Si passegem per la plaça d’Espanya de València, hi trobarem, ni més ni menys, tres fites que ens recordaran vivament l’existència d’un dels dos patrons que té la ciutat, Sant Vicent Màrtir.
Una d’aquestes fites, la més representativa de les tres, és el Monestir de la Roqueta, situat al carrer que porta el nom del sant, molt a prop de la confluència amb l’esmetada plaça. Aquest és l’indret on la tradició assenyala que va estar el sepulcre del sant.
Una altra és la parròquia que també porta el nom del sant.
I la tercera d’elles és l’estàtua del mateix sant, que podem trobar en un jardinet situat tot just davant de la porta d’aquesta parròquia.
Les tres fites actualment hi existeixen, però els avatars històrics, curiosament, van a estar a punt de fer-les desaparèixer, a les tres.
En els casos del Monestir i de la parròquia, la raó van ser els interessos urbanístics lligats a l’especulació del sòl en els anys 1960-70, que van estar a punt de fer-los fòra per convertir-los en edificis d’habitatges (de fet en el cas de la parròquia, com ara explicaré, així va ser).
I l’estàtua, com ja vaig explicar fa un temps en un apunt anterior, perquè formava part de l’antic portal de Sant Vicent de la muralla cristiana de València (què es trobava on ara està la plaça de Sant Agustí), i també va estar a punt de seguir exactament el mateix destí que la pròpia porta i que la resta de la muralla, és a dir, la seua desaparició.
En aquest apunt vaig a parlar de la parròquia de Sant Vicent Màrtir. Com he esmentat ades, es troba situada a la plaça d’Espanya, just a l’inici del carrer de l’Ermita.
Precisament el nom d’aquest carrer ja ens dóna una pista: ermita. Perquè just allà, en el número 1 d’aquest carrer, es trobava una antiga ermita, probablement construïda tot just després de l’entrada del rei Jaume I a la ciutat.
Aquesta ermita volia honrar al sant en el femer on se suposava va ser llançat el seu cos, fora de les muralles de la ciutat romana, després de ser torturat i assassinat per l’autoritat romana de la ciutat.
En els seus orígens seria una xicoteta església de planta quadrada i de traces gòtiques, arran d’una primera remodelació feta en el segle XIV. A l’interior hi havia un nínxol en el qual hi havia una imatge jacent de Sant Vicent Màrtir, que amb el temps va rebre el nom popular de “Llit de Sant Vicent”.
Aquella ermita estava a càrrec dels monjos cistercencs del veí Monestir de Sant Vicent de la Roqueta. Ermita i Monestir es troben només a uns dos-cents metres de distància.
Amb el pas dels segles l’ermita va anar deteriorant-se, per la qual cosa va ser renovada en estil barroc l’any 1738, ampliant-se el seu espai interior i adoptant una planta en forma de creu grega. En aquella remodelació barroca el Llit de Sant Vicent va ser destruït, perquè sembla ser que “molestava” per a fer les obres.
L’ermita va patir danys molt seriosos durant la guerra del francès (tota la seua fusta va ser utilitzada pels soldats napoleònics per a fer foc) i durant la Guerra Civil espanyola. L’any 1951 va ser novament reconstruïda.
Però en 1958, després de atorgar-li el rang de parròquia, els pares claretians (llavors els seus propietaris) van decidir demolir-la per construir en el seu lloc un modern edifici d’habitatges, habilitant el seu baix per allotjar la nova parròquia, que es va obrir al públic l’any 1977.
Aquell enderroc va indignar a nombrosos sectors de la societat valenciana, però l’interès urbanístic i econòmic, una volta més, va pesar més que l’interès patrimonial i històric. Finalment, tot el que va a quedar de l’antiga ermita derruïda són uns restes d’un mur de pedra i argamassa.
Adjunte a l’apunt una fotografia de l’antiga ermita, i una altra fotografia actual, presa aproximadament des de la mateixa posició de l’anterior, on assenyale la parròquia actual.
