LA DESAPARICIÓ DE LA HISTÒRICA ERMITA DE SANT VICENT MÀRTIR.

0
348

Si passegem per la plaça d’Espanya de València, hi trobarem, ni més ni menys, tres fites que ens recordaran vivament l’existència d’un dels dos patrons que té la ciutat, Sant Vicent Màrtir.

Una d’aquestes fites, la més representativa de les tres, és el Monestir de la Roqueta, situat al carrer que porta el nom del sant.
Una altra és la parròquia que també porta el nom del sant (també coneguda com de la Roqueta), i la tercera d’elles és l’estàtua del mateix sant que es podem trobar en un jardinet situat just davant de la porta d’aquesta parròquia.

Les tres fites actualment existeixen, però els avatars històrics van a punt de fer-les desaparèixer, a les tres.

En els casos del Monestir i de la parròquia, la raó van ser els interessos urbanístics lligats a l’especulació del sòl en els anys 1960-70, que van estar a punt de convertir-los en edificis d’habitatges (de fet en el cas de la parròquia, com ara explicaré, així va ser).
I l’estàtua, com ja vaig explicar fa un temps en un apunt anterior, perquè formava part de l’antiga porta de Sant Vicent de la muralla cristiana de València (que es trobava on ara està la plaça de Sant Agustí), i també va estar a punt de seguir exactament el mateix destí que la pròpia porta i que la resta de la muralla, és a dir, la seua desaparició.

En aquest apunt parlaré de la parròquia de Sant Vicent Màrtir, situada a la plaça d’Espanya, a l’inici del carrer de la Ermita.

Precisament el nom d’aquest carrer ja ens dóna una pista: ermita. Per què just allà, en el número 1 d’aquest carrer, es trobava una antiga ermita, probablement construïda després de l’entrada del rei Jaume I a la ciutat, que la va manar edificar com una de les anomenades “esglésies de reconquesta”.

Aquesta ermita volia honrar al sant en el femer on se suposa que va ser llançat el seu cos, fora de les muralles de la ciutat romana, després de ser torturat i assassinat pels soldats romans.
En els seus orígens seria una xicoteta església de planta quadrada i de traces gòtiques, arran de la seua remodelació del segle XIV. A l’interior hi havia un nínxol en el qual hi havia una imatge jacent de Sant Vicent Màrtir, que amb el temps va rebre el nom popular de “Llit de Sant Vicent”.

Aquella ermita estava a càrrec dels monjos cistercencs del veí Monestir de Sant Vicent de la Roqueta. Amb el pas dels segles va anar deteriorant-se, per la qual cosa va ser renovada en estil barroc l’any 1738, ampliant-se el seu espai interior i adoptant una planta en forma de creu grega. En aquella remodelació barroca el Llit de Sant Vicente va ser destruït, perquè sembla ser que “molestava” per a fer les obres.

Va patir seriosos danys durant la guerra de la Independència (tota la seua fusta va ser utilitzada pels soldats napoleònics per a fer foc) i durant la Guerra Civil espanyola. L’any 1951 va ser novament reconstruïda.
Però en 1958, després de què se li va donar el rang de parròquia, els pares claretians (els seus propietaris) van decidir demolir-la per construir en el seu lloc un modern edifici d’habitatges, i deixar el seu baix per allotjar la nova parròquia, que es va obrir al públic l’any 1977.

Aquell enderroc de l’ermita va indignar a nombrosos sectors de la societat valenciana, però l’interès urbanístic, un cop més, va pesar més que l’interès patrimonial i històric. Finalment tot allò que va quedar de l’antiga ermita són restes d’un mur de pedra i argamassa.

Adjunte a l’apunt una fotografia de l’antiga ermita, i una altra fotografia actual, presa des de la mateixa posició de l’anterior, on assenyale la parròquia actual.

Subscriu