La “font islàmica” de la plaça de Nàpols i Sicília.

Si passegem per la plaça de Nàpols i Sicília de València, una plaça situada en ple centre històric de la ciutat, ens trobarem en un dels seus extrems, prop de la seua confluència amb els carrers del Palau i del Trinquet de Cavallers, amb una original font moderna d’estil islàmic, en forma d’estrela de vuit puntes. A la resta del paviment ceràmic de la plaça trobarem de forma recurrent, en diversos indrets, la mateixa forma geomètrica.

“Font islàmica” i motius en forma d’estrela, al paviment de la plaça de Nàpols i Sicília (fotografies pròpies).

La presència d’aquesta font en aquesta plaça no és casual. El motiu pel qual es troba en aquest indret està relacionat amb una troballa arqueològica que es va realitzar l’any 1997 en un conjunt històric que s’hi ubica a poc més de cent metres de distància, el de Sant Joan de l’Hospital.

Aquest conjunt, considerat el més antic de la València cristiana, va ser fundat l’any 1238, el mateix any en què les tropes del rei Jaume I conqueriren la ciutat als musulmans.

La Sobirana Ordre Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, que havia acompanyat el rei en la seua campanya militar per conquerir la ciutat, va rebre en donació uns terrenys sobre els que es va construir el conjunt monàstic, en recompensa a l’ajuda militar prestada al monarca.

En concret, Jaume I els va fer donació de la Casa-palau propietat del primer Emir de la ciutat, Haçach Habinbadel, d’unes eres i de setze cases que es trobaven al costat d’una mesquita. Aquesta zona es trobava tot just al costat d’una de les portes de la muralla islàmica, la de la Xerea.

Cal dir que la ubicació de la donació no va ser tampoc casual, ja que responia a una meditada estratègia del rei consistent a emplaçar a les dues grans Ordres militars que li havien acompanyat en la conquesta de la ciutat en sengles indrets estratègics, situats al costat de les dues portes de la ciutat que miraven el riu Túria: la del Temple, al costat de la porta de Bab al-Sakhar, i la de l’Hospital de Jerusalem al costat de la de la Xerea.

En el Llibre del Repartiment podem llegir els detalls d’aquella donació. Els beneficiaris van ser Hugo de Folcalquier (Tinent Prior de l’Ordre de Sant Joan), i frai Pere d’Exea (Comendador d’Amposta).

Ubicació del conjunt de S.Joan de l’Hospital, junt a la porta de la Xerea (font: revista Arqueología de la Arquitectura).

Sobre aquests solars els Santjoanistes van edificar la seua església. Seguint l’esperit d’ajuda i socor que els caracteritzava, hi van construir també un hospital, un cementeri i una casa destinada a residència del comendador i dels fraires.

Entre els anys 1997 i 2004 es van dur a terme diverses campanyes d’excavacions arqueològiques a l’antic cementeri, situat en el pati sud del conjunt, aprofitant els treballs de rehabilitació que s’hi estaven realitzant. En aquest cementeri les classes altes i els gremis van finançar tombes sumptuoses en forma d’arcosolis. Els que no disposaven de recursos econòmics per fer-ho, van ser soterrats directament en terra i identificats amb esteles, lloses o túmuls.

Assenyalat en groc, ubicació del pati sud del conjunt de S.Joan de l’Hospital (Google maps).

Precisament en la primera d’aquestes campanyes, l’any 1997, els arqueòlegs van descobrir al subsòl una xicoteta font realitzada amb maó ceràmic de tons vermells i grocs, que formava una estrela de vuit puntes. Possiblement se situaria originalment al pati de la residència de l’Emir de la ciutat islàmica. Just en aquest indret els Santjoanistes havien triat el seu espai per ubicar el cementeri.

Font islàmica trobada al conjunt de S.Joan de l’Hospital (font: Arxiu del museu de S.Joan de l’Hospital).

Aquesta troballa, ara coberta per les lloses que conformen el pati sud del conjunt, tingué la seua rèplica, a manera de recordatori, tal com hem esmentat al principi de l’apunt, a la propera plaça de Nàpols i Sicília. Aquesta nova font fou dissenyada per l’arquitecte i acadèmic de San Carlos Román Jiménez.

Per terminar, només afegir que aquest tipus de font en forma d’estrela de vuit puntes, que es solien localitzar als patis dels habitatges islàmics pertanyents a famílies d’un cert prestigi social a la ciutat, s’ha trobat en diverses excavacions fetes a València, l’última de les quals es va produir al barri del Carme, en terrenys on s’ubicava l’antiga moreria de ciutat.

Uns dies desprès de fer-se aquesta troballa, vaig publicar un article sobre això, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions rel·lacionades

Una retolació de carrer feta manualment pels seus propis veïns

Una curiositat més de la retolació de carrers a València...

La plaça de bous de València, inspirada en un amfiteatre romà.

Quina relació pot tindre la plaça de bous de València amb un amfiteatre romà ubicat en una ciutat francesa?...

Els serens de València, els més antics del món.

El cos de serens de València fou el primer en crear-se arreu del món...

Els altres dracs del Patriarca.

El drac del Patriarca és un element ben conegut a la seua església. Però no és l'únic drac que podem trobar en aquest històric Seminari...

Un vell testimoni de l’antic municipi independent de Benimaclet.

Una retolaciö esdevinguda testimoni viu d'un passat històric com a municipi independent...

Els testimonis encara vius de velles llambordes i d’antigues trapes del clavegueram de València.

Dos carrers del centre històric de València han conservat, miraculosament, l'antiga llamborda rogenca amb què lluïen fa cent anys tots els carrers de la ciutat...