L’antic rellotge i campanes de la torre de la Llotja, ara al campanar de l’església de Campanar.

La Llotja dels Mercaders de València tingué un rellotge públic. Una de les fotografies més antigues que es conserven d’aquest edifici, realitzada pel fotògraf francès Jean Laurent l’any 1870, així ens ho mostra.

Rellotge públic instal.lat en la finestra superior de la torre de la Llotja.
Enquadrat en roig, el primer rellotge públic que tingué la Llotja (fotografia de J.Laurent de l’any 1870).

La seua ubicació es situava a la tercera finestra de la torre, la més alta i menuda de les tres que en té. Així ho vaig explicar en un apunt que publiquí fa un temps, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:

El 2 d’agost de 1882 el rellotger Juan Bautista Carbó va informar a la Comissió de Govern de l’Ajuntament de València dels problemes de manteniment i danys que presentava la seua maquinària, allotjada a la segona planta de la torre.

L’any 1894, pels expedients de monuments de l’Arxiu municipal, sabem que el rellotge ja no es trobava a la torre. S’havia dipositat provisionalment a l’Arxiu municipal a causa de les obres de rematada de la torre que s’anaven a realitzar pròximament sota la supervisió de l’escultor Jose Aixà.

No va ser ja fins a l’any 1906 quan a l’Ajuntament es planteja de nou la instal·lació d’un rellotge públic a la torre de la Llotja, després d’estudiar la possibilitat de fer-ho a l’església de Sant Joan de Mercat. La Comissió de l’Acadèmia de Belles Arts de San Carlos va donar el seu vistiplau, amb la condició de que la seua mecànica de funcionament no fora de contrapesos.

El 6 de novembre d’aquell any es van redactar les bases administratives per a la seua adquisició, que ja no seria el rellotge existent abans de les obres. El rellotger Jaume Roca fou el designat per construir-ho. Al seu torn, es va acordar també la instal·lació de tres campanes de bronze a la coberta de la torre, procedents de la Fosa de Moisés Díez, campaner de Palència, que serien col·locades el 23 de gener de 1908.

Enquadrats en groc, s’hi observen el rellotge i les campanes de la Llotja

Passades quasi dues dècades des de la seua instal.lació, el 22 d’octubre de 1927 la Comissió de Monuments de l’Ajuntament prengué l’acord de desmuntar-lo definitivament, degut als constants problemes de manteniment que venia ocasionant. En principi es va pensar tornar a instal·lar-ho al Mercat Central, que llavors s’acabava de construir, però la idea va ser descartada per raons tècniques.

El 31 de març de 1930 es va procedir al seu desmuntatge definitiu, així com el de les seues campanes.

No va ser finalment en el Mercat Central, però ben aviat al rellotge i les campanes de la Llotja se li van trobar una nova utilització. En aquella època sembla n’hi havia a la ciutat un campanar necessitat de rellotge i campanes. Era el de la parròquia de la Nostra Senyora de la Misericòrdia de Campanar, llavors un barri de la ciutat completament envoltat d’horta.

Parròquia de Campanar (fotografia pròpia)

L’any següent, el 1931, l’antic rellotge i les campanes de la Llotja es van instal.lar a la torre de l’església de Campanar. I des d’aleshores ahí segueixen.

L’electrificació dels rellotges públics que es va produir a Espanya a partir dels anys 1960, va fer que el vell mecanisme de rellotgeria que havia fet funcionar, primer el rellotge públic de la Llotja a principis del segle XX, i desprès el del campanar de Campanar, quedara en desús. A hores d’ara continua ubicat en una cambra menuda existent a la torre campanar, situada al costat del rellotge de la torre.

Mecanisme de l’antic rellotge públic de la torre de la Llotja, i del campanar de la parròquia de Campanar (fotografies pròpies).

Les tres campanes reutilitzades de la Llotja, continuen fent actualment la seua funció original de tocar per a marcar les hores i els quarts. Es troben situades en una estructura vertical en el interior del cos del remat de la torre, una sobre l’altra, format per un templet de dos nivells. Les campanes es troben en el primer nivell. El segon apareix rematat per una teuladeta de ceràmica vidriada culminada per un penell de forja barroca.

Localització de les tres campanes dels quarts i de les hores, procedents de la Llotja, a la torre de l’església de Campanar (fotografies pròpies).

La procedència de les tres campanes resulta indiscutible. Totes tres varen ser foses l’any 1908 al taller de Moisés Díez Santamaria de Palència, un dels més importants d’aquella època a Espanya.

Publicitat del taller de fosa de campanes de Moisés Diez.
Les tres campanes de la parròquia de Campanar, procedents de la torre de la Llotja (fotografies pròpies).

La més gran d’elles, amb un pes de 332 quilograms, la coneguda com “De les Hores“, té un pes de 332 quilograms i un diàmetre de boca de 83 cm. Està situada a la part de baix de l’estructura, i té la següent epigrafía a la part exterior del seu cos: “5 DE MARZO DE 1908, PESO 332 KILOS Y SUENO EN SI BEMOL / AYUNTAMIENTO DE VALENCIA / FUNDIDA CON MIS DOS HERMANAS POR MOISES DIEZ DE PALENCIA / PARA EL RELOJ DE ESTA LONJA DE LOS MERCADERES / INRI“.

Epigrafia de la campana “De les Hores”, situada al campanar de la parròquia de Campanar (fotografies pròpies).

La campana que es troba sobre la de les hores, una de la “Dels Quarts“, pesa 103 quilograms i té 58 cm. de boca. Presenta la següent epigrafia a l’exterior: “SUENO EN MI Y PESO 103 KILOS / AYUNTAMIENTO DE VALENCIA / INRI“.

La darrera d’elles, la que es troba a la part superior de la estructura, és l’altra de la “Dels Quarts” i és la més menuda de les tres. Pesa 60 quilograms i té 48 cm. de diàmetre. A la seua epigrafia podem llegir: “SUENO EN SOL Y PESO 60 KILOS / AYUNTAMIENTO DE VALENCIA / INRI“.

Atesa la singularitat de la procedència d’aquestes campanes i del vell rellotge, al meu parer s’hauria de protegir i ser posat en valor el seu vell mecanisme, ara ubicat a la torre però completament desconegut i amagat a la vista del públic. Podria ser una bona idea baixar-lo a la nau de l’església, netejar-lo i exposar-lo públicament, per a coneixement dels feligresos i visitants de la parròquia.

Nota: Vull agraïr a l’associació de Campaners de Campanar la seua extraordinària disposició i col.laboració per poder accedir al campanar i fotografiar les campanes i l’antic mecanisme del rellotge.


Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Un antic grafit d’un vaixell al campanar de l’església de Campanar.

El curiós grafit d'un antic vaixell en un campanar...

L’arquitectura “medieval” a València del segle XIX, de José Aixà.

En el segle XIX i principis del XX, molts edificis medievals van ser "repristinats"...

Un desaparegut detall de l’ocupació militar borbònica de la Llotja.

Un desaparegut detall de quan la Llotja va esdevenir caserna militar de les tropes borbòniques en el segle XVIII...

El sorprenent error iconogràfic de la Mare de Déu, a la Llotja.

Una curiositat més de les moltes que ens ofereix la Llotja de la Seda...

La Llotja de la Seda: cinc segles d’esplendor i Patrimoni de la Humanitat.

La Llotja de la Seda o dels Mercaders, una meravella del gòtic civil europeu a València...

L’època en què la Llotja de la Seda esdevingué caserna militar.

Podeu imaginar-vos València sense la Llotja de la Seda? Crec que ningú. Però va estar a punt de succeir. Aquesta és la història...