La impressionant muralla d’onze metres d’alçada que envoltava la València islàmica.

Explicava el cronista musulmà Al-Udri en el segle XI que durant el mandat del primer governador de la taifa de Balansiya, d’Abd-al-Aziz, nét d’el famós cabdill musulmà Almansor, es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de la ciutat.

A jutjar pels seus comentaris, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar islàmica dins d’Al-Andalus, ja que la va descriure amb les següents paraules: “No es coneix a l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.

Aquesta muralla es va construir entre els anys 1021 i 1061, periode en què va governar Abd-al-Aziz. Les torres defensives originals tenien una planta semicircular, però durante el següent segle van evolucionar a planta quadrada. Eren massisses fins al darrer pis, en què s’obria una estança voltada per facilitar la defensa. La distància entre elles era d’una 26 metres, i la seua amplada mitjana era d’uns 2,25 mts. Però la seua alçada exacta no havia estat ben coneguda fins ara perquè els llenços de muralla que encara s’hi conserven, principalment al barri del Carme, o bé no s’havien conservat en tota l’alçada completa, o bé no havien estat excavats fins a la seua base originària.

En març del 2021 es van iniciar les obres de rehabilitació del tram de muralla i torre islàmiques que es troben als voltants de la plaça de l’Àngel i del carrer d’en Borràs, obres on a més de construir-se un nou edifici que servirà de Centre d’interpretació de la muralla, es preveia traure a la llum a més la barbacana, la lliça i la fossa que discorria per davant, tal com així ha succeït passats ja onze mesos des del seu inici.

Muralla islàmica i torre de l’Àngel, al barri del Carme de València

L’excavació de la muralla fins als seus fonaments originals que s’ha realitzat durant aquest mesos ha permès conèixer amb gran exactitud la seua alçada original, fet que fins ara, com he comentat ades, ens era desconegut. La informació que ens ha aportat l’arquitecta d’aquest projecte Elisa Moliner és que l’alçada des de la base fins a l’ardarve era de 9,15 metres. L’adarve era el camí o passadís estret per on els sentinelles realitzaven el pas de ronda, i on es posicionaven els defensors en cas que la ciutat fora atacada per un enemic exterior. Es trobava protegit per una muralleta, l’alçada de la qual s’ha pogut determinar ara en 0,97 metres, a la qual cosa caldria afegir-hi l’altura dels merlets que era de 0,90 metres (1), la qual cosa ens dóna una alçada total de muralla d’11,02 metres, quasi la d’un edifici de quatre plantes.

Obres de rehabilitació de la muralla i torre de l’Àngel (fotografies periòdic Las Provincias)

Aquell immens mur d’onze metres de l’alçada per quasi dos i mig d’amplada, vist des de la plana que envoltava la ciutat fortificada, degué semblar certament impressionant i esglaiador als visitants i enemics que volgueren conquerir-la, tal com ens relatava el cronista Al-Udri. El fet que es complementara amb un no menys impressionant fossat de quasi 5 metres de profunditat, degué donar-li un aspecte d’inexpugnabilitat, com així els hagué de semblar a les tropes del Cid a finals del segle XI, i a les de Pere I de Castella durant la guerra contra Pere el Cerimoniós, a mitjans del segle XIV. Tots dos van voler conquerir-la, però només les tropes del Cid ho feren amb èxit.

Obres de rehabilitació de la muralla i torre de l’Àngel (font: Elisa Moliner).

L’aspecte exterior d’aquella impressionant muralla s’ha pogut determinar que era blanquinós, com si estiguera emblanquinat. Les seues grans dimensions en altura i amplada degueren requerir per a la seua construcció la utilització de materials més resistents, i potser de l’ús de tècniques constructives innovadores sobre el tàpial de formigó farcit de pedres que era comú en aquella època.

Amb molta probabilitat, el treball continuat que encara queda per fer sobre aquest llenç i torre de muralla islàmiques, ens oferirà nous i sorprenents descobriments en els propers mesos.

(1) L’únic tram de muralla amb merlets descobert a València, es troba en un edifici que dona a la plaça dels Furs i al carrer de les Roques. Fa un temps vaig escriure a la web un apunt parlant d’ell. Ací podeu trobar l’enllaç, per si pot resultar del vostre interès:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions rel·lacionades

La “font islàmica” de la plaça de Nàpols i Sicília.

Un testimoni del passat islàmic de la ciutat...

Un edifici construït en el buit deixat per l’antiga muralla islàmica de València.

Un testimoni més de l'antiga muralla que va envoltar la València islàmica...

Caminant actualment pels carrers de l’antic raval islàmic de la Boatella.

En València escara és possible passejar per la trama urbanística original creada fa quasi mil anys pels pobladors musulmans de la ciutat...

Un antic document gràfic únic, què ens mostra com era l’antiga Porta de la Mar de la muralla de València.

Un extraordinari document gràfic ens mostra com era l'antiga Porta de la Mar de la muralla tardomedieval de València...

Podem reconèixer el traçat de les tres muralles històriques de València en el parcel·lari urbanístic actual de la ciutat?

Al llarg del seus més de dos mil.lenis d'existència, la ciutat ha tingut tres muralles diferents per protegir-la...

Un llenç de la muralla islàmica de València, a l’interior d’un pub.

A València, és possible anar a un pub a fer-se unes copes i trobar-se dins l'antiga muralla àrab de la ciutat...