La xemeneia que va retratar Alfred Guesdon l’any 1853.

Passejar per la zona compresa entre els carrers de Na Jordana, Llíria i passeig de la Petxina, al racó NW del barri del Carme, és fer-ho per la que va ser la primera zona industrial de València. En aquella època, per la resta de la ciutat (principalment per altres zones del barri del Carme i per Velluters) s’estenia l’àrea gremial-artesanal que l’havia caracteritzat durante diversos segles.

Durant la primera meitat del segle XIX, ja fa dues centúries, van començar a establir-se en l’esmentada zona les primeres indústries a la ciutat, en una àrea que es caracteritzava per l’existència de grans horts i solars buits, que van sofrir una considerable transformació urbana, emmarcada dins del nou model de producció capitalista.

Cal ressaltar que en aquesta zona precisament s’havia ubicat durant més de tres segles el famós lupanar de València, l’anomenada “Pobla de les fembres pecadrius”. Després del seu tancament forçós ordenat pel rei Carles II l’any 1677, bona part de l’espai que hi ocupava esdevingué horts i solars buits a què he fet referència anteriorment.

Aquests espais pertanyien, majoritàriament, a l’església o a l’estament noble. Quan es va produïr el final de la societat estamental i la seua substitució per la societat de classes, la burgesia, a través de les diferents desamortitzacions eclesiàstiques esdevingudes durant les primeres dècades del segle XIX, es va fer amb la propietat dels terrenys. Les seues característiques com la seua mida i la seua escassa consolidació i accessibilitat, van permetre a aquella incipient burgesia abordar importants operacions immobiliàries com ara les de la construcció de les primeres fàbriques i, posteriorment, la de blocs d’habitatges per allotjar els treballadors que hi treballaven i a les seues famílies.

A la zona que he comentat a l’inici d’aquest article, com ara a l’actual carrer Gutemberg, s’hi van ubicar dues naus industrials, entre elles la fàbrica Tello, que feia manufactures de llana.

A mitjans del segle XIX, el litògraf i arquitecte francès Alfred Guesdon va realitzar nombroses litografies de vistes aèries de diferents ciutats europees, per publicar-les a la seua revista La Illustration, Journal Universel de París. Entre elles hi havia onze espanyoles, que va anomenar L’Espagne à vol d’oiseau. Entre aquestes onze ciutats es trobava València, de la qual va fer dues extraordinàries litografies l’any 1853, tal com vaig explicar en alguns apunts anteriors publicats en aquesta web, els enllaços dels quals podeu trobar a continuació:

De les dues litografies realitzades a València, la més coneguda estava presa aproximadament des de dalt de l’actual avinguda de Burjassot, amb el Portal Nou i el barri del Carme en primer pla. Guesdón ens va oferir una visió d’aquella primera zona industrial que va sorgir dins de les muralles de la ciutat, la qual apareix en primer pla de la seua esmentada litografia, fet que ens permet conèixer-la amb un cert detall. Al costat d’aquelles primeres naus industrials, apareix una enorme xemeneia. Doncs bé, transcorreguts cent-setanta anys d’aquella litografia, la xemeneia retratada a la seua litografia, que llançava a l’aire un abundant fum, encara roman dempeus i podem observar-la en l’actualitat.

Enquadrat en groc, ubicació en la litografia d’Alfred Guesdón de la primera àrea industrial que va existir a la ciutat de València.
Ximeneia retratada per Alfred Guesdón, en la seua litografia de València.

Ací podeu veure como localitzar-la en el Google maps:

Antiga ximeneia retratada per Alfred Guesdón en la seua litografia de València de l’any 1853 (Font: Google maps).

Podeu veure-la des del carrer a l’altura del passeig de la Petxina, possiblement l’únic indret des d’on es pot veure, ja que des de la resta de carrers propers la seua visibilitat és molt reduïda:

Ximeneia retratada per Guesdon, vista des del passeig de la Petxina (fotografia pròpia)

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions rel·lacionades

Una antiquíssima creu d’humiliador, a l’entrada de l’antic Convent de Jesús de València a Patraix?

Un robust fust de pedra tallada a l'entrada de l'antic monestir franciscà de Santa Maria de Jesús a Patraix...

L’últim vestigi de la llum de gas Lebón a València.

L'únic supervivent dels antics dipòsits de gas del primer sistema d'enllumenat industrial de València...

Què fa una portada del segle XVI en una església del segle XX?

Una antiga portada renaixentista, donant entrada a una església construïda en els anys 1950...

La parròquia que va sorgir del Camp de Mestalla.

El curiós lligam entre la parròquia de Sant Pasqual Baylon i el València CF...

Unes estranyes erosions a les façanes de les cavallerisses del Palau de Boïl-Escrivà.

Una curiositat més d'una de les construccions més antigues i singulars de la ciutat...

La plaça de bous de València, inspirada en un amfiteatre romà.

Quina relació pot tindre la plaça de bous de València amb un amfiteatre romà ubicat en una ciutat francesa?...