LA DESCONEGUDA RELACIÓ ENTRE VALÈNCIA I LA VACUNA CONTRA LA CÒLERA.

0
1411

L’aparició de grans pandèmies, tal com la que estem patint amb el Covid-19 a hores d’ara, ha estat una constant al llarg de la història de la humanitat.

La pesta bubònica, la verola o pigota, el xarampió o pallola, la grip espanyola, el VIH o la còlera, han sigut algunes de les més importants, responsables de la mort de centenars de milions de persones per tot arreu del món.

Cada pandèmia tingué els seus períodes històrics. Algunes d’elles van anar desapareixent amb el temps, a mesura que les poblacions s’hi anaven immunitzant o s’anava trobant algun remei o vacuna.

Així, a l’Edat mitjana van ser bàsicament la pesta negra i la lepra les més recurrents i mortíferes. En el Renaixement ho van ser el tifus, la diftèria i la sífilis. Durant el període de la Il·lustració la verola i el xarampió van ser les més importants, fins que va arribar el segle XIX, en què la tuberculosi i la còlera van ser les més mortíferes.

Durant aquest segle, Espanya va patir 4 grans epidèmies de còlera, les dels anys 1833, 1855, 1863 i 1885. El total de morts causats per aquestes epidèmies només en 50 anys va ser d’unes 800.000 persones.

La malaltia va arribar a Europa entre els anys 1817 i 1823, procedent de l’Índia, seguint les grans rutes comercials, com era habitual amb altres grans pandèmies.

No va ser fins l’any 1884 en què el metge i microbiòleg alemany Robert Kock va descobrir a Egipte el bacil que provocava la malaltia, després de fer el mateix amb el bacil de la tuberculosi l’any anterior.

La mort per còlera es produeix per deshidratació, ja que la persona que la contrau, bé a través de l’aigua o de la roba infectada d’altres malalts, no para de fer deposicions continuament, fins que el seu organisme col·lapsa per estar totalment deshidratat.

El doctor Kock va descobrir el bacil de la malaltia en la femta de les persones infectades, la qual contaminava els aqüífers, fent que majoritàriament la malaltia es transmeteras per l’aigua.

Jaume Ferran va ser un metge català. Després de cursar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1873, es va sis anys desprès com a metge titular a la ciutat de Tortosa.

L’Ajuntament de Barcelona li designà com bacteriòleg en una comissió que es desplaçà a les ciutats franceses de Marsella i Tolón a estudiar les epidèmies de còlera que s’havien declarat en aquestes ciutats. Ferran tornà a Tortosa amb gèrmens vius del bacteri que havia descobert l’any anterior Kock, que havia aconseguit aïllar i cultivar. Els passà per la duana ocults en una caixa de mistos.

A Tortosa va descobrir que les injeccions subcutànies d’aquests gèrmens vius provocaven la immunització contra la malaltia, després de realitzar nombroses proves en animals, en si mateix i en diversos dels seus col·laboradors i familiars. Va comunicar la seua troballa a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Acadèmia de Ciències de París. Corria l’any 1885.

Fotografia del metge Jaume Ferran.

El 12 d’abril d’aqueix any es registra el primer cas de còlera a la ciutat de València, concretament a un veí de la plaça Pellicers. Després d’uns primers intents infructuosos de controlar el brot per part de l’Ajuntament, es decideix cridar a Ferran per a que vinguera a la ciutat. S’hi va instal.lar a una casa deshabitada propietat de metge ginecòleg valencià Manuel Candela. La seua cuina es va convertir en el seu laboratori.

Amb ajuda de diversos metges valencians va començar a preparar massivament vacunes contra el bacteri. Alguns dels primers inoculadors van ser professors de la Facultat de Medicina, entre ells Santiago Ramon i Cajal, que en aquells dies exercia com a Catedràtic d’Anatomia a la Facultat que llavors es trobava al carrer de Guillem de Castro, just al costat de l’Hospital general.

Allà va preparar més de 52.000 vacunes que va injectar a la ciutat i en diferents localitats, principalment a Alzira, localitat en què realitzà una vacunació massiva.

No obstant això el seu descobriment es va veure envoltat d’una gran polèmica científica que va arribar a afectar fins i tot al món de la política, de manera que el seu descobriment no va ser reconegut oficialment. Entre molts d’altres, Santiago Ramon i Cajal no va arribar a avalar tampoc l’efectivitat del seu descobriment.

Molts anys més tard, el 1907, l’Acadèmia de Ciències de Paris li va concedir el Premi Bréant per ser el primer a aconseguir la inmunizacion activa de l’home mitjançant bacteris. L’any 1919 la vacuna va ser acceptada públicament en un Congrés internacional sobre higiene celebrat a Paris. Va morir a Barcelona el 1929.

Si passegem “amb ulls curiosos” pel carrer Pasqual i Genís de València, en arribar a l’altura del seu número 23 hi trobarem a la seua façana una làpida de pedra amb un relleu que representa Jaume Ferran en el moment d’inocular a un conill d’Índies una dosi de la vacuna contra el còlera. Aquesta va ser exactament la casa, propietat de doctor Manuel Candela, en què per primera vegada en el món es va preparar massivament la vacuna contra la còlera.

A continuació podeu veure algunes fotografies d’aquesta casa, així com de la làpida que commemora aquest rellevant fet:

Casa on el doctor Ferran i el seu equip van preparar les vacunes contra la còlera. Una fletxa assenyala la làpida commemorativa (fotografies pròpies)
Làpida en honor del metge Jaume Ferran, al carrer Pasqual i Genís (fotografia pròpia).

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here