La influència romana en l’antiga Porta del Reial de la muralla medieval de València.

L’antic recinte emmurallat tardomedieval de València, va ser construït a mitjans del segle XIV per ordre del rei Pere el Cerimoniòs, amb el doble propòsit de defensar la ciutat dels atacs de les tropes castellanes, que pretenien conquistar-la, i de protegir-la de les riuades periòdiques que provocaven els augments de cabal imprevistos del Túria, que suposaven a sovint autèntics desastres per a la ciutat.

La muralla es va planificar amb 12 portals d’accés. Els orientats aproximadament als quatre punts cardinals van rebre el nom de “portals grans”, i els altres vuit es van conèixer com a “portals xics”.

Els primers portals que es van construir al segle XIV van ser molt modestos i provisionals, per la pressa amb què es van construir, ja que el rei va donar ordre de tancar el recinte com més aviat millor, degut als atacs que la ciutat patia per part de les tropes de Pedro I de Castella.

No obstant això, al llarg dels segles, aquests modestos portals inicials van donar pas, en alguns casos, a grans portals que pretenien, entre altres coses, projectar una imatge de poder i de riquesa de la ciutat als visitants.

Bona prova d’això van ser, per exemple, els portals dels Serrans i el de Quart, els de majors dimensions i els que més circulació de persones tenien (principalment el dels Serrans), que acumulava el major percentatge d’entrades totals de la ciutat.

Els constructors d’aquests portals es van inspirar en el seu disseny, en alguns casos, en altres anteriorment construïts en altres ciutats. Els Jurats de la ciutat pagaven gustosament els seus viatges perquè cercaren inspiració en els portals d’altres muralles o monuments.

Aquest va ser el cas del portal dels Serrans, l’arquitecte del qual, Pere Balaguer, va viatjar per altres territoris de la Corona d’Aragó. Fa un temps vaig publicar en aquesta pagina un article sobre això. Ací podeu trobar el seu enllaç:

Un altre cas semblant va ser el de Francesc Baldomar, constructor del portal de Quart, qui també va cercar inspiració en altres regnes de la Corona d’Aragó, com podeu llegir en un altre article publicat en aquesta pàgina:

Un dels vuit “portals xics” que tenia la muralla cristina de València va ser el del Reial. Se li coneixia amb aquest nom perquè comunicava la ciutat amb un pont de nom homònim, el qual unia la ciutat amb el Palau Reial que se situava a l’altre vora del riu, a la zona on actualment s’ubiquen els jardins de Vivers, abans que fora destruït durant la guerra del francès.

Aquest portal consistia en una modesta obertura d’un únic arc, al qual s’accedia a través d’un pendent una mica pronunciat des del pont. Ací podem veure-ho en el plànol del Pare Tosca de l’any 1704:

Portal del Reial de la muralla de València, en el plànol de Tosca.

L’any 1800, amb motiu de la visita dels reis Carlos IV i Maria Luisa de Parma, es va celebrar un festeig taurí en el Pla del Reial, tot just enfront del Palau. Durant la seua celebració es va córrer la veu que un bou s’hi havia escapat, la qual cosa provocà el pànic i una gran allau de persones que van creuar el pont cap a aquesta porta per a entrar a la ciutat i escapar de l’animal. El fort pendent del pont i la incapacitat de la porta per absorbir a la gentada que s’hi va amuntegar, va provocar un gran caos i nombrosos ferits.

Arran d’aquest incident, l’intendent de la ciutat, Jorge Palacios de Urdaniz, va promoure la construcció d’un nou portal de major capacitat d’entrada i prestància, més digne de la seua funció de comunicar la ciutat amb el Palau Reial.

La seua construcció es va encarregar a l’arquitecte Juan Bautista Lacorte, que va acabar-lo l’any 1801. En la fotografia de capçalera de l’apunt, presa pocs anys abans de què fora derruït, podeu veure-ho. Ací podeu veure-ho també, representat en el gravat del litògraf francès Alfred Guesdon:

Gravat d’Alfred Guesdon, on he assenyalat la porta del Reial.

Sembla ser que Juan Bautista es va inspirar per al seu disseny en la Porta del Popolo de Roma, obra de l’arquitecte italià Nanni di Baccio, que la va construir en estil renaixentista a mitjans del segle XVI, inspirant-se al seu torn en l’arc romà de Tito, situat a el fòrum romà.

En aquestes fotografies que hi adjunte a continuació, podeu fer la comparativa entre ambdós portals, i comprovar, efectivament, la seua similitud:

Antiga fotografia del portal del Reial de la muralla de València.
La porta del Popolo de Roma.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Les antigues columnes de les places de Manises i del Portal Nou.

Què fan dues antigues columnes desubicades en sengles places de València?

L’únic llenç de muralla medieval cristiana existent a València.

La muralla tardomedieval cristiana que envoltava València, va desaparèixer a partir de l'any 1865. Només un llenç hi va sobreviure...

L’altra porta de l’antic Hospital General de València.

Una de les entrades a l'antic conjunt hospitalari de València...

La porta trashumant de l’antic Palau de Jura Real de València.

La interessant història d'una antiga porta d'un palau neoclàssic...

Adéu refugi, adéu!

La desaparició d'un xicotet refugi de la Guerra civil espanyola...

Què fa una portada del segle XVI en una església del segle XX?

Una antiga portada renaixentista, donant entrada a una església construïda en els anys 1950...