En aquest apunt vull delectar-vos amb el visionat d’un excepcional document gràfic, una pel·lícula alemanya de poc menys de 5 minuts de durada que ens permet contemplar en viu la València de fa poc més d’un segle, concretament de l’any 1915.
La pel.lícula, desconeguda durant molts anys, va aparèixer l’octubre de 2013 a l’Institut Eye del Cinema d’Holanda, a Amsterdam. De la Filmoteca holandesa va arribar a la Filmoteca de València en desembre de 2013, on es va exhibir per primera volta davant del públic valencià durant una trobada al voltant de la digitalització de pel.lícules de la I Guerra Mundial.
No és el primer film estranger que es va filmar a València, ja que se sap que hi va haver algú a finals del segle XIX, però sí que és el més antic que es conserva a hores d’ara.
La pel.lícula que la filmoteca holandesa va restaurar seria equiparable als documentals de ciutats que es fan actualment per a la televisió.
En ella la càmera, que es mou poc a poc, va presentant diferents enclavaments històrics de València, per on transiten els ciutadans d’aquell moment. Tot això introduït per rètols en holandes: «València, la tercera ciutat d’Espanya», diu el rètol que obre la cinta.
La càmera comença mostrant l’estàtua eqüestre de Jaume I al Parterre, per passar després per les «portes antigues» (les de Serrans), on es pot veure un tramvia passant per la seua porta, i per «un portal a l’entrada d’un palau» (el del Marquès del Dos Aigües).
Després es veu «una de les portes de la ciutat des del segle XV» (les torres de Quart), la «estàtua del pintor Ribera», què ara està al costat del palau del Temple, però què llavors es trobava a la plaça d’Emilio Castelar (actualment plaça de l’Ajuntament), i l’antic carrer de Saragossa amb la torre del Micalet al fons (indret on dècades després es va obrir l’actual plaça de la Reina).
Quan la pel.lícula mostra la Catedral, s’observen encara les cases dels canonges que estaven adossades al mur que dóna a l’actual carrer del Micalet.
La cinta inclou també una panoràmica del centre històric presa des de dalt del Micalet, la qual permet tindre una vista aèria de part de la ciutat de fa un segle.
Xiquets que riuen al seu pas davant la càmera, dones de negre carregades amb fardells, homes de dens bigoti i barret, carros tirats per bous al costat dels primers vehicles, els carrers de llambordes solcats pels rails de l’inevitable tramvia del centre… és l’ambientació que acompanya els edificis històrics que mostra la cinta cinematogràfica.
La pel.lícula acaba amb una nota folklòrica: un home en saragüells i guitarra canta la coneguda rondalla “Amparito, la filla del mestre”, flanquejat per dues somrients dones abillades de valencianes, encara que tot el so de la cinta -muda- és una producció actual. És la València exòtica vista pels ulls d’un centreeuropeu.
El fet que una productora estrangera vinguera a rodar una pel.lícula a València en 1915, indica la rellevància que llavors tenia la nostra ciutat a nivell europeu.
Alguns experts han assenyalat que probablement la pel.lícula, tal com la podem veure ara, estiga tallada, i l’original tinguera uns minuts més, ja què l’absència de monuments importants, com per exemple la Llotja, fa pensar que hi ha fragments perduts.
Estem davant d’un document extraordinari que podeu veure en aquest enllaç:
https://www.facebook.com/watch/?v=472693647248179
Gaudiu-lo!
