Si volem anar des de la plaça de l’Ajuntament de València fins al Parterre, ho haurem de fer a través d’una de les més concorregudes arteries urbanes que té el centre de la ciutat, la formada pels carrers de les Barques i de Pintor Sorolla. Aquesta arteria es coneix popularment des de fa unes dècades com el “Wall Street” de València.
Aquest nom, en analogia amb el del cor financer de la ciutat de Nova York, Wall Street, fa al·lusió a la elevada concentració d’entitats financeres i d’assegurances que s’ha produït en aquests dos històrics carrers del cor de la ciutat des d’aproximadament mitjans del passat segle.
Els dos carrers, arran fonamentalment de les profundes reformes urbanes que es produïren a València a finals del segle XIX i principis del XX (com ara la demolició de l’antic barri de Pescadors, i la seua substitució per edificis senyorials de la burgesia urbana), arribaren a tindre un destacat patrimoni arquitectònic, majoritàriament d’estils eclèctic i modernista, els predominants en aquella època.
Un patrimoni que podem dir que competia en importància i bellesa amb el que tenien altres dos històrics carrers del Cap i casal: el carrer de Cavallers i el carrer de la Pau. Tal era la successió de bells edificis modernistes i eclèctics que hi tenien (i encara hi tenen, però només ja en part) ambdós carrers.
En la composició fotogràfica que adjunte a continuació, podeu veure algunes de les belles façanes dels edificis que, sortosament, encara hi romanen:
No obstant això, durant les que podríem anomenar “dècades de la piqueta” (1960-70), malauradament van tirar-se avall diversos edificis modernistes i eclèctics per a què, en nom d’una mala entesa “modernitat” (què, per altra banda, també tingué molt a veure amb l’especulació urbanística), s’alçaren sobre els seus enderrocs uns anodins i impersonals edificis que van ser construïts per esdevenir seus d’alguns importants bancs, caixes d’estalvis i companyies d’assegurances.
En un pròxim apunt que publicaré en aquesta pàgina explicaré amb més detall, de manera més concreta i amb documentació gràfica, la desaparició de fins a sis immobles d’indubtable valor arquitectònic en el “Wall street” valencià.
En un altra composició fotogràfica que expose a continuació, podeu veure alguns d’aquests nous edificis. Edificis amb unes façanes, al meu parer, indignes de tindre presència en dos dels carrers més cèntrics i històrics de la ciutat de València:
