L’altra porta dels Ferros de la Catedral de València, que no va arribar a ser.

0
1916

L’any 1621 va morir na Mariana Mont d’Aguilar, una rica vídua veïna de València. En fer-ho sense descendència directa, va ordenar el seu testament en favor de la seua neboda, Petronila Dionisia de Mont.

La condició testamentària que va posar la vídua va ser la de què la seua fortuna havia de servir per construir una nova porta als peus de la nau principal de la Catedral de València, a fi de realçar la figura de la seua torre campanar, el Micalet.

La porta que existia llavors havia estat construïda durant les obres de l’Arcada Nova, l’ampliació que s’havia dut a terme a la Catedral durant la segona meitat de segle XV. Aquella porta era probablement una porta sencilla, construïda en un estil gòtic que en el segle XVII ja es considerava “decadent”, i que a criteri de molts, entre ells el de na Mariana Mont, no estava a l’alçada de la importància de la Catedral Metropolitana de València.

Fa un temps vaig escriure un apunt sobre aquella desapareguda porta gòtica. Ací teniu l’enllaç:

Els desitjos de Mariana Mont encara tardarien un temps és fer-se realitat. Perquè no va ser fins a l’any 1701 quan es va organitzar un concurs de projectes per construir una nova portada als peus de la Catedral.

A aquell concurs es van presentar quatre projectes, els dels arquitectes Konrad Rudolf, Francisco Padilla, Antonio Salvador i Juan Pérez Castiel.

El jurat que havia de decidir quin seria el guanyador, estava format per prestigioses persones del món de les arts i les ciències de València, entre elles el pare Tomas Vicent Tosca, un dels “pre-il·lustrats” valencians més destacats, autor del famós plànol de la ciutat que va realitzar per encàrrec dels Jurats de València, i del què vaig parlar en un parell d’apunts anteriors. Ací teniu els seus enllaços:

El projecte guanyador va ser finalment el de Konrad Rudolf, arquitecte alemany que formava part del seguici de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Konrad va guanyar-lo amb el més novedós i original dels presentats, en què s’assajava, per primera vegada a la Península, una façana amb interseccions de superfícies còncaves i convexes, trencant amb el tradicional disseny de façana plana imperant fins a aquell moment.

En un apunt anterior havia parlat d’aquest projecte, i de quina va ser la font d’inspiració de Konrad Rudolf. Ací teniu l’enllaç:

Entre els projectes que no van ser elegits, figurava el d’un altre destacadíssim arquitecte aragonès, establert a València des de la seua joventut, i que en aquells dies era Mestre major del Capítol de la Catedral. Era Juan Bautista Pérez Castiel, qui tenia ja guanyada una merescuda reputació com a autor de destacats treballs en diversos temples valencians, entre ells el de la Capella Major de l’altar de la mateixa Catedral de València.

Per al jurat del concurs degué de ser, certament, difícil i compromesa la decisió de no triar el projecte de Pérez Castiel, atès del gran prestigi i influència que hauria de tindre en aquells dies l’arquitecte aragones. El de Castiel, a l’igual que el de l’arquitecte alemany guanyador, tenia les seues fonts d’inspiració en el barroc italià.

Perez Castiel va presentar un projecte de façana molt sobri i amb formes rectes, en oposició al del Rudolf Konrad, en què tot eren superficies curves. Tenia pocs adorns i escultures. Només quatre sants i una estàtua de la Mare de Déu hi eren presents, envoltats de diverses pilastres unides en parelles en els tres trams de la construcció.

La façana, el centre de la qual era un gran arc de mig punt, presentava nombroses columnes dòriques. El conjunt apareixia rematat a la part superior per un gran frontó.

La inspiració de Castiel li va vindre directament de Florència i de Roma. A Florència concretament de la basílica de Santa Maria Novella, que presentava, a l’igual que el seu projecte, una successió de cossos coronats amb un frontó. I de Roma, de la basílica de Sant’Andrea della Valle.

En la comparativa que podeu veure a continuació, es poden apreciar les similituds de les façanes de les dues basiliques italianes, amb la proposta de façana feta per Pérez Castiel, que finalment no va ser la elegida per a ser l’actual porta barroca de la Catedral:

De esquerra a dreta: proposta de façana de Pérez Castiel, façana de Sant’Andrea della Valle a Roma, i façana de Santa Maria Novella a Florència.
Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here