En nombrosos punts de València subsisteixen restes de l’antiga muralla musulmana. El seu estat de conservació varia en funció de què es troben al descobert, embegudes entre les mitgeres dels habitatges o al subsòl dels edificis.
El seu aspecte i característiques intrínseques també varien en funció del moment històric en què van ser erigits. Això es deu al fet que la muralla no va ser una obra unitària, sinó el resultat de diferents intervencions constructives escomeses entre el segles XI, durant el regnat del primer governador de la Taifa de Balansiya, Abd al-Aziz, i les primeres dècades del XIII, les quals van ser motivades per raons defensives i urbanístiques diverses.
Fou construïda en tàpia de formigó. El seu traçat tendeix a ser rectilini en general, presentant cada 30-33 metres torres d’aspecte semicircular, construïdes de maçoneria regular en el seu exterior, l’altura de les quals no era inferior als 14 m. Eren massisses fins a l’adarve o passeig de ronda, presentant un cos buit abans de la terrassa.
La muralla estava precedida per un fossat. A la segona meitat del segle XII es va dur a terme una important modificació de la zona oriental de la muralla, enderrocant-se llavors bona part de les grades orientals del circ romà (només es va deixar en peu el seu mur exterior), al qual se li va adossar una muralla de nova fàbrica construïda en tàpia de formigó d’un gruix d’uns 2 metres. Les noves torres construïdes van ser ja de planta quadrada, no semicircular com les inicials, amb una separació entre elles d’uns 23 metres.
Sobre aquest recinte emmurallat es van afegir posteriorment elements per reforçar la seua capacitat defensiva, el més important dels quals va ser la barbacana, mur defensiu avançat a la pròpia muralla, de menor altura i gruix, la finalitat principal del qual era evitar l’efecte de “sapa” per part de l’enemic.
Constava d’un mur exterior de tàpia de formigó, que servia d’ampit, i un segon mur de tàpia i farciment interior de terra compactada, amb una amplària total d’uns dos metres.
La barbacana es va construir encaixada entre la muralla i el fossat que l’envoltava, un espai que en alguns trams era molt estret. Per això la distància entre les dues muralles era variable, i oscil·lava entre els 2’80 i els 4’25 m. A l’alçada de les torres arribava a ser inferior fins i tot a un metre.
A continuació podeu veure un dibuix que clarifica què era una muralla i què era la seua barbacana:
Fins ara no s’havia pogut posar al descobert cap tram en el qual estigueren presents la muralla i el seu corresponent tram de barbacana. Fins a les recents obres de rehabilitació del Palau del Temple (un dels màxims exponents del Neoclàssic a València), quan en fer-se la construcció d’un edifici de nova planta a l’interior del seu recinte, en excavar els seus fonaments va aparèixer un tram de la muralla i de la barbacana que li antecedia, juntament amb els fonaments de dues torres d’aspecte quadrat, que daten el conjunt al segle XII.
En aquesta vista aèria podeu veure l’esmentat edifici de nova planta, en el fonaments del qual s’ha fet aquesta troballa:
I en aquesta altra vista aèria, assenyale en roig la posició de la muralla i la barbacana trobats en els seus fonaments:
Ací podeu veure un plànol del traçat sencer de la muralla musulmana de València (amb la disposició dels seus seues set portals), on indique amb una fletxa la posició de les restes trobades al Palau del Temple:
A continuació podeu veure algunes fotografies que vaig poder fer d’aquests elements durant una visita que vaig fer al Palau del Temple ahir 6 d’octubre.
Ací teniu la disposició de la muralla i la barbacana:
A continuació un parell de fotografies de la muralla, on es pot observar la seua gran robustesa:
I ara un parell de fotografies de la barbacana:
Durant les obres es va poder excavar també un habitatge islàmic amb pintures murals, que hauria de situar-se molt a prop de la cara interior de la muralla. Les seues restes tornaren a ser cobertes, però el seu perfil es va traçar al sòl del pati perquè quedara constància de la seua presència.
Podeu veure-ho en aquestes fotografies, una d’ellas en vista aèria:
