L’alcàsser del Governador de la taifa de Balansiya, la València islàmica.

La paraula “alcàsser” és un terme emprat per designar un castell o palau fortificat. Prové de la paraula àrab “Al qaçr”.
Les ciutats islàmiques de certa importància tenien al seu bell mig un alcàsser, que era l’indret on habitava el rei o governador musulmà de la ciutat. I València, en l’época d’Al-Andalus, no era una excepció.

Del període de les taifes valencianes, els arqueòlegs han anant trobant en diferents troballes fetes arreu de la ciutat estructures que clarament podien ser assimilables a les d’un important palau a la ciutat de València. Un palau que associen amb l’existència d’un alcàsser que se situaria a la zona de l’actual Palau Arquebisbal, plaça de l’Almoina, edifici de l’Almodí i plaça de Sant Lluís Bertran, en el que seria llavors el punt més elevat de la ciutat.

Àrea aproximada on s’ubicaria l’alcàsser islàmic de Balansiya (font: Google maps).

Aquell alcàsser s’ubicaria tot just enfront de la Mesquita Major de la ciutat, què es correspondria aproximadament amb l’espai on a hores d’ara es troba la Catedral de València.

Les excavacions realitzades en aquesta zona han permès reconstruir prou bé la seua extensió i estructura: es tractaria d’un recinte fortificat, tancat per una muralla perimetral, rematat amb torres quadrades en dos dels seus angles. Al seu interior hi hauria una àmplia zona oberta, amb un safareig de grans dimensions que podria ser un jardí o un hort emmurallat, element aquest característic dels complexos palatins en el món andalusí.

A banda d’altres construccions, també hi havia un rawda, que seria un cementeri propi de l’alcàsser, a on serien soterrats els governants de la taifa de Balansiya. S’hi ubicaria sobre l’actual plaça de l’Almoina. A la plaça de Sant Lluís Bertran i a l’Almodi, els arqueòlegs han trobat trams parcials de la muralla que envoltava tot el recinte.

El nucli principal de l’alcàsser es trobaria tot just sota l’actual Palau del Marquès de Campo, en la plaça de l’Arquebisbe, al voltant del qual s’alçarien diversos edificis de grans dimensions, on s’hauria trobat també un panteó.

A la capçalera de l’apunt podeu veure una recreació de com seria aquell alcàsser islàmic de València.

Hi adjunte a continuació una fotografia aèria de la València actual, que mostra els límits aproximats d’aquell alcàsser andalusí, i al seu costat una reconstrucció estimada del seu aspecte:

Límits i recreació de l’alcàsser andalusí de València (Font: Blog Harca, Ferran Esquilache).

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Un forat en la muralla islàmica de Balansiya?

Un forat en l'antiga muralla islàmica de València. Quina utilitat podria tindre?...

La Muralla islàmica sota l’antiga Universitat de València.

L'antiga muralla que envoltava la Balansiya andalusí, s'ens apareix de nou en els fonaments de l'antiga Universitat de València...

L’únic llenç de la muralla islàmica de València conservat amb el seu pas de ronda.

El pas de ronda sobre la muralla islàmica de Balansiya...

Els forats de la tàpia utilitzada per construir la muralla islàmica de València.

Encara podem observar la tècnica constructiva que es va utilitzar per a fer una muralla feta fa mil anys...

La “font islàmica” de la plaça de Nàpols i Sicília.

Un testimoni del passat islàmic de la ciutat...

Caminant actualment pels carrers de l’antic raval islàmic de la Boatella.

En València escara és possible passejar per la trama urbanística original creada fa quasi mil anys pels pobladors musulmans de la ciutat...