En uns apunts publicats fa un temps en aquesta pàgina, havia parlat del llegat que l’arquitecte i urbanista valencià Javier Goerlich havia deixat a la ciutat de València al llarg del passat segle XX. Ací podeu trobar els enllaços a aquests articles:
Un llegat sense dubte tan extens com interessant, sobre el que potser destaca una obra, ja desapareguda, que va deixar una empremta ben profunda a la plaça principal de la ciutat: la popularment coneguda com “Tortada” de Goerlich, anomenada així perquè la seua plataforma elevada li donava un aspecte semblant al d’una tortada o coca valenciana, que el caràcter típicament sorneguer del valencià no va tardar a batejar amb aquest curiòs nom.
La “Tortada”, inaugurada durant la II República, tenia un disseny format per una plataforma elevada de forma triangular, a les cantonades de la qual se situaven tres fonts, que simbolitzaven les tres províncies valencianes.
Al centre de la plaça s’obria un badat circular protegit per una balaustrada, que tenia la missió de proporcionar llum i ventilació al Mercat de les flors, un mercat subterrani al qual s’accedia per diverses escalinates situades al perímetre de la plataforma.
Aquest mercat, un dels elements més distintius de la plaça, tenia en el seu centre una font que proporcionava aigua als venedors de flors. La font estava envoltada per una columnata formada per 18 columnes, que tancava en la seua part subterrània l’obertura circular oberta al mig de la plataforma.
Goerlich havia concebut aquella plaça com un indret de trobada per als ciutadans.
Disortadament, la plaça va desaparèixer a principis de la dècada dels 1960 en ser derruïda per donar pas a un gran aparcament de cotxes, envoltat d’un mercat de flors, aquesta vegada ubicat a la superfície. El concepte de ciutat que imperava en aquella època encoratjava l’accés massiu i indiscriminat dels vehicles a motor a qualsevol part de la ciutat, per la qual cosa era necessari habilitar nombrosos aparcaments en superfície a on poder deixar els cotxes.
La Tortada de Goerlich va sucumbir, doncs, davant el nou concepte desarrollista de les ciutats que es va posar de moda en la dècada dels 1960.
D’aquella plaça, sabiem fins ara que havien sobreviscut alguns dels seus elements més representatius, com ara la font i algunes de les columnes del Mercat de les flors, que van ser escampats arreu de la ciutat. En anteriors apunts hi havia parlat d’això, ací podeu trobar els enllaços:
No obstant això, la gran pregunta que encara poder fer-nos es la de què va passar amb la resta dels seus elements. A on haurien anat a parar la resta de la columnata, els seus bancs, les seus escalinates, les seues balustrades … a on?
Aquesta setmana hem sabut que a la localitat de Paiporta s’han localitzat fa uns dies quatre bancs i una altra columna de la Tortada, l’autenticitat de les quals ha estat confirmada per la Fundació Goerlich.
Ací podeu veure algunes fotografies d’aquestes troballes, realitzades pel fotògraf Tono Gimenez i publicades a la pàgina de facebook de la pròpia Fundació:
Potser la resposta a la pregunta plantejada anteriorment aneu a trobar-la en les següents línies d’aquest apunt.
Fa aproximadament un any vaig rebre un missatge privat d’un dels meus seguidors de la pàgina de Facebook, Àlvaro Trescoli. Per a mi és prou habitual rebre’ls, donada la gran quantitat de seguidors que té la pàgina, pròxima als 50.000.
Aquest seguidor s’hi identificava com un veí d’un dels barris situats al sud de la ciutat, i en el seu missatge em comentava que prop de sa casa existia un solar en què havia identificat abundants restes arquitectòniques antigues que es trobaven allà tirades i amuntegades, envoltades d’abundant brossa. Entre aquestes restes, em va dir que hi havia identificat diversos fragments de columnes. Atès que em va facilitar la ubicació exacta del lloc, als pocs dies m’en vaig desplaçar fins allà per esbrinar què hi havia de cert en aquesta informació.
Personat en aquell solar, vaig poder verificar immediatament la seua veracitat i, el que és més important, intuir la procedència d’aquelles restes, que tal com m’havia confirmat el meu informant, apareixien amuntegades i fragmentades, formant totes elles una muntanya irregular d’aproximadament 3 metres d’alçada, la qual cosa indicava la probable gran quantitat de restes que s’hi trobaven.
Els fragments de les columnes que estaven a la vista es corresponien plenament pel seu aspecte amb els de l’antiga columnata del Mercat de les flors de la Tortada de Goerlich. Vaig poder identificar-les ràpidament gràcies a les nombroses fotografies existents i a la seua similitud amb les existents a l’Avinguda del Cid i l’Avinguda del Regne de València. Ara també a Paiporta.
Allà vaig poder comptar a primer ull unes 4 o 5 columnes diferents, a més d’altres nombroses restes fragmentades, l’aspecte de les quals indicaven una mateixa procedència.
A continuació podeu veure algunes de les fotografies que vaig poder realitzar eixe dia en aquell solar:
«El desmontaje del Mercado de Flores se está haciendo con todo cuidado, numerando sus piedras, ante la posibilidad de utilizar sus elementos arquitectónicos, fuente, columnas, etcétera, en algún otro lugar», assenyalava el periòdic Las Provincias aquells dies en què la Tortada esta sent desmantellada. Com hem pogut comprovar, aquesta afirmació va resultar ser una falsetat. Només unes poques peçes, com hem vist, s’hi van lliurar
Identificades les restes, em vaig posar en contacte immediatament amb Andrés Goerlich, president de la Fundació Goerlich, per comunicar-li la troballa i confirmar la seua procedència. També ho vaig fer amb Cesar Guardeño, bon amic i President del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural, i amb Tono Gimenez, fotògraf i bon coneixedor de la ciutat, els quals també s’hi acostaren als pocs dies i confirmaren in situ la seua procedència com pertanyents a la desapareguda plaça de l’Ajuntament de Javier Goerlich. A continuació, César va posar en coneixement de la Secció d’Investigació Arqueològica Municipal i de la Regiduria de Cultura de l’Ajuntament la troballa.
Aquests dies, arran de la troballa de Paiporta, la Fundació Goerlich ha llançat una proposta consistent en ajuntar totes les restes existents, a hores d’ara escampades i descontextualitzades, per crear una mena de jardí arqueològic al Jardí del Túria. Una bona idea. Però, perquè no ajuntar-los en la futura plaça de l’Ajuntament remodelada, com un homenatge al seu creador i al passat històric de la plaça, de la qual en va formar part?
Esperem que molt aviat la Secció d’Arqueologia Municipal es faça càrrec de les restes trobades al solar, per ser recuperades i rehabilitades, i a continuació la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament que dirigeix Glòria Tello es comprometa a posar-les en valor en algun indret digne de la ciutat, tal com hem sugerit la Fundació Goerlich o jo mateix en aquest article.
Nota: l’indret exacte del solar en què es troben les restes no vull fer-lo públic a hores d’ara, donat el risc existent de què es puga produïr espoli.
