L’arena del circ romà de Valentia.

Fa unes poques setmanes vaig publicar un apunt en aquesta pàgina, en què mostrava diverses fotografies de l’espina de l’antic circ romà de València. Unes fotografies preses per mi a l’interior de la cripta de Santa Bàrbara, situada en el conjunt monumental de Sant Joan de l’Hospital.

Cal dir que aquest circ de l’època romana va ser construït aproximadament fa mil nou-cents anys, en el segle II d.C. Però res sabiem de la seua existència fins a finals del segle XX, concretament fins a l’any 1987. Aquell any aparegueren dos basaments de pedra romans en els fonaments del nou edifici de Comissions Obreres, que s’estava construint entre el carrers de l’Almirall, Baró de Petres i la plaça de Nàpols i Sicília, en el barri de la Xerea. Els arqueòlegs municipals varen atribuir la troballa a l’antiga muralla de Valentia. Tres anys després, en 1990, aparegué un gran mur romà prop d’aquesta plaça durant unes prospeccions arqueològiques, que els arqueòlegs tornaren a atribuir a l’esmentada muralla.

Però durant els anys 1993 i 1995 es tornen a realitzar noves troballes que els arqueòlegs, ja desconcertats, no podien atribuir, ni per la seua localització ni per la seua forma, a la muralla romana. Aquelles troballes constituïen un descobriment realment sorprenent, ja que pertanyien a un circ romà, una infraestructura que mai s’havia pogut imaginar fins a aquella data que podia existir en València, ja que es creia que, després del seu ressorgiment rere d’haver estat arrasada per Sertori l’any 75 a.C, havia esdevingut una ciutat no massa gran i modesta.

Però aquell circ, d’unes dimensions de 350 metres de llarg per 75 metres d’ample, amb una capacitat per a uns 10.000 espectadors, no podia haver sigut construït en una ciutat xicoteta, satèl·lit de Saguntum com es creia, sinó en una ciutat rellevant.

Només 5 circs en Hispania tenien unes dimensions semblants al de Valentia. Per fi cobraven sentit les paraules de l’escriptor romà Pomponi Mela, coetani de l’emperador Claudi, quan qualificava València de “notissima urbs”. El circ romà descobert venia a confirmar les paraules d’aquell escriptor.

Les diferents troballes que s’han fet del circ al llarg de les darreres tres dècades han permès situar-lo amb precisió, entre els carrers de l’Almirall i del Cardenal Payà en la seua llargària.

Ací podeu veure com s’hi ubicaria en la València actual:

 

Precisament en l’espai que ocupa actualment l’edifici de CCOO es trobarien les càrcers del circ, que eren les portes d’eixida de les quadrigues (carros tirats per quatre cavalls cadascú). Les càrcers estaven disposades en sentit oblic, servint el seu biaix per equiparar les possibilitats als corredors en l’inici de la competició. Dotze portes d’uns 3,50 metres d’ample, més una altra central més gran (la porta pompae), d’uns 4,60 metres, formaven la línia d’eixida dels carros.

Ací podeu veure con seria el seu aspecte:

 

L’església de Sant Joan de l’Hospital, la més antiga de la València cristiana, hauria sigut construïda en bona part sobre el circ romà. Qui sap si les quatre columnes romanes que es troben a l’àbsid de l’església podien haver format part d’aquell circ.

Quan vaig poder entrar a la cripta de Santa Bàrbara (on es va soterrar a l’emperadriu Constança de Grècia), situada en el seu pati sud, vaig poder veure i tocar l’espina del circ, el mur mitjaner que separava els dos carrers pels quals corrien les quadrigues. Va ser descoberta l’any 1997. L’espina era la seua part més rica i decorada, i s’alçava aproximadament un metre sobre l’arena. Solia estar revestida de taulers de marbre.

Ací podeu veure una representació de l’espina del circ de la ciutat Roma, per a què pugau fer-vos una idea del seu aspecte:

 

L’espai interior de l’espina solia estar pavimentat d’opus signinum, un material molt utilitzat en les construccions romanes, que consistia en teules i rajoles partides en trossos xicotets i després colpejades amb un pisó. Aquesta barreja el convertia en un material sòlid i durable, què conformava un ciment anomenat “Signine”, molt utilitzat també per fer els pisos dels habitatges.

En la cripta de Santa Bàrbara, en un costat de l’espina, vaig poder observar també que apareixia una superfície compactada d’arena de color groc, que deuria de correspondre amb molta probabilitat a l’arena del circ sobre la qual corrien els carros tirats pel cavalls, segons em va explicar el guia del conjunt eclesiàstic. A l’altra banda del mur de l’espina es trobava el seu espai interior, que tenia una aspecte semblant al de l’opus signinum, què acabe de descriure.

Allà vaig poder xafar, probablement, l’arena del circ romà de València.

A continuació vos adjunte una fotografia on hi he assenyalat el mur de l’espina, l’arena del circ i la part interior de l’espina d’opus signinum:  

 

La cripta de Santa Bàrbara s’espera puga ser oberta al públic en els pròxims mesos.

Per a la vostra informació, el conjunt de Sant Joan de l’Hospital i el pati sud (on es troba l’entrada a la cripta) es poden visitar tots els dies laborables de 10.30 a 13.30 h., i també amb una visita guiada (el pati).

Vos ho recomane!

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Una làpida funerària romana molt “particular”.

La funció i el missatge d'una sorprenent làpida romana...

La curiosa làpida romana amb el seu text epigràfic esborrat.

Una condemna a la memòria aplicada a una poderosa dona romana...

Anatellon, un llibert de la Valentia romana agraït a la seua ama.

Les làpides romanes conservades a la Basílica, ens proporcionen una preuada informació de la Valentia romana...

Sertoria Màxima, una dona de l’aristocràcia de la Valentia romana.

Sertoria Maxima visqué a València fa quasi dos-mil anys. Voleu saber com hem sabut d'ella, i alguna cosa sobre la seua vida?...

La Porta Saguntina, una de les quatre portes de la muralla romana de València.

Era la porta per la qual entrava la Via Augusta a la ciutat...

Ha aparegut la muralla romana de Valentia, en les obres de la plaça de la Reina?

Hem pogut trobar la muralla romana republicana de València, construïda fa vint-i-dos segles?