L’empremta visible de la muralla tardomedieval de València.

Enguany es compleixen 153 anys de l’enderrocament de l’antiga muralla gòtica de València, una extraordinària muralla medieval que tenia més de cinc segles d’antiguitat quan va desaparèixer.
Les autoritats responsables d’aquella decisió van ser Ciril Amorós, en aquells dies Governador Civil de València, i el Marquès de Campo, batlle de la ciutat.

Va ser aquella potser una de les poques ocasions en què la ciutadania en general i la burgesia capitalina hi van estar d’acord. Els primers perquè veien en les muralles un cinturó que constrenyia la ciutat, amb tots els inconvenients que això comportava com la mancança de mobilitat, de ventilació o de salubritat.
I els segons perquè en prendre aquella decisió, van veure també una gran oportunitat de revaloritzar els seus terrenys situats a les afores de les muralles, i per tant de fer un suculent negoci amb la necessària construcció de nous barris i la venda de les noves cases que s’hi anaven a construir. L’especulació immobiliària no va ser un invent del segle XX, com molts hagueren pogut pensar…

Aquella magnífica muralla de més de quatre quilòmetres de longitud tenia 4 grans portes d’entrada a la ciutat, i vuit de menors, anomenats “portals xics”.
Cap d’elles es va salvar de la piqueta, que les va enderrocar totes, excepte les de Quart i la de Serrans.
La decisió de lliurar-les del fatal destí no va ser per consideració històrica o artística, com algú podria pensar, sinó per un afortunat atzar: en aquell moment les dues portes funcionaven com a presons, i el seu enderroc haguera obligat a la ciutat a construir un nou recinte carcerari per al que no hi havia diners.

De fet no va ser fins passats 34 anys quan es va iniciar la construcció de la presó Model de València, que fou inaugurada l’any 1903, sent els primers en estrenar-la precisament els presos que estaven tancats en les Torres de Quart. Anteriorment, els tancats en la porta de Serrans havien estat ja traslladats al convent de Sant Agustí, aleshores habilitat també com a presó.

Tot i que tan sols un xicotet llenç d’aquella muralla s’ha conservat a l’aire lliure, just al costat de les torres de Quart, un indret perfecte per poder apreciar la seua empremta és en les Torres de Serrans, on és ben visible i ens fa veure perfectament quin era el seu perfil i quines eren les seues dimensions en alçada i amplada, com es pot apreciar en la fotografia que hi adjunte a continuació:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions rel·lacionades

Les portes del “búnquer” del Portal dels Serrans.

Durant la Guerra civil espanyola, el portal dels Serrans esdevingué un veritable búnquer per protegir les obres del Museu del Prado procedents de Madrid...

Un antic document gràfic únic, què ens mostra com era l’antiga Porta de la Mar de la muralla de València.

Un extraordinari document gràfic ens mostra com era l'antiga Porta de la Mar de la muralla tardomedieval de València...

Podem reconèixer el traçat de les tres muralles històriques de València en el parcel·lari urbanístic actual de la ciutat?

Al llarg del seus més de dos mil.lenis d'existència, la ciutat ha tingut tres muralles diferents per protegir-la...

El “misteri” dels merlets apareguts i desapareguts del portal dels Serrans.

Resulta bén curiòs veure com apareixen i desapareixen periòdicament els merlets del portal dels Serrans de la muralla de València...

La campana muda del Portal dels Serrans.

Què fa una campana muda a la façana del Portal dels Serrans?...

El Portal de Russafa de la muralla medieval de València.

L'únic document gràfic existent on apareix l'antic portal de Russafa, de la muralla medieval de València...