Potser quan hem passejat per la plaça del Doctor Collado, situada al bell mig del barri del Mercat de València, ens haja passat desapercebuda la presència d’una olivera allà plantada.
He de dir que aquesta és, junt a la plantada a la plaça de l’Arbre, l’única olivera que podem trobar en el centre històric de la ciutat.
I no és per casualitat el fet de que pugam trobar-la precisament en aquest indret. La seua història, o millor dit, la història que representa, ens retrotrau en el temps ni més ni menys que set segles.
Tots coneixem la magnífica Llotja de la Seda, o dels Mercaders, de València. Sense dubte, un dels edificis més bells del gòtic civil europeu.
Però abans de construir-se aquesta llotja, existia a València una altra més antiga que feia la seua funció. El seu emplaçament era precisament sobre la que actualment és la plaça del Doctor Collado.
Cal dir que les llotges eren uns edificis públics que van irrompre a la Corona d’Aragó amb la finalitat de facilitar, entre els mercaders, la contractació de diversos productes derivats de l’agricultura i altres manufactures (grans, oli, ví, teixits, etc…).
Totes elles es construïen seguint un mateix patró, destacant en el seu interior una gran sala de planta rectangular sostinguda per columnes.
L’increment de l’auge comercial que anava tenint la València del segle XIV, va fer necessària la construcció d’una llotja a la ciutat. Hi ha dubtes sobre la data exacta de la seua construcció, però tot sembla indicar que va ser durant les primeres dècades d’aquell segle.
Aquella primera llotja que tingué el Cap i Casal era de planta senzilla i estava parcialment oberta, és a dir, que responia a la tipologia de loggia italiana (edifici obert per u o més costats, sustentat per arcs o columnes).
Al llarg del segle XIV i principis del XV els Jurats de la ciutat van anar ampliant-la, però poc més d’un segle desprès de la seua construcció, quan València ja havia esdevingut un centre comercial de primera magnitud en el sud d’Europa, la llotja es va quedar xicoteta.
La intensa activitat comercial de València requeria d’una llotja molt més gran i espaiosa, a l’alçada de la importància que tenia la ciutat. Per aquesta raó, el Consell de la ciutat va decidir construir-ne una nova.
L’any 1469, el seus Jurats van deixar clar com volien que fora la nova llotja: “Molt bella e magnífica e sumptuosa, que sia honor e ornament d’aquesta insigne Ciutat, e los mercaders de la qual e altres havents voluntat de comerciar, tinguen afectió per exercitar-ne en l’art mercantívol e fer naus, de què en resultarà grandíssim benefici”.
L’antiga llotja, una volta construïda la nova, va passar a tindre una funció d’emmagatzenament i distribució de l’oli a l’engròs. L’oli era subministrat a les botigues pels arropers i traginers, dependents de la pròpia llotja i de la municipalitat. Per aquesta raó, passà a ser coneguda amb el nom de Llotja de l’Oli.
Però desprès de més cinc segles de vida, dissortadament l’ajuntament de València va acordar el 10 de juliol de 1876, a petició dels veïns dels carrers limítrofs, la demolició d’aquest singular edifici i dels seus contigus per formar una plaça en què s’establiria un mercat de flors.
A proposta de l’alcaldia, la nova plaça es va dedicar el 2 de gener de 1878 al metge valencià Lluís Collado, que va ser catedràtic de Cirurgia a la Universitat de València en el segle XV.
En el plànol del Pare Tosca de 1704, podem veure-la representada en l’espai on ara es troba l’esmentada plaça. Correspon a l’habitatge amb el número 96, i ho he assenyalat amb un cercle groc:
En record d’aquella Llotja de l’Oli es va plantar l’olivera que a hores d’ara poder veure a la plaça, el fruit de la qual, l’oliva, ens dóna l’oli que durant tants segles es va comercialitzar en aquell històric edifici. A continuació podeu veure una fotografia de l’arbre, plantat tot just on es trobava la llotja:
En la capçalera d’aquesta entrada podeu veure la que pot ser la única de les fotografies històriques existents d’aquella llotja, on podem observar també al fons la façana posterior de l’actual Llotja de la Seda.
