La destrucció de patrimoni arquitectònic a València.

Durant el seu Segle d’Or, València va assolir un nivell d’esplendor econòmic, artístic i cultural que la va portar a ser la ciutat més important de la Península Ibèrica, i una de les més importants d’Europa.

Aquesta riquesa cultural i econòmica es va reflectir també en els seus edificis, que van aconseguir un alt grau de riquesa artística, desenvolupament i innovació en la seua arquitectura gòtica i renaixentista.
Posteriorment el barroc i el modernisme van omplir la ciutat també de destacats edificis d’aquests estils arquitectònics.

Però, malauradament, durant les darreres dues centúries, i particularment durant les dècades de 1960-70, els nous conceptes de “modernitat” i també determinats interessos econòmics lligats a l’especulació del sòl van propiciar que la ciutat haja patit una pèrdua de patrimoni arquitectònic històric sense precedents, un dels més extensos i agressius que es coneixen en la història recent. Si no haguera sigut per aquest fet, València podria actualment presumir de comptar amb un dels millors patrimonis arquitectònics probablement de tot Europa.

En diferents apunts que he anat publicant en aquesta pàgina des dels seus inicis, he anat parlant i explicant (i ho seguiré fent en futures publicacions) moltes d’aquestes pèrdues, edificis amb una elevada riquesa històrica i patrimonial que han anat desapareixent d’aquesta ciutat al llarg de la seua història, com ara la antiga Casa de la Ciutat, les seues muralles medievals i les monumentals portes per les quals s’hi accedia al seu interior, el magnífic palau renaixentista de l’Ambaixador Vich (el millor exponent de l’arquitectura renaixentista que existia fora d’Itàlia), l’antic Hospital General, el gran palau de Parcent (el més gran que tenia la ciutat), el Palau Reial, el Palau romàntic de Ripalda, així com nombrosos edificis modernistes i tants altres més que sumarien una llista interminable, que han deixat València òrfena d’un patrimoni arquitectònic que, d’haver-se conservat, almenys en part, hagueren fet de València un referent europeu indiscutible en l’arquitectura històrica, com he dit adés.

Fa un temps el diari digital València Plaza publicà un interessant article en què es parlava d’aquesta desaparició de patrimoni que ha patit la ciutat, fonamentalment al llarg de les darreres dècades.
Vos recomane la seua lectura.

Ací vos deixe l’enllaç: http://valenciaplaza.com/cuando-duele-la-vista-horrores-y-errores-arquitectonicos-y-urbanisticos-en-valencia

Gaudiu-lo!

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Les antigues columnes de les places de Manises i del Portal Nou.

Què fan dues antigues columnes desubicades en sengles places de València?

L’altra porta de l’antic Hospital General de València.

Una de les entrades a l'antic conjunt hospitalari de València...

La porta trashumant de l’antic Palau de Jura Real de València.

La interessant història d'una antiga porta d'un palau neoclàssic...

Adéu refugi, adéu!

La desaparició d'un xicotet refugi de la Guerra civil espanyola...

Què fa una portada del segle XVI en una església del segle XX?

Una antiga portada renaixentista, donant entrada a una església construïda en els anys 1950...

Un solitari pòrtic d’accés als jardins de l’Hospital.

Actualment només ens queda en el record un solitari pòrtic de tres arcs, corresponent a un magnífic edifici ja desaparegut...