Les cavallerisses del Palau de Boïl-Escrivà, situades a la plaça del Comte del Reial de València, són, sense cap dubte, un dels edificis històrics més singulars i desconeguts que té la ciutat de València.
Sobre els particulars avatars històrics que ha patit aquesta construcció de datació incerta (que va estar a punt de desaparèixer fa pocs anys com a conseqüència d’uns informes tècnics i d’un projecte presentat a l’Ajuntament per part del seu actual propietari, que aconsellaven la seua descatalogació i enderroc, per ser construït al seu lloc un edifici de nova planta), vaig publicar en aquesta web un apunt, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:
La singularitat d’alguns dels seus elements arquitectònics és també un altre dels seus trets distintius. Fa un temps publiqui també un altre article en què parlava dels dos arcs que es troben al seu interior, de probable origen medieval. Ací podeu accedir al seu enllaç:
Les cavallerisses, la façana principal de les quals mira a la plaça Comte del Reial, tenen façana també al carrer Comte d’Olocau, un xicotet carrer que la comunica amb la veïna plaça de Sant Lluís Bertran. En aquesta façana podem trobar una altra de les portes de l’edifici, en desús des de fa molts anys, i sobre ella una finestra que té una curiosa reixa.
Segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, una de les accepcions del mot “reixa” la defineix com “Conjunt de barrots metàl·lics o de fusta, de diverses formes i figures i convenientment enllaçades, que es posen a les finestres i altres obertures en els murs per seguretat o adorn…“.
Com veiem, aquesta definició inclou també la fusta com un dels seus materials constitutius, encara que el seu ús siga actualment ben poc freqüent. La reixa que podem veure a la finestra de les cavallerisses, d’aspecte antic, aparenta ser a primer ull de ferro forjat. Però no ho és, perquè és de fusta. Està formada per robustos llistons d’aquest material acoblats amb una ranura a mig llistó perpendicularment entre si, units amb una espiga encolada en cada cruïlla.
Podeu veure-la en la fotografia que expose a continuació, i també a la de capçalera de l’apunt:
Aquesta reixa és de les poques encara existents a València que van ser fetes de fusta. Desconeixem la seua datació exacta, tot i que és probable que, a l’igual que els arcs existents al seu interior, siga també d’època medieval, ja que és a partir del segle XVI quan comença a generalitza-se l’ús de reixes fetes de ferro forjat, principalment en cases i edificis nobles que es podien permetre el dispendi de ficar reixes de ferro forjat fetes de manera artesanal en tallers de ferrer especialitzats en fer aquest producte. No obstant aixó, també podria datar-se en segles posteriors, ja que no va ser fins al segle XVIII quan l’abaratament del ferro va comportar la desaparició pràcticament definitiva de les reixes de fusta.
Així doncs, ens trobem davant d’una altra singularitat més d’aquest, sense cap dubte, singular edifici històric de València.
