Tal com si haguerem inventat el “túnel del temps”, en totes aquelles ciutats amb nombrosos segles d’història, aprofundir en el seu subsòl equival a retrocedir de sobte segles i segles en la seua història. I València no és una excepció.
La València actual que passegem, moltes vegades “amb ulls curiosos”, correspon bàsicament, en el seu traçat urbanístic i en la seua arquitectura, a la ciutat que va sorgir de la conquesta del rei en Jaume I als musulmans.
Podem trobar també alguns (escassos) vestigis islàmics, com algunes torres i llenços de la muralla del segle XI, però si volem retrocedir en el temps en aquest singular túnel del temps, hem de fer un forat a terra i recórrer verticalment, en profunditat, la ciutat.
En qualsevol indret que decidim fer aquest viatge, principalment a la zona més antiga de Ciutat Vella, ens veurem recompensats amb un viatge al passat. I quan arribem als 4-5 metres de profunditat, ens trobarem allà amb la València de fa 2.000 anys, la Valentia romana imperial, i fins i tot amb la republicana, la València fundacional.
Utilitzant una terminologia bioclimàtica, ascendir una muntanya en altitud equival a desplaçar-se cap al nord, en direcció al pol, si ens trobem a l’hemisferi boreal. Però en la terminologia històrica, com he explicat baixar en profunditat en una ciutat antiga equival a retrocedir segles i segles en la seua història.
