Corria l’any 1760 quan el rei Carles III concedia el títol de Marqués de Jura Real al polític i aristòcrata de Gandia Francisco Pascual Castillo Izco y Quincoces.
Uns anys més tard, concretament en 1772, el primer Marqués de Jura Real va construir el seu palau marquesal en el Cap i casal, concretament en la llavors coneguda com a plaça de Sant Francesc, tot just enfront del convent franciscà que allà existia des de feia segles.
El palau, realitzat per l’arquitecte Vicente Gascó i el mestre d’obres Mauro Minguet, tenia dues plantes i va ser construït en pedra i rajola en l’estil neoclàssic característic d’aquella època. Les seues dimensions eren considerables, destacant els seus deu grans balcons distribuïts entre les dues plantes i les seues dues grans portades bessones de llinda de columnes cilíndriques i fustos faixejats, entre les quals se situava l’escut de la família Castillo, titular del marquesat.
L’espai que ocupava l’edifici, que es situaria en el número 4 de l’actual plaça de l’Ajuntament, amb façanes laterals als carrers d’en Llop i Cotanda, va entrar de ple en el nou disseny i reurbanització de la plaça de finals de la dècada dels 1920, que contemplava la seua ampliació fins a la confluència amb el carrer de Sant Vicent. Dissortadament, això va condemnar-lo a desaparèixer, la qual cosa va succeïr l’any 1929.
Com en altres palaus que havien sigut objecte de la piqueta en dècades anteriors, les seues dues portes van ser desmuntades per a procedir a ser de nou muntades posteriorment en altres ubicacions.
Una d’elles fou muntada en un edifici de nova planta que es va construir, precisament, sobre el solar on es trobava el Palau desaparegut. Concretament en el del carrer d’En Llop, número 5.
L’altra de les portes. però, tingué un periple molt més llarg i curiós.
El seu destí inicial va ser el de servir d’accés al nou recinte de la Fira Mostrari Internacional de València dissenyat per una tria de destacats arquitectes valencians, com ara Javier Goerlich, Francisco Mora i Demetrio Ribes. El recinte firal havia sigut acabat quatre anys abans en una gran parcel·la que donava a l’actual avinguda de Blasco Ibáñez, al carrer General Elio i al passeig de l’Albereda, tot just al costat del Palau de Marquesa de Ripalda.
Desconec si la col·locació de la porta es va realitzar quan la Fira va ser acabada l’any 1925, o quan va ser objecte d’una profunda remodelació en acabar la Guerra civil espanyola, en els anys 1941-42, moment en què es va construïr una nova façana i es va conectar el recinte ferial amb el jardí de Vivers mitjançant una passarel·la sobre el carrer del General Elio. La ubicació de la porta se situava just al costat d’aquesta passarel·la, com podem veure en aquesta fotografia:
Podeu llegir un article que vaig escriure fa un temps, precisament sobre la construcció d’aquesta passarel·la, a hores d’ara ja desapareguda. Ací teniu l’enllaç:
No seria, però, l’últim destí “viatger” d’aquesta porta.
Perquè a principis de la dècada dels 1960 es va planejar una gran operació urbanística en els terrenys on es situava el recinte firal, operació que afectava també el veí Palau de Ripalda. A conseqüència d’això, el Palau i la fira van ser derruïts. El nou recinte firal va ser traslladat a la seua actual ubicació en Benimàmet, i sobre aqueixos terrenys va ser edificada l’actual torre de Ripalda, popularment coneguda també com la Pagoda.
En aquest article, l’enllaç del qual podeu trobar a continuació, podeu llegir la història d’aquella fosca requalificació urbanistica que significà la desaparició de dos edificis tan emblemàtics per a la ciutat en aquells moments com eren els de la Fira i el del Palau de la Marquesa de Ripalda:
La porta del Palau de Jura Real, que definitivament va passar de ser “viatgera” a “trashumant”, fou de nou desmuntada i tornada a muntar, aquesta vegada en l’accés als veïns jardins de Vivers que n’hi ha al carrer Jaca.
Fotografies de l’antiga porta del Palau de Jura Real, als jardins de Vivers (fotografies pròpies).
Cal dir, però, que l’aspecte actual de la porta i el que presentava quan servia d’accés al recinte firal, no es correspon exactament amb el que tenia originalment.
Desconec a què es deu aquest fet, però podríem suposar que durant el seu desmuntatge en la seua ubicació original potser algunes de les seues peces van poder resultar danyades i varen ser substituides per unes altres que no guardaven fidelitat al seu disseny original. Però això és només una suposició.
O potser no és aquesta l’antiga porta del Palau de Jura Real, i sí la d’algun altre palau desaparegut, la porta del qual se li assemblava? Una pregunta que deixe en l’aire, per si algú pogués tindre més informació que ajude a respondre-la…
