LA GRADERIA DEL CIRC ROMÀ DE VALENTIA, ES FA VISIBLE AL PALAU DE VALERIOLA.

0
2334

Un tret que va caracteritzar les ciutats romanes era la presència de recintes per a espectacles que es construïen per albergar diferents tipus d’esdeveniments i activitats lúdiques. La seua tipologia era molt variada, però els més importants eren el teatre, l’amfiteatre i el circ.

Les estructures circenses varen aparèixer, en general, en moments més tardans que els teatres i els amfiteatres. La majoria d’ells van ser construïts en l’etapa imperial, entre els segles II i III d.C. Fins llavors, aquest tipus d’espectacles s’havien realitzat en instal·lacions provisionals, bàsicament construïdes de fusta.

El primer circ es va construïr a la ciutat de Roma. La seua grandària era gegantesca, de 600 m. de longitud per 225 m. d’amplada, i tenia capacitat per a uns 250.000 espectadors, en concordància amb la que era la capital i la ciutat més populosa de l’imperi.

Tant en Hispania com a Itàlia, el nombre de circs existents, o al menys coneguts fins ara, era notablement menor que el de la resta d’edificis dedicats a l’oci. Possiblement en moltes ciutats no van passar de ser estructures provisionals que amb prou feines deixen registre arqueològic, com ara grades desmuntables de fusta. Per això no han arribat les seues restes a la nostra època.

En aquest mapa podem veure els circs dels que s’hi té evidència arqueològica a Hispània:

El descobriment d’un circ romà en el subsòl de València ha sigut, sense cap dubte, la troballa arqueològica més sorprenent i inesperada que ha tingut lloc a la ciutat en les darreres dècades, donada la completa manca d’indicis previs, siguen històrics, urbanístics, toponímics o epigràfics, als quals s’hi pot afegir la suposada baixa “categoria” que li donaven els estudiosos de la Hispània romana a la València de l’alt imperi, i també la seua proximitat geogràfica a Sagunt, de la qual es coneixia l’existència d’un circ des de feia molts anys.

Certament, veient en el mapa anterior la distribució dels circs existents a la península, resulta molt sorprenent veure com els de València i Sagunt es troben tan sols a 25 qm. de distància l’un de l’altre, mentre que els de la resta d’Hispània es situen a diversos centenars de quilòmetres uns dels altres.

Representació del Circ romà de Valentia.

Per totes aquestes raons, tots els condicionants estaven en contra de suposar que la Valentia romana poguera haver tingut un recinte d’aquestes característiques. I per aquests motius van passar ni més ni menys que 8 anys des de l’aparició de les seues primeres restes, fins a la seua correcta interpretació com a circ romà. El fet d’estar totes aquestes restes completament embegudes a la ciutat moderna i a diversos metres per baix de la seua superfície, va ser també un altre gran obstacle per a això.

En diferents entrades publicades anteriorment ja havia parlat del Circ romà de València. Si esteu interessats en llegir-les, a la fi d’aquest article trobareu els seus títols i enllaços.

Un dels elements constructius característics dels circs romans era l’espina, mur allargat decorat separador dels dos carrers on corrien les quadrigues. D’ella he parlat àmpliament en algunes d’aquestes entrades, així com d’un altre d’ells, l’arena sobre la qual corrien les quadrigues. Tots dos elements van ser descoberts a la cripta medieval de l’emperadriu Constanza, a l’església de Sant Joan de l’Hospital.

L’altre element principal constitutiu dels circs romans era la càvea. Era la zona on es trobaven les grades sobre les quals s’asseien els espectadors. A les seues façanes s’obrien les portes per a l’accés del públic al recinte, accedint-se a uns passadissos amb voltes i escales que comunicaven amb altres passadissos mes curts d’accés a la graderia, anomenats “vomitorium”.

Plànol virtual de la Valentia romana amb el circ (1)

La graderia del circ de València no era molt elevada. La evidència arqueològica disponible apunta que tendira uns 3 metres d’altura en la seua part exterior i més elevada, i uns 2 metres a la interior, la que donava a l’arena. La seua capacitat seria per a unes 10.000 persones.

La graderia és l’estructura millor coneguda del Circ de València, ja que a ella pertanyen set dels deu fragments que havien estat trobats fins ara.

Sis d’aquests fragments corresponen als seus costats longitudinals, i un altre d’ells a la corba, que es va trobar en els fonaments d’un habitatge del carrer de la Pau, gràcies a la qual es va poder estimar la seua llargària total, de 350 metres.

La graderia estava delimitada per dos murs paral·lels (anomenats perimetrals, per correspondre als seus perímetres interior i exterior) d’opus caementicium, l’anomenat formigó romà, fet de morter de calç i de pedres de diferents mides i trossos de ceràmica. Precisament la datació d’aquesta ceràmica ha permès saber que la construcció del circ de Valentia es va produir entre els anys 100 i 150 d.C., en època antonina, la qual cosa es correspon plenament amb el període de construcció de la majoria dels circs coneguts de l’occident de l’imperi.

Els murs perimetrals tenien 50-60 cm. de gruix, i la separació entre tots dos era d’uns 4 metres. Aquests murs es correspondrien amb les parets interior i exterior del recinte, i sobre ells recaia tot el pes de les grades. El seu espai buit interior estava format pels passadissos ades esmentats, que en el cas del de València només en seria un. El fet que en algunes de les troballes realitzades a València s’haja vist que la cara externa d’aquests murs perimetrals presentava un acabat molt acurat, és revelador de què es corresponien amb superfícies exteriors visibles. En una d’elles es van trobar dos esglaons d’escala adossats a la paret exterior, la qual cosa s’interpreta com que formaven part d’un dels accessos al recinte.

Murs perimetrals del circ, trobats a les troballes arqueològiques.

Per tal de poder suportar el pes de la graderia, l’estructura apareixia reforçava amb murets curts perpendiculars als perimetrals, situats a l’interior entre tots dos, anomenats tirants. Estaven fets també de formigó, i la seua amplada era d’uns 45 cm. A més, presentaven unes juntes de dilatació d’uns pocs centímetres, no arribant normalment a contactar amb els murs perimetrals. El farciment entre els murs perimetrals estava constituït per diverses capes alternes de pedres i d’argila compactada.

Són precisament tots aquests elements de la graderia del circ, els murs perimetrals, els seus tirants amb les juntes de dilatació i el farciment, els que han sigut trobats a les excavacions del circ a València.

En les fotografies que hi adjunte a continuació, corresponents a diverses d’aquestes excavacions, podeu veure aquests elements (les fletxes en groc assenyalen els dos murs perimetrals, les fletxes vermelles els tirants:

Graderia trobada al carrer Palau (1)
Graderia trobada al carrer Miracle (1)
Graderia trobada al carrer de les Comedies (1)
Graderia en corba trobada al carrer de la Pau (1)
Graderia trobada al carrer de la Pau. S’hi observa la junta de dilatació existent entre el mur perimetral i el tirant (1)
Circ romà d’Emèrita. S’hi observen els murs perimetrals i els tirants, semblants a les troballes de la graderia fetes a València (1)

El Palau de Valeriola situat al carrer de la Mar, construït a principis del segle XVII, està sent actualment rehabilitat per a ser el futur Centre d’Art de la Fundació Hortensia Herrero. La seua obertura està prevista per a l’any 2023.

La peculiar situació urbana d’aquest palau ha fet que durant la seua rehabilitació hagen aflorat importants restes de diferents èpoques històriques, com ara l’islàmica, la medieval però també la romana.

El palau, ubicat a l’antic call o juderia de la ciutat, ho està també sobre part del circ romà. La seua graderia occidental travessa completament tot l’espai del palau de nord a sud pel seu subsòl.

En un vídeo fet públic la setmana passada per la Fundació sobre l’estat de les obres de rehabilitació, s’han pogut veure per primera volta aquestes restes de la graderia del circ. I novament s’han fet evidents els seus dos murs perimetrals, els tirants i les juntes de dilatació, com a la resta de les anteriors troballes. Aquestes restes perllonguen la graderia detectada per georadar al pati sud i a la nau central del subsòl de la veïna església de Sant Joan de l’Hospital.

En aquesta fotografia captada d’aquest vídeo, podem observar totos elements descrits (fletxes en groc: murs perimetrals; fletxes en roig: tirants; juntes de dilatació en blau). El farciment també hi és visible:

Graderia trobada al Palau de Valeriola.

Representació del circ sobre un plànol de la València actual. En roig la ubicació de la graderia trobada al Palau de Valeriola (1)
Representació virtual del circ sobre una fotografia aèria de la València actual. En groc l’ubicació de la graderia trobada al Palau de Valeriola
Representació virtual del circ sobre una fotografia aèria de la València actual. La fletxa roja assenyala la ubicació del Palau de Valeriola, travessat per la graderia del circ.
Representació de la posició dels dos murs perimetrals del circ, sobre una vista aèria del Palau de Valeriola.

Ací teniu les entrades publicades anteriorment a la pàgina, referides a les troballes romanes fetes a València:

– L’ESPINA DEL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA, ES FA VISIBLE: https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/lespina-del-circ-roma-de-valencia-es-fa-visible/

– L’ARENA DEL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA: https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/larena-del-circ-roma-de-valencia/

– L’ESPINA DEL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA: https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/lespina-del-circ-roma-de-valencia/

– S. JOAN DE L’HOSPITAL: UNA ESGLÉSIA ENMIG DEL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA: https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/s-joan-de-lhospital-una-esglesia-enmig-del-circ-roma-de- valència /

– EL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA: COM ERA? ON ÉS TROBAVA ?: https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/el-circ-roma-de-valencia-com-era-on-es-trobava/

– UNA QUÀDRIGA ROMANA CREUANT EL CARRER DE LA PAU: https://actualitatvalenciana.com/passejantvalencia/una-quadriga-romana-creuant-el-carrer-de-la-pau/

(1) Fotografies i plànols d’Albert Ribera i Lacomba “The discovery of a monumental circus at Valentia (Hispania Tarraconensis)”

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here