La sorprenent orientació de l’esglesia de Sant Joan de l’Hospital, cap a l’Hospital de Jerusalem.

L’Orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, coneguda actualment com l’Ordre de Malta, té els seus orígens en Jerusalem l’any 1048, quan mercaders procedents d’Amalfi, una poderosa república marítima situada a la costa sud-oest d’Itàlia, van fundar en aquesta ciutat un hospital per als pelegrins cristians que venien a visitar el Sant Sepulcre de Jesucrist. L’hospital va ser consagrat a Sant Joan Baptista, d’ací el nom de l’ordre.

L’orde naiqué dins el marc de les croades. Per aquest motiu des d’un principi, i en paral·lel a la seua activitat hospitalària, desenvoluparen també una important activitat militar contra els exèrcits musulmans que es disputaven el control de la ciutat.
Als seus membres se’ls coneixia amb els noms d’Hospitalaris o Cavallers de Sant Joan:

 

L’orde va ajudar militarment al rei Jaume I en la conquesta del Regne de València i de la seua capital, en mans dels musulmans.
Per aquesta raó, quan el 9 d’octubre de 1238 els cristians prengueren la ciutat, el rei en agraïment els va concedir cases i llocs perquè pogueren establir-se en la nova ciutat cristiana.
Els terrenys se situaven al costat de la jueria i molt a prop d’una de les set portes de la muralla musulmana, la porta de la Xerea. Allà se situava el palau de l’emir de la ciutat i les seus eres contigues.

Inicialment els Cavallers Hospitalaris construiren una església xicoteta, un alberg-hospital i un cementeri, però pocs anys després encetaren l’edificació de l’actual església. El conjunt es construeix entre els anys 1238 i 1261, essent l’església més antiga de la ciutat (més antiga que la pròpia Catedral).

Ací podem veure una reproducció de com se suposa deuria de ser aquest conjunt en el seus primers temps:

 

I ací podem veure el seu aspecte actual:

 

L’orientació de la crujia de la nau central de les primitives esglésies es feia mirant en direcció Est, situant-se l’altar en aquesta direcció. La simbologia que hi ha darrere d’aquest fet és que els fidels de l’església deurien quedar mirant en la direcció del sol naixent, simbologia que s’associa històricament amb el mateix Jesucrist.

Aquesta orientació la podem trobar en la majoria de les primitives esglésies instaurades a València després de l’entrada de Jaume I (les anomenades esglésies jaumines o de reconquesta), amb algunes xicotetes desviacions, lògiques si considerem les limitacions tècniques de l’època.
Així ho podem comprovar, per exemple, en l’orientació de les esglésies de Sant Esteban o Santa Caterina, com podem veure a continuació:


No obstant això, he comprovat que l’orientació de la nau de l’església de Sant Joan de l’Hospital no presenta cap desviació, no respecte de l’Est, sinó respecte de la ciutat de Jerusalem, on es trobava el primitiu hospital que va donar origen a l’Orde dels Hospitalaris.

Aquesta sorprenent constatació, no per la seua orientació cap a Jerusalem sinó per la seua absoluta precisió, la podem corroborar traçant en el Google Earth la línia ortodròmica entre l’església de Sant Joan i l’església del Sant Sepulcre, situada al costat de l’hospital. Cal recordar que la ortodròmica és el camí més curt existent entre dos punts de la superfície terrestre, també definida com el arc del cercle màxim que els uneix, inferior a 180º:


Les coordenades de l’església de Sant Joan a València, en latitud són: 39° 28′ 27 “N. I les de l’església del Sant Sepulcre a Jerusalem són: 31° 46′ 42” N
El seu azimut, o angle horitzontal, és per tant de 93,85º. Exactament el que trobem en perllongar l’eix principal de la nau de Sant Joan de l’hospital. Per tant, la seua desviació ortodròmica pel que fa a l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem és de zero graus, malgrat la considerable distància existent entre ambdues ciutats: 3.305 quilòmetres!

Ací podem veure-ho:


La conclusió que podem traure es que els constructors Hospitalaris de l’església més antiga de València, la feren amb una absoluta i sorprenent precisió en lo que pertoca a la seua orientació. Precisió que fou prou superior a la de les altres primitives esglésies de la ciutat, que presenten diverses desviacions respecte al seu punt de referència, l’Est geogràfic
.

Nota: la publicació d’aquest article no hauria segut possible sense l’inestimable col.laboració de l’amic i seguidor de la pàgina Roberto Bernal Marco.

 

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?