L’abans i el desprès de la plaça de les Escoles Píes.

Com ja he vingut apuntant al llarg de nombrosos apunts anteriors, el patrimoni urbanístic i arquitectònic de la ciutat de València ha anat patint abundant espoli i destrucció al llarg del passat segle XX, sent especialment rellevant a partir de la dècada de 1960 amb la realització de nous plans urbanístics terriblement agressius per al centre històric de la ciutat.

Dissortadament, aquests plans van acabar amb la destrucció de diverses trames urbanístiques medievals al bell mig dels barris històrics, i amb nombrosos edificis de singular valor cultural i artístic.
I el barri de Velluters de Ciutat Vella no va ser una excepció a aquest regla.

Aquest barri, nascut com a conseqüència de l’expansió de la ciutat que es va produir després de la construcció del nou recinte emmurallat gòtic a mitjans del segle XIV, va ser l’epicentre de la sederia a la ciutat. Milers de telers s’arreplegaven al barri, el producte dels quals, el vellut, va donar nom al propi barri, també conegut com a Barri del Pilar, per la seua parroquial.

En dos apunts que vaig publicar fa aproximadament un mes, havia parlat d’un prestigiós industrial seder nascut precisament en aquest barri, Joaquim Manuel Fos, i també del col·legi de les Escoles Pies, situat en al bell mig del barri, l’església del qual porta el nom del seu sant, Sant Joaquim.

Just davant de la façana principal d’aquesta església se situa una antiga placeta, la de les Escoles Pies, que tenia un encant especial. Estava emmarcada per la grandiosa façana neoclàssica dels Escolapis, en la seua part frontal, i per sengles edificis antics de magnífiques façanes. Un d’ells pertanyia a les mateixes escoles, mostrant una façana de menys altura que la de l’edifici principal però d’una sobrietat academicista molt destacable. En ell s’impartien els cursos de primària als alumnes de families de pocs recursos econòmics, que tenien un ensenyament gratuït. Acabada aquesta fase, aquells que destacaven i obtenien una beca de l’estat, passaven a estudiar a l’edifici principal.

Aquells edificis formaven un encaixonat llenç classicista de clarobscurs del què es podria gaudir especialment quan el sol incidia lateralment sobre les seues façanes. D’haver subsistit, seria sense cap dubte u dels racons de més encant de Velluters i de tot Ciutat Vella.

Però malauradament en els anys 1960 aquest llenç va arribar a la seua fi. Perduda la seua funció original de col.legi d’ensenyament per a alumnes pobres, l’edifici va ser derruït i substituït per un horrible edifici nou de façana anodina i impersonal, com tants altres que es van edificar a Ciutat Vella sobre els solars d’antigues mansions i palaus nobiliaris de notable valor arquitectònic.

Adjunte a l’apunt sengles fotografies d’aquesta placeta, una d’elles presa recentment i l’altra més antiga, de l’any 1935, preses aproximadament des del mateix punt de perspectiva.

Comparant-les crec que es pot entendre be tot allò que he volgut expressar en aquest apunt:

 

 

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Les antigues columnes de les places de Manises i del Portal Nou.

Què fan dues antigues columnes desubicades en sengles places de València?

L’altra porta de l’antic Hospital General de València.

Una de les entrades a l'antic conjunt hospitalari de València...

La porta trashumant de l’antic Palau de Jura Real de València.

La interessant història d'una antiga porta d'un palau neoclàssic...

Adéu refugi, adéu!

La desaparició d'un xicotet refugi de la Guerra civil espanyola...

Què fa una portada del segle XVI en una església del segle XX?

Una antiga portada renaixentista, donant entrada a una església construïda en els anys 1950...

Un solitari pòrtic d’accés als jardins de l’Hospital.

Actualment només ens queda en el record un solitari pòrtic de tres arcs, corresponent a un magnífic edifici ja desaparegut...