L’antic mainell desaparegut de la porta de l’Almoina de la Catedral de València.

1
2678

Si passegem per la plaça de l’Almoina i ens parem a contemplar la magnífica Porta romànica de la Catedral, si ens fixem bé en la més interior de les sis arquivoltes que té, ens adonarem d’un carreu, el de la dovella central o clau, que té un color i textura que sembla ser una mica diferent al de la resta.

En la fotografia que publique a continuació podeu veure on localitzar-lo, i com és el seu aspecte.

Localització de la dovella central de l’arc interior de la porta de l’Almoina (Fotografia pròpia).
Dovella central de l’arc interior de la porta de l’Almoina (Fotografia pròpia).

Per a explicar el perquè d’aquest curiós fet, m’agradaria fer-hi primer esment d’un apunt anteriorment publicat, en què havia parlat de l’eliminació del mainell de la porta que es troba a l’altre costat del creuer de la Catedral, la Porta gòtica o dels Apòstols. Recomane la seua lectura, abans de continuar amb la del present apunt.

Ací teniu l’enllaç:

La decisió de fer desaparèixer aquell mainell s’havia pres arran de l’arribada a València de les relíquies de Sant Mauro l’any 1599, qui va ser declarat tercer patró de la ciutat.
Aquelles relíquies havien eixit de Roma en vaixell fins a Barcelona, des d’on la comitiva havia continuat viatge per terra fins arribar a València.

Les celebracions d’aquell extraordinari esdeveniment per a la ciutat es preveien tan grans, que es va considerar necessari eliminar, no només el mainell de la Porta gòtica, sinó també el de la romànica, per poder permetre una entrada lliure d’obstàculs a la Catedral de les andes processionals del sant. Es preveia que una gran multitud de públic anava a assistir als actes organitzats dins del recinte eclesiàstic.

Per a fer aquesta intervenció en la porta de l’Almoina, es tingué que modificar considerablement el seu disseny. Perquè aquell primitiu mainell servia de sustentació a un doble arc, uns arcs bessons. Sobre ells es trobaria el timpà de la porta.

El capitell d’aquell mainell degué de ser probablement de gran bellesa, ja que la seua decoració es creu que narraria l’episodi del Diluvi Universal i de l’Arca de Noè, escena que serviria de nexe entre els capitells historiats dels dos grups de columnes de la Porta, que narren en un costat el Gènesi (datat abans del Diluvi), i en l’altre costat l’Èxode (datat després del Diluvi).

A continuació podeu veure una figuració de com seria la porta originalment, abans de la seua remodelació.

Recreació de la porta romànica, abans de l’eliminació del mainell.

Encara que la disposició d’aquest doble arc no és massa habitual, no és tampoc estranya en el romànic peninsular. En la fotografia que mostre a continuació podem veure-ho en l’església de Sant Miquel Arcàngel, situada a la localitat castellana de Caltojar.

Portada romànica de l’església de Sant Miquel Arcàngel, a Caltojar.

L’altra evidència existent d’aquest antic disseny la podem trobar també en la disposició dels claus de ferro rematxats a les portes, que dibuixen també dos arcs bessons dissenyats en correspondència amb els que sustentarien el timpà de la porta, tal com podeu veure en les fotografies que mostre a continuació.

Disposició en dos arcs dels claus de les portes de fusta de la portada de l’Almoina.
Disposició en dos arcs dels claus de les portes de fusta de la portada de l’Almoina.

L’eliminació dels dos mainells, el de la porta romànica i el de la gòtica, la va realitzar el pedrapiquer Vicent Leonart Esteve. Aquest fet es troba ben documentat en el llibre d’obres de la Catedral corresponent a l’any 1599, any en què arribaren a València les relíquies dels sant. El relat no deixa cap dubte sobre això:
“item pose en data de pagar al mateix Vicent Leonart Steve, pedrapiquer, setenta set lliures sis sous y dos dinés per lo stall de adobar les portes dos dites dels Apóstols y del Palau per haver levat en cada una porta la columnyna y los dos archs”.

Subscriu

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here