta vista aèria de la zona, hi podem veure els tres edificis esmentats, amb els seus característics remats en torres:
Disortadament l’edifici “fundacional” de la plaça, la Casa dels Galindo, va ser derruït, víctima de la piqueta durant l’època de la febre “desarrollista” i d’especulació urbanística que van caracteritzar les dècades dels 1960-70.
El nou edifici construït sobre el seu solar, de 12 plantes d’alçada, presenta un aspecte modern i rectilini, al meu parer totalment descontextualitzat en el conjunt arquitectònic que s’havia bastit durant les primeres dècades del segle XX. Fou construït per un prestigiós arquitecte dels anys 1960-70, Fernando Garcia Ordoñez, acadèmic de Belles Arts de Sant Carles i Mestre valencià d’Arquitectura del Col.legi d’Arquitectes.
Ordoñez va ser un dels màxims responsables del traçat del Pla Sud de València que, amb el temps, donaria lloc al nou jardí del Túria en la ciutat.
Malauradament, estem davant d’una altra pèrdua del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Adjunte a l’apunt una fotografia acolorida realitzada l’any 1909 d’aquell bonic edifici eclèctic ja desaparegut, i una altra de l’edifici de Garcia Ordoñez presa amb una mateixa perspectiva. La comparació s’explica per si mateixa:
