LA DESAPARICIÓ DE L’ANTIC RELLOTGE DE LA TORRE DEL MICALET.

1
553
Acadèmia Valenciana de la Llengua  

Fa unes setmanes havia parlat de l’antic rellotge públic que havia instal·lat al Micalet des del segle XV. El canonge i historiador Sanchis Sivera havia descobert que el primer rellotge públic de la Península havia sigut col.locat en l’antic campanar romànic de la Catedral, anterior al Micalet.

Aquell rellotge del Micalet, pel que sembla una veritable meravella construït per un rellotger alemany, va desenvolupar la seua activitat al llarg de més de dos segles, fins que l’any 1689 va ser substituït per un altre de nou amb la tecnologia de l’època.
Aquest nou rellotge públic, situat en un original habitacle cúbic d’obra, cobert amb teulat i sustentat per apeos, es trobava adherit a la pròpia torre campanar. Una esfera de gruixudes sagetes feia visible l’hora des del carrer del Micalet.

Ací podeu veure-lo:

 

Els campaners de la Catedral vivien a la tercera planta de la torre i podien fer tocs des del seu habitatge, però els rellotgers, per als quals es va construir una casa especial davant mateix de la torre (que actualment es troba en espera de ser rehabilitada, des de fa molt de temps), havien de creuar el carrer del Micalet i entrar per un portell a les dependències del rellotge. En el segle XVII, el  “Llibre de Murs i Valls” ja esmentava aquesta casa perquè depenia d’aquesta institució.

Ací assenyale la seua posició, junt a la torre, per a que pugau localitzar-la amb facilitat:

 

Sembla ser, segons alguns documents històrics, que als peus del Miquelet podria haver existit un pont que comunicava directament la casa del rellotger amb el propi rellotge. Aquest pont hauria sigut destruït durant els bombardejos que va patir la ciutat durant els cèrcols de les tropes franceses de Napoleó. Acabada la guerra, hi va haver interès de reconstruir-lo, però per manca de fons mai es va tornar a fer.

Com he vingut assenyalant en alguns apunts anteriors, les dècades de 1960-70 a València va ser un període negre a la ciutat pel que fa a la conservació del seu patrimoni.
I així és com durant la dècada de 1960, aquest vell rellotge del Micalet, amb quasi tres segles d’antiguitat, va ser desmuntat i la seua maquinària venuda a preu de ferralla. Aquest desmuntatge es va fer al mateix temps que van ser derruïdes les cases dels canonges que es trobaven adherides al mur de la Catedral. Però el rellotge potser es podria haver conservat, per la significació històrica que tenia.

D’aquesta manera, dissortadament un altre element significatiu de la història del Cap i Casal va caure sota la piqueta de la mala entesa “modernitat”.

Com a curiositat, hi adjunte a continuació una fotografia de la seua maquinària i del seu rellotger dels anys 1920, Juan Bautista Carbonell:

1 COMENTARI

  1. Què bé que ho deixes de clar! Tot l’interés de segles enrere, venut com feralla allò que no saps estimar… Eixe rellotge, el segon, ja que el primer es ca canviar, haguera esta ara una joia com les que podem apreciar a altres terres. Altra vegada més, el terrible modernisme mal entés que va fer tant de mal i encara fa.
    Moltes gràcies per squesta preciosa aportació històrica i documental.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here