La troballa d’un antic pictograma del Davallament de Jesús de la creu, a la porta de l’Almoina de la Catedral de València.

Els vells carreus de la Catedral de València estan plens de curiositats gravades a la seua pedra. No cal més que acostar-s’hi “amb ulls curiosos” per comprobar-ho i sorprendre’ns. Algunes d’elles mai serem capaços de desxifrar-les o ni tans sols d’esbrinar el significat que els seus autors volien transmetre’ns.

En molts casos aquestes marques no seran altres més que les de canteria. Eren els signes distintius dels diferents pedrapiquers que subministraven els carreus per a la seua construcció, a fi que el seu treball fora reconegut per després poder cobrar-ho.

En un apunt anterior vaig parlar de les marques de pedrapiquer que podem trobar a la portada romànica. Podeu llegir-ho en aquest enllaç:

Les marques de pedrapiquer van sorgir ja en temps pretèrits, i són habituals i conegudes en la majoria dels grans edificis antics coneguts. No obstant això, hi ha un altre tipus de marques, a manera de pictogrames o graffitis, que apareixen a sovint en els carreus dels vells edificis, l’origen, datació i significat dels quals només en pocs casos som capaços d’endevinar.

És el cas de la porta de la Almoina de la Catedral de València, la més antiga de les tres que té l’edifici. Potser per això, per ser més vella que les altres dues portes, és la que més gravats curiosos i estranys presenta en les seues pedres.

Portada romànica de la Catedral de València.

En diversos apunts publicats anteriorment havia parlat d’alguns d’aquests gravats. Estranyes marques que ens suggereixen diferents coses: un calze, un estel invertit paregut al símbol de satan, numeros sense aparent relació amb dates, marques que la llegenda diu que corresponen al botxí de la Inquisició que afilava la seua destral en el carreu, etc…

Sobre totes elles he tractat en anteriors apunts publicats en aquesta pàgina. Ací podeu trobar els seus enllaços:

Fa uns dies, un seguidor d’aquesta pàgina, en Lluís Miren Zalbidea, una persona que coneix i mira València amb molt de coneixement i amb “ulls curiosos”, em va informar de l’existència d’uns curiosos graffifis o pictogrames gravats en els fustes de les columnes situades al costat dels brancals d’aquesta portada. Lluís tenia fotografies antigues d’algunes d’ells, què li recordaven representacions d’algun antic vaixell o d’algun castell.

Als pocs dies de donar-me aquesta informació, vaig tindre l’ocasió d’acostar-me a la portada de l’Almoina i poder observar amb atenció les seues columnes laterals. Efectivament, tal com em va comunicar Lluís, vaig poder trobar els curiosos pictogrames que ell va fotografiar anys abans, així com alguns altres que només presentaven traçats rectilinis.

Ací podeu observar algunes de les fotografies que vaig fer d’aquests pictogrames de difícil interpretació, els quals, pel seu aspecte i representació, sense dubte varen ser fets ja fa molts anys, probablement segles.

Pictogrames gravats als fustes de la porta de l’Almoina de la Catedral de València. Alguns poden recordar vagament les figures d’un vaixell o d’un castell (fotografies pròpies).

Però hi va haver un en particular, que vaig poder descobrir durant la meua inspecció en una de les columnes situades a la dreta de la portada (mirant-la de front), que em va sobtar per la claredat amb la que estava representat i pel inequívoc significat que el seu anònim autor havia volgut fer palés. Es tracta d’una representació del Davallament de Jesús de la creu. I què millor lloc per fer-ho que en un temple consagrat sota l’advocació de la Verge Maria, mare de Jesus. Podeu veure-ho en la fotografia de capçalera d’aquest apunt.

Per facilitar-vos la seua localització, ací podeu veure on trobar-lo:

Localització del pictograma de la Davallada de Jesús de la creu (fotografia pròpia).

Les representacions artístiques que al llarg dels segles s’han fet d’aquest esdeveniment, tenen en comú dos elements essencials: la creu i l’escala. Els claus amb els quals Jesucrist va ser clavat a la creu i els personatges que el van acompanyar durant la seua mort i posterior davallada de la creu, són també uns altres elements importants en la seua escenografía representada en quadres i conjunts escultòrics.

Aci podeu veure alguns d’ells representats al llarg dels últims segles, en els que els quatre elements esmentats en formen part:

“El Davallament de la creu”, obra mestra del pintor flamenc Rogier van der Weyden, pintat cap a l’any 1443.
Quadre del Davallament de la creu de Pedro de Campaña, pintat l’any 1547.
Representació de la Davallada de Jesús de la creu, a la basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Tots els elements esmentats en l’escenografia clàssica del Davallament de Jesús de la creu pareixen estar representats en aquest pictograma trobat a la porta de l’Almoina: la creu, l’escala, els claus i alguna irreconeixible figura o figures que es trobarien junt a la creu, acompanyant el cos de Jesús en aquells moments, tal com podeu veure en la següent explicació:

Diferents elements de la representació del Davallament de Jesús trobat a la porta de l’Almoina de la Catedral de València (fotografia pròpia).

Fins i tot la tauleta amb el monograma d’INRI, l’acrònim de “Iesus Nazarenus Rex Ivdaeorum” (traduït com “Jesús de Natzaret, rei dels Jueus”, que segons l’evangeli de Sant Joan hauria estat col·locada a la part superior de la creu sobre el cap de Jesús per ordre de Poncio Pilat, a manera d’explicació de la seua condemna a mort, apareix en aquest graffiti.

Representació de la tauleta amb el monograma INRI, a la representació del Davallament de Jesús de la creu.

El personatge que es troba al costat de la creu, sembla estar mirant a Jesús i sostenint alguna cosa allargada a la mà. Podría interpretar-se com un soldat romà amb la seua llança, encara que sent la representació del Davallament de Crist de la creu sembla poc probable. Potser aquesta figura siga la de Josep d’Arimatea, el personatge que baixà a Jesus de la creu ajudat d’uns llençols, els quals podrien estar representats a les seues mans.

La figura està molt desdibuixada, però aquesta podria ser la seua representació aproximada, potser una mica burda, en la que els ulls, nas i boca de la cara es poden fins i tot intuir:

Representació aproximada de la figura humana que es pot endevinar en l’escena del Davallament de Crist (fotografia pròpia).

En tot, aquest pictograma degué de ser originalment més ample. Baix de l’escena esmentada, apareixen una sèrie de traços rectilinis que recorden la representació d’altres dues creus, que podrien ser les dels dos lladres que varen ser crucificats en el Gòlgota al costat de Jesús. En aquesta part els traços estan molt esborrats, per la qual cosa tot és una mera suposició.

Escena del Davallament de Jesús de la creu. Enquadrades en groc, les suposades representacions de dues creus més, que simbolitzarien l’escena sencera de la crucifixió de Jesús junt als dos lladres en el Gòlgota (fotografia pròpia).
Quadre de la crucifixió de Crist, amb els dos lladres.

Al remat, un curiosa troballa que convide a tots els lectors de l’apunt a descobrir en una pròxima visita a la Catedral de València.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Una curiosa rectificació en la construcció de la Catedral de València.

Una curiositat més de les moltes que té la Catedral de València...

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

El fotògraf Jean Laurent i el curiós calze gravat en un carreu de la porta romànica de la Catedral de València.

Un curiós calze gravat a la porta romànica de la Catedral de València, retratat en una antiga fotografia...

El pont del carrer de la Barxilla, inspirat en un projecte de Miquel Àngel.

La sorprenent inspiració del disseny pont del carrer de la Barxilla...

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...