La font mudèjar de l’antiga moreria de València.

Jaume I va entrar a València el 9 d’octubre de 1238. Uns dies abans, concretament el 28 de setembre, havia signat la capitulació de la ciutat amb el governador almohade Zayyan ibn Mardanix.

Aquesta capitulació exigia als fins aleshores habitants l’abandonament de la ciutat en un termini màxim de 20 dies, tot i que permetia quedar-s’hi a aquells que ho volgueren, amb la condició que visqueren fora del recinte emmurallat, amb la garantia de romandre-hi sota la protecció del Rei.

La majoria d’ells van preferir continuar les seues vides lluny de la que fins llavors havia estat la seua ciutat, emigrant a terres d’Al-Àndalus situades al sud de Xuquer, aleshores límit de la jurisdicció territorial de Madinat al-Balansiya, la València islàmica.

Però una minoria, estimada en uns dos-cents, van acceptar romandre-hi i fundar un barri en el qual viure, junt a la ciutat. Naixia ací la Moreria de València.

Aquells musulmans, a partir d’aquell moment anomenats mudèjars, van gaudir de certs drets concedits per Jaume I, com el de poder exercir el seu culte islàmic, parlar la seua llengua, conservar els seus costums, regir-se per les seues pròpies lleis i tindre els seus representants davant el govern de la ciutat.

Aquella Moreria, a diferència del Call o barri jueu que sí va poder crear-s’hi dins de les muralles, s’hi va instal·lar al costat de la porta de Bab al-Hanax, del cementeri musulmà i de l’antiga via romana que anava cap a Quart. Encara que posteriorment, a partir de mitjans del segle XIV, amb la construcció de la muralla cristiana, la Moreria romangué integrada dins del nou recinte emmurallat.

El seu perímetre estaria limitat a la València actual pels carrers de Quart, de Baix (que corria paralel a l’antic valladar de la muralla islàmica), de la plaça de Mossen Sorell i del carrer Corona. La Moreria no es va envoltar per cap muralla, com sí ho estava el Call jueu, sinó que eren les pròpies cases del barri les que la tancaven. Disposava de quatre portes per poder entrar i eixir-ne.

La sèquia de Na Rovella, creada pels propis musulmans, la travessava per la seua part septemtrional, sent la seua aigua utilitzada per a fins higiènics i industrials, servint de força motriu a diverses activitats artesanals que s’hi desevolupaven. Tenia tots els serveis que podia tindre qualsevol soc àrab: la seua mesquita, banys, presó, molí, forn, carniceria, tabernes i fins i tot el seu propi prostibul, ja que els musulmans tenia vetat accedir a la mancebía cristiana, per cert situada molt a prop d’allà.

El seu carrer Major es correspondria aproximadament amb l’actual carrer de Sant Miquel. I és precisament molt a prop d’aquest carrer i del límit oriental de la Moreria, on fa uns dies s’ha fet públic un notable descobriment arqueològic que ens descobreix una mica més la fisonomia d’aquell barri musulmà situat a la ciutat de València.

Amb motiu de la construcció d’un nou edifici que alberguerà l’”Espai Dones i Igualtat” (actualment situat al carrer del Gobernador Vell), en un solar de la baixada de Sant Miquel, l’excavacion arqueològica del SIAM ha pogut traure a la llum el pati d’una casa mudejar del segle XIII (és a dir, de la primera època de la Moreria) en la qual hi havia una font ricament ornamentada, la qual cosa ens parla d’una casa que degué de pertànyer a alguna familia rellevant del barri.

Encerclat en roig, ubicació aproximada en un antic plànol de la Moreria de la casa mudèjar descoberta al solar del carer de la Davallada de Sant Miquel.
Ubicació del solar on s’estan produïnt les excavacions arqueològiques (Font: Google maps).
Excavacions arqueològiques a la Baixada de Sant Miquel. Localització de la font mudèjar.

Aquesta font, situada en un dels extrems del pati, és de planta quadrada i d’aproximadament un metre de costat, presentant un espai central en forma d’estrela de vuit puntes. Està enrajolada amb alicers policromats de colors blanc, roig i blau turquesa. L’aigua hi brollava a través de quatre sortidors situats als seus extrems amb tuberia de plom, tenint a més amb un surtidor central de major grandària. Podeu veure-la amb detall en la fotografia de capçalera d’aquest apunt.

Font mudèjar trobada al solar de la Davallada de Sant Miquel.

Font mudèjar trobada al solar de la Davallada de Sant Miquel.

L’aigua seria arreplegada de la propera sèquia de Na Rovella, que com he comentat ades travessava el barri i discorria a escassos metres de l’habitatge, pel valladar de l’antiga muralla islàmica.

La firma SMICSMAC (http://smicsmac.com), dedicada a disseny gràfic, ha reproduït amb ordinador el disseny d’aquesta font. Ací podeu veure-ho:

Disseny gràfic de la font (font: SmicSmac).

Els arqueòlegs municipals han pogut constatar que al voltant de pati descobert s’hi distribuïen diverses habitacions. Aquest tipus de fonts solien colocar-se en els extrems del portic d’entrada a l’habitació principal de la casa.

Les excavacions arqueologicas continuen, i fins al moment han pogut trobar-hi també un celler de segle XIV, els murs perimetrals del qual es conserven fins a un alçada de 1.90 m., així com un gibrell que probablement s’utilitzaria per rentar els plats.

Celler del segle XIV descobert a les escavacions arqueològiques del solar de la Davallada de Sant Miquel.

Amb tota probabilitat, a mesura que avancen les excavacions arqueològiques del solar anirem tenint més informació de com era aquella casa important de la Moreria, així com d’altres troballes d’aquella època o d’èpoques posteriors.

L’Ajuntament ha confirmat que aquestes troballes seran integrades adequadament en el nou edifici construït.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Un curiós detall que ens recorda on s’ubicava la moreria de València.

Els musulmans que van decidir romandre a València desprès de la conquesta cristiana de la ciutat, van poder viure en la moreria. Actualment, desprès de cinc segles de la seua desaparició, un curiós detalla ens recorda la seua històrica existència...