La nit del 25 de gener de 1938, tal dia com hui fa 62 anys, molts dels ciutadans que passejaven pel carrers del Cap i casal van haver d’alçar obligatòriament els ulls al cel. Un sorprenent i intens resplendor de color roig il·luminava el cel en plena nit d’hivern.
Així descrivia aquest fet El Mercantil Valenciano en la seua edició de l’endemà: “Anoche minutos antes de las nueve, los transeúntes que circulaban por las calles de la ciudad, así como los vecinos de las barriadas extremas y pueblos cercanos, quedaron sorprendidos al descubrir en la bóveda celeste y en dirección norte un fuerte resplandor rojizo de gran intensidad lumínica. Aunque en principio las gentes creyeron que se trataba de un violento incendio, no tardaron en darse cuenta de que se trataba de un fenómeno meteorológico. Poco después se confirmó que el fenómeno era una aurora polar boreal. El fenómeno celeste duró poco más de una hora”.
I així va ser. Encara que puga semblar increïble, el que estaven veient aquelles persones era una aurora boreal, un fenomen habitual en latituds de terres situades molt més al nord, però inèdit a València.
Se sap que aquella aurora boreal va ser provocada per una gran tempesta solar, essent visible en bona part d’Europa. A València va presentar la seua màxima intensitat entre les 8 del vespre i les 3 de la matinada d’aquell dia.
El llavors director de l’Observatori astronòmic de l’Ebre, el Pare Luis Rodés, va publicar una nota explicativa al diari La Vanguardia del dia 27, on va descriure l’aurora com un “gigantesco abanico abierto hacia el cielo, de intenso fulgor rosáceo, atravesado por multitudes de bandas de luz más blancas y brillantes, cual si procediesen de potentes reflectores enfocados hacia el cénit”.
Encara que puga semblar mentida, la visió d’aurores boreals és un fenomen summament excepcional a les nostres latituds, però així i tot s’hi han pogut observar de manera esporàdica a València diverses vegades al llarg de la història. Les aniré recordant en successius apunts.
Precisament la darrera d’aquestes aurores boreals visible a València va ocórrer fa només uns pocs anys, concretament el 20 de novembre de 2004, i per primera vegada en la nostra història va poder ser fotografiada per Josep Maria Bullón, director de l’Observatori astronòmic d’Aras de los Olmos, situat a la comarca dels Serrans de València.
A continuació podeu veure una fotografia d’aquesta última aurora boreal observada a València, presa des d’aquest observatori astronòmic:
