LA TROBALLA D’UN CEMENTERI ISLÀMIC AL BARRI DEL CARME.

0
1083

El barri del Carme de València ha sigut històricament un espai urbà que ha crescut entre dues muralles: l’àrab del segle XI i la cristiana del segle XIV.

Barri tradicionalment gremial durant l’època cristiana, en la València andalusina la seua ubicació se situava extramurs, on va sorgir algun raval a partir del segle XII, com el de Roters (del què vaig parlar en una publicació de fa uns dies), però en el qual majoritàriament s’estenien hortes regades per sèquies dissenyades i construïdes pels seus pobladors musulmans, i també cementeris.

Sí, cementeris, ja que els musulmans, seguint la tradició romana, soterraven els seus morts fora de les ciutats. També ho feien així els jueus. No obstant això, l’arribada dels cristians a València en el segle XIII va trencar amb quasi catorze segles de tradició romana ininterrompuda respecte a l’enterrament dels morts. Els cristians soterraven els seus dins de les ciutats, en fossars situats al costat o en les proximitats de les parròquies, que esdevingueren la primera divisió administrativa de les ciutats cristianes desprès de l’època andalusina.

En el segle XI els habitants de Balansiya van començar a soterrar els seus morts en un espai situat extramurs, localitzat entre els camins que portaven a dues de les portes de la seua muralla: la porta de Bab al-Qantara i la de Bab-al-Hanax. Aquelles portes s’ubicaven on ara hi ha la plaça dels Furs i la del Tossal. Aquell extens cementeri va estar en ús fins al segle XIII, data de la conquesta cristiana de València.

En aquest plànol, on s’indiquen les esmentades portes i el traçat de la muralla àrab, he assenyalat amb groc l’espai aproximat que ocuparia aquella necròpolis:

 

L’any 2002, en unes excavacions realitzades entre els carrers de Sant Tomàs i Palma, isqueren a la llum restes d’aquesta necròpolis, on es trobaren restes constructives de la mateixa i nombrosos esquelets sense aixovar, què presentaven l’orientació pròpia dels enterraments que es realitzen en la cultura islàmica, amb els peus cap al nord i en posició de cúbit lateral mirant a l’est, cap a la ciutat sagrada per als musulmans d’arreu del món, La Meca.

Desset anys després d’aquest descobriment, aquesta setmana s’ha fet pública la notícia que en els fonaments d’un futur habitatge públic situat a la plaça de l’Arbre, s’han tornat a trobar noves construccions i els esquelets de 13 individus corresponents a aquesta necròpolis. Aquesta zona, segons els arqueòlegs, se situaria en u dels seus extrems septentrionals, separada del barri d’artesans de Roters, situat una mica més al nord, ja molt a prop del riu.

En aquesta fotografia aèria assenyale amb una fletxa groga l’ubicació d’aquesta troballa:

 

Aquestes restes, com era d’esperar, han sofert alteracions al llarg de l’etapa cristiana de la ciutat, a causa de diferents construccions realitzades sobre els mateixos, entre elles un forn circular de pa.

En la capçalera de l’apunt podeu veure una fotografia del cementeri. A continuació hi adjunte una altra:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here