LA SORPRENENT REPRESENTACIÓ D’UNA TERRA JA ESFÈRICA A LA PORTA ROMÀNICA DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA.

2
662

Giordano Bruno, astrònom i filòsof italià, va morir a la foguera l’any 1600 per blasfèmia, heretgia i immoralitat, coma conseqüència dels seus ensenyaments sobre els múltiples sistemes solars i sobre la infinitud de l’univers.

Galileu Galilei, astrònom i matemàtic italià, va ser condemnat per la Inquisició en 1633 per les seues troballes i divulgació, entre altres coses, sobre el Sistema solar.

Nilolau Copèrnic, astrònom polonès, va formular en 1536 la teoria heliocèntrica del Sistema solar, en què afirmava que la Terra girava sobre si mateixa un cop al dia i que un cop a l’any feia una volta completa al Sol. Hi va rebre moltes crítiques i la església catòlica va perseguir les seues idees heliocèntriques desprès del Concili de Trento.

Una volta explicat tot açò sobre aquests extraordinaris personatges històrics, ara explicaré que si passegem pel costat de la porta romànica de la Catedral de València, construïda en el segle XIII, i ens fixem en les escenes de l’Èxode de l’Antic Testament que estan llaurades és seus capitells, observarem un món, el nostre planeta, representat concretament en una les dues primeres escenes de l’esquerra, mirant la porta de front,

Un món relatat en el Gènesi 1, 2, que diu: “Al principi va crear Déu el cel i la Terra. La Terra, emperò, estava informe i buida, i les tenebres cobrien la superfície de l’abisme. I l’esperit de Déu es movia sobre les aigües”.
Però potser el que ens pot resultar realment sorprenent de la representació d’aquesta escena de l’Antic Testament és que la Terra representada no és plana ni circular, sinó que és ja esfèrica. Una representació actual del nostre planeta feta més de tres segles abans dels esdeveniments que acabe d’esmentar al principi de l’apunt.

Hi adjunte una fotografia de l’escena, a on he marcat amb una fletxa blava la representació perfectament esfèrica de la Terra. Hi adjunte també una fotografia de la Porta, on he encerclat amb blau el lloc on es troba, perquè la pugau localitzar fàcilment.

2 COMENTARIS

  1. M’agrada molt llegir aquest bloc, i n’aprenc moltíssim, però hui tinc una observació a fer… No és gens cert, com sembla que hauríem d’entendre per aquesta entrada, que el personal medieval creguera que la Terra era plana, ni que els mariners de Colom tingueren por de caure per la vora del món (això és una bajanada que fantasiejà Washington Irving en una biografia lamentable que féu del navegant). Ni Bruno (que per cert fou considerat heretge per haver proposat un model teològic d’essència panteista, que l’Església va assimilar a l’heretgia anomenada “docetisme” per les conseqüències que comportava, no per parlar d’heliocentrisme) ni Copèrnic ni Galileu ni l’heliocentrisme tenen res a veure amb la consideració de la forma de la Terra, sinó amb la consideració del seu lloc al Sistema Solar. Tant des d’una postura heliocèntrica com geocèntrica, la Terra era esfèrica. Perfectament esfèrica. N’hi ha prou de veure un Crist en majestat o una Mare de Déu romànica per a adonar-se’n. Fins i tot més: des d’una perspectiva teològica, només una forma esfèrica perfecta s’escau amb la doctrina de la creació, perquè Déu no podia fer nyaps, encara que només treballara sis dies, i no hauria situat una forma evidentment perfecta al centre de la seua obra, mentre situava cossos perfectaments esfèrics i inalterables girant-li per damunt. El fet que alguns mapes o algunes representacions pictòriques semblen un simple cercle o fins i tot un quadrat pla (com en alguns mapes de l’alta edat mitjana) es deu a factors merament tècnics (si fóra un disc pla, el Crist de Sant Vital de Ravena, que seu sobre el món, estaria prou incòmode: no crec que fos més que un cas de manca de la tècnica de la perspectiva). C.S. Lewis (que a banda d’escriure llibres una mica llepafils per a xavals, era catedràtic de literatura medieval i renaixentista a Cambridge) ho explica millor que no jo a “The discarded image”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here