LA PORTA D’ENTRADA AL BORDELL MEDIEVAL DE VALÈNCIA.

0
830

Si fem una passejada pel barri del Carme de València, en concret per la zona que hi ha entre els carrers de Corona, Beneficència i Na Jordana, potser molts desconeixeran que ho estarem fent per un indret a on durant diversos segles es trobava la mancebía de València, l’anomenada “Pobla de les fembres pecadrius”, una de les mancebíes més famoses i conegudes arreu d’Europa.

Aquest gran bordell a cel obert va ser fundat pel rei Jaume II l’any 1321, en un raval que aleshores es trobava fora de les muralles de la ciutat, què en aquella època eren encara les de la seua època musulmana. Amb la construcció de la nova muralla cristiana el 1356, el bordell va quedar integrat dins el recinte urbà de la ciutat.

Ubicació sobre la València actual de l’antic bordell públic de la ciutat.

L’any 1444, a instàncies de la Reina Maria de Castella, el rei Alfons V el Magnànim ordenà aïllar el bordell de la ciutat amb un mur, deixant només una porta d’accés a ell.

El 1453 el rei Joan II, com a regent del Regne, signà un privilegi conegut com “Salvaguarda del bordell”, pel qual tots els seus habitants (prostitutes, els seus fills, hostalers, etc…) passaven a estar sota la protecció reial, éssent el seu el responsable de la seua seguretat el Justícia Criminal de València.

Aquella Pobla estava formada per un conjunt de carrers i cases, tavernes i hostals, on les prostitutes vivien i treballaven sota la regulació reial. Era el veritable “barri roig” de València, utilitzant la mateixa terminologia usada a la ciutat d’Amsterdam.

Durant diversos segles aquest bordell va estar considerat com el més famós, luxós i millor organitzat de tot Europa, sent visita pràcticament obligada per quants viatgers, nobles, monarques o prínceps estrangers s’acostaven al Cap i casal.

Imatge d’un bordell medieval.

L’any 1677 el rei Carles II ordenà el seu tancament, encara que per llavors la seua activitat ja havia decrescut molt. Deu anys més tard la muralla del bordell va desaparèixer, i en els seus terrenys, amb el pas del anys, es van acabar fent nous carrers i edificis.

Com he esmentat adés, arran de la construcció del mur que l’aillava de la ciutat, aquell bordell tenia una única porta d’entrada i eixida, on n’hi havia un vigilant que obligava als visitants a deixar en consigna obligatòriament els bastons i les armes, i també de manera voluntària els diners i objectes de valor que portaren amb ells, advertint-los que l’autoritat del bordell no s’hi faria responsable en cas de robatori dins del recinte.

Però, a on podriem situar aquella porta en un plànol actual de la ciutat?

La resposta ens ajuda a trobar-la el plànol de Mancelli de 1608, el més antic conegut de València, on hi apareix perfectament dibuixada amb el seu aspecte posició.
Per tant, sabem que es trobava en l’actual carrer-atzucac de Gutemberg, just en el seu encreuament amb el carrer Llíria.

Porta de la l’antiga mancebia de València, en el plànol de Mancelli.

Si passegem actualment per aquest indret podrem veure-la, òbviament no l’original, però sí una rèplica que té una certa semblança amb la que apareix en el plànol de Mancelli.

Aquesta porta actual fou realitzada en homenatge a aquell famós bordell de València per part de la Companyia Carme teatre.

Ubicació de l’antiga porta de la mancebía de València, on Carme teatre ha construït una bastant semblant a l’original.

Hi adjunte a continuació una fotografia de l’esmentada rèplica, i un detall del plànol de Mancelli, on es pot observar l’original.

Réplica de la porta del l’antic bordell de València, construïda per Carme teatre (Fotografia pròpia)
Aspecte de la porta de l’antiga mancebia de València, segons el plànol de Mancelli.

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here