L’època en què l’Emperadriu Sissí visità València i la fàbrica de la Ceramo.

Aquesta història és realment poc coneguda. Però va ser realitat i un gran esdeveniment en la València de l’any 1892. Va ser recollit per la premsa local de l’època, en concret pel diari Las Provincias de 28 de desembre de 1892, el qual duia en portada una informació que parlava de l’estada de l’Emperadriu Sissí a l’illa de Mallorca.

En la seua redacció ja sabien que aquell mateix dia 28 Sissi anava a vindre a València, però aquesta informació s’havia de mantindre en secret per una raó que explicaré ara a continuació.
I efectivament, així va ser. A les vuit i mitja del matí d’aqueix dia un gran vaixell de nom “Miramar” que portava a l’Emperadriu atracava a la dàrsena del Port de València.

La redacció del diari tingué bona cura de respectar una clàusula informativa bàsica que li havien fet arribar: la visita era privada i d’incògnit. No se li donava, per tant, tractament oficial. Per això, el dia i l’hora de la seua arribada a la ciutat no devia fer-se públic. El secret arribava fins ací, perquè les activitats que va fer Sissi per la ciutat sí es van fer públiques.

Per això ara sabem que l’Emperadriu va visitar aquell matí la Fonda España per poder allotjar-se en un lloc ben cèntric de la ciutat. La Fonda España estava situada en l’ara desapareguda Baixada de Sant Francesc. Probablement a Sissi no li va agradar massa, ja que després de veure diverses habitacions, va decidir no quedar-s’hi.
Se sap que a l’hotel va demanar l’assistència d’un intèrpret per tal de visitar amb ell la ciutat.

Però, quines zones de València va visitar Sissi aquell desembre de 1892?

Se sap que va recórrer el carrer de Sant Vicent, la plaça de la Reina, el ja desaparegut carrer de Saragossa, va visitar la Catedral, la Basílica, la Llotja i el seu bulliciós mercat de carrer situat al seu costat (aleshores encara no existia el Mercat Central), l’edifici de la Duana (actualment Tribunal Superior de Justícia i llavors Fàbrica de Tabacs) i els jardins de la Glorieta. Com estava molt a prop, va recórrer també la Fira de Nadal instal·lada al Pla del Remei, a hores d’ara avinguda de Navarro Reverter.

La edició de Las provincias de 30 de desembre informava que l’Emperadriu havia visitat el dia anterior els molls del port, i que després s’havia pujat al tramvia de vapor, popularment conegut com el “Ravachol”, on va arribar fins a l’edifici de l’Audiència, actualment Palau de la Generalitat Valenciana.

Més tard va decidir anar-se’n de compres d’incògnit, amagant fins i tot el seu rostre per no ser reconeguda, atès que en aquells dies Sissí tenia molta popularitat i els seus retrats i fotografies solien aparèixer en els diaris de l’època.
Se sap que es va gastar 200 pessetes comprant collarets i agulles de monyo típics de les llauradores en una tenda d’argent de la zona de la plaça Lope de Vega, per després traslladar-se fins a la fàbrica de ceràmica de la Ceramo, situada a Benicalap.


El perquè va voler visitar aquesta fàbrica, s’explica pel fet del gran renom que per arreu de tot Europa tenia la seua ceràmica de reflex metàl·lic. Sense dubte Sissi tenia coneixement d’això. Ací podem veure alguna peça de ceràmica fabricada en aquesta fàbrica:

Es va traslladar a Benicalap per visitar la fàbrica i els seus forns, on va comprar diverses peces de ceràmica que, molt probablement, encara lluiran en alguns espais del Palau Hofburg de Viena, aleshores la seua residència habitual.

En total Sissi va romandre a València tres dies i mig.
Degut al fet que va ser una visita d’incògnit, no oficial, no va acceptar rebre a cap autoritat oficial. Només el cònsul de l’imperi Austro-hungar, el primer dels Goerlich asseguts a València, va ser rebut uns minuts l’últim dia de la seua estada a la ciutat. Per això es va dedicar exclusivament a fer a passeigs solitaris, visites turístiques i compres d’objectes d’artesania valenciana, entre ells ceràmica de La Ceramo.

I fins ací aquesta curiosa i, de segur, desconeguda per a molts, història. Sis anys desprès, Isabel Amàlia Eugenia de Baviera, que era el seu autèntic nom, moria assassinada a Ginebra pel anarquista Luigi Lucheni.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...

Els antics cantons arrodonits del centre històric de València.

Perquè els cantons dels antics palaus nobiliàris s'arredonien?